País petit

Ara fa uns dies que s'ha iniciat un nou debat sobre la independència del meu país, Catalunya. El tema prové del fet que, fa pocs dies, el moviment intern d'ERC conegut com a R.Cat i encapçalat per Carretero, va publicar en un article la possibilitat de crear un nou partit polític de cares a les eleccions del 2010, amb l'independència de Catalunya com a objectiu transversal, però que a diferència de l'actual ERC, ocupés un sector més ampli de la societat, tant d'esquerres com de dretes. Criticava l'oficialisme d'ERC i que els seus objectius en polítiques socials haguessin deixat en un segon (o tercer) pla l'independentisme, fent-lo servir massa sovint com a bandera sense voler-lo assolir realment.

Des del meu punt de vista, no és una mala notícia. En el pitjor dels casos, el que pot succeïr és que dividim més encara a la societat catalana nacionalista, sumant-hi un nou partit (a més de CiU i ERC), i que per tant, el pes de cadascun acabés devilitant-se i repartint-se en nº al Parlament i/o Congrés.

Tot i això, si al final la unitat entre aquests acabés formalitzant-se, podríem veure de nou un Govern català nacionalista (si, evidentment, els votants així ho volguéssim) que representés pràcticament tots els sectors del nacionalisme i independentisme a Catalunya. De fet, crec que per aconseguir la independècia a Catalunya cal unir tots els sectors socials catalans que en siguin favorables: dretes, esquerres, patronals, sindicats, societat civil, etc. I per tant,potser, aquest era un buit que mancava a Catalunya, una centre-dreta independentista (entenent que el centre-esquerra l'ocupa ERC. O potser no?).

"El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país."

País petit, Lluís Llach

Article AVUI:
http://www.avui.cat/article/opinio/58649/erc/exigeix/explicacions/carretero.html

Bracons' Gate

Ara ja fa dies que no faig un escrit seriós, i ja toca.
Bé, de fet, com que sóc wai hauria de dir "post" enlloc de dir "escrit" perquè mola més, però a vegades em surt la vena més rural d'Olot. Perquè Olot (o la Garrotxa) ja és una mica això segons alguns, un lloc rural, tancat, per civilitzar, on els McDonald's fracassen perquè resulta que tenim cultura de fesols amb carn de perol enlloc de tenir la de McChicken amb patates Deluxe, i les cerveses es fan de Fajol enlloc de fer-les de civada, com a tot arreu. I a sobre tenim volcans! Ens arriben a donar 2 anys més i segur que trobem alguna espècie de Dinosaure que encara campa per la Fageda! I clar, quina por! camps de lava a totes hores, dinosaures, neandertals amb un tros de cuir tapant-los les vergonyes, i una llarga llista de perills i fets paranormals que feien d'Olot un lloc per explorar, juntament amb Mart i les illes Caimán.

Però per sort de tothom ens han construït una porta al món civilitzat! El túnel de Bracons!
Això és canela fina es veu. Dic es veu, perquè encara no he tingut el privilegi de veure'l ni passar-hi. Però vaja, 2 carrils per banda, túnels amb tecnologia punta i robòtica intel.ligent (què vol dir "túnels intel.ligents"? Què els de Bianya només saben la taula del 3 i aquest saben fer Integrals?), redueixen el temps per anar a Vic (Sort! Era fart de sentir a la pobra gent d'olot dient "Òstia, avui he d'anar a buscar el pa a Vic i tinc 2h de cotxe. Saps què, ja en menjarem la pròxima setmana!"), la teisa baixa els preus, ens han millorat el paisatge ja obsolet de la Vall d'en Bas (Ja cansava eh! Sempre el mateix, sempre aquells conys de camps de blat de moro, la Cooperativa allà al mig fotuda, el Mallol, el Salt del Sallent...! Siusplau, que ja som al S.XXI, ja cansava 21 segles veient el mateix!), etc.

Però per sobre de tot m'agradaria destacar un punt: L'arribada de la raça humana perfecte, millorada genèticament i elevada a la enèssima potència. és a dir, els de Barcelona. Éssers suprems amb uns dots brutals per anar pel món. A partir d'ara res de Jurassic Parcs, ni camps de lava, ni tancar McDonald's! Comença una nova era a la Garrotxa! En breu podrem veure com l'arribada de vida intel.ligent a la comarca ens permetrà descobrir la més avançada ciència i cultura barcelonina.
En primer lloc esdevindrem una potència mundial en el camp de la Sostenibilitat, ja que degut a la seva arribada caldrà retirar tot el bestiar garrotxí, per pudors, sorolls i contaminació! Si, si, contaminació! Les ventositats del bestiar suposen a Espanya (això cau a l'altra banda del Túnel de Bracons) el 5% del total de CO2 que emet. Per tant, gràcies a la cultura barcelonina, es pròxim protocol no es signarà a Kyoto, sinó a Riudaura. Esperem que Ryanair vegi viable fer un nou aeroport al Pla de Politger, perquè per acollir l'Air ForceOne de l'Obama, l'aeròdrom de St. Joan no ens serveix. Això si, abans d'un canvi tant radical com serà treure tot el bestiar de la comarca, proposo anar pas a pas, i començar per posar-hi mims a les nits perquè fagin callar els gossos i els galls i els reparteixin follets informatius, tal i com ells ja fan molt sàviament pel Raval i Gòtic.

També cal pensar en anar fent un Parc de Recerca Científica, ja que aquests éssers suprems són grans amants de la ciència i la investigació. Reconoixereu els seus científics perquè, tot i que van de camuflatge per no despertar sospites, solen dur elements que els delaten. Els científic barceloní sol dur sabates de muntanya noves, recentment estrenades, marca Quechua (Decathlon) ja que això els permet caminar i salvar tots els perills i dificultats topogràfiques autòctones de la zona, com ara els carrers asfaltats, les voreres, els adoquins, i en el pitjor dels casos, gespa; Si el científic és de ranc major, sovint se'l pot veure també amb un bastó d'alumini de trekking, molt útil si fas unes olives al Firal i veus que no et porten palillus. L'armilla amb 23 butxaques també sol ser un element que els delata. Allà hi solen portar tot tipus d'instrumental per a fer treball de camp: la navalla suïssa, per si enmig de la Fageda els surt el dinosaure; també una brúixola, llenterna petita, sopa deshidratada, tirites, piles, les pastilles pel mareig, pasta de dents i una mosquitera, per si es perden pels milers de camins salvatges del Parc Nou, i els cal passar 3 nits a l'intenpèrie. Els científics BCN també solen fer estudis antropològics a la població local, intentant dialogar en les llengües primitives de la zona. Per tant, fàcilment l'identificareu en un mercat o botiga per la seva salutació del tipus "Déu vos guard mestre!", tot treient-se la gorra NorthFace que aguanta fns a -20º de temperatura, i seguida d'una molt sutil interpretació. Amb la interpretació, el científic intentarà saber més coses de la població local indígena, amb un recurs senzill i eficaç. Així, dirà a la mestressa de la parada de verdures:
"Posssseu-me (sempre es parla de vós als indígenes) una mica de monyeta tendra d'aquesta de color verd (senyalant els pèsols encara dins la seva baina) i dos yangonisssas (senyalant un bull negre)."
La dependenta indígena de la parada li servirà monjeta tendra, no pas pèsols, i dues llangonisses d'Oix, no pas bulls negres. El científic, molt astutament, agrairà l'ajuda i marxarà tot satisfet amb el resultat de la seva recerca, ja que a l'hora de dinar podrà presumir dhaver fet dues descobertes. La 1a, els pèsols aquí els conservem dins d'una mena de mongetes tendres enlloc de fer-ho en bosses de plàstic a la secció de congelats. La 2a, la població local pateix una lleugera deficiència identificativa, ja que ell li havia demanat clarament, i senyalant-li, 2 yangonissses i la dependenta li ha servit un fuet gran sense polvos blancs per fora, d'aquells que donen un puntet de salat.

Davant d'aquest panorma tan esperançador, espero que pròximament els inversors del descomunal projecte de Las Vegas als Monegros s'ho repensin, i estudin seriosament la opció de la Garrotxa com a seu per albergar el nou paradís del joc i la diversió. I en el pitjor dels casos, si no poguéssim atraure als inversors estrangers, sempre podem optar a una candidatura als Jocs Olímpics. Les infrastructures hi són, només caldria les ganes!

Gràcies Bracons!