Un dia que te sobren vitamines,
sa casa i sa teulada tan intenses,
s'al·lota s'entretén amb una planta
i deixa sa terrassa com sa Terra.
Canvies s'aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb s'hipoteca.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
Ses quatre i es carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard ses dependentes
i baixes que tens hora a en Buades,
li diràs que en es costat es 3 i que a damunt es 4
I fregues una cuina de tres dies
i granes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer el hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.
Cançó d'Antònia Font que explica prou bé com ha estat el meu 1er matí de SOL (és una mena d'astre rodó que viu a l'univers, que a part de fer llum també escalfa, es pot veure si mires cap al cel, tot i que millor fer-ho amb ulleres fosques, o, de Sol, és clar. Depèn de la part del plaeta on et toqui viure, però, pot ser que passis llargues temporades sense veure'l tot i saber que existeix, com gairebé tot lo bo) i fins i tot una mica de calor des del mes d'Agost!
