2012

Gran cagada, pitjor pel-lícula...

Demano des d'aquí al defensor del poble, ja que últimament no té massa feina amb això de l'Estatut, el català i tot allò relacionat en tocar-nos els ous a dos mans, que envïi una carta, o el que sigui que ell fagi en aquests casos, a Hollywood demanant la castració del director de la pel.lícula i els qui l'han produït. El director, bàsicament, perquè és el sr. Rolan Emmerich, que en el seu moment ja ens va acollonir a tots amb "el día de mañana" i el collons de "independece day", de lo qual se'n pot deduir que pateix una malaltia d'origen exclusivament nordamericana, amb tendències maníaques i una necessitat exagerada de que el món acabi.

Amic Emmerich, fes-te i fes-nos un favor: si desitges que el món s'acabi, i no pots evitar deixar d'imaginar-t'ho, i a sobre deleitar-nos amb escenes apocalíptiques que no van més enllà de 4 edificis americans esfondrant-se (en Bin Laden te'n podria donar noves idees), per què no probes de posar el cap dins el forn de gas de ca l'àvia de Wisconsin de Dalt, el tanques fins on puguis, i mentres respires profundament, intentes pensar en un pròxim guió, més de l'estil "The end of my frustrated life", "Paranoiac's attack", "Die with me" o "ET was just a spy and he is back to kill everybody driving a tricycle and shoting poisoned meatballs".

Si el món s'ha d'acabar, que s'acabi, no seré jo qui ho discutirà ni ho evitarà (cosa del que si són capaços els protagonistes de les esmentades pel.lícules, la majoria dels quals representen no tenir ni el graduat escolar, curiosament). El que passa, però, és que sembla ser que la ment perturbada de n'Emmerich no aconsegueix trobar la manera correcte d'acabar amb el món, o, si més no, prou orgàsmica per a ell.

En el moment en que una colla d'aliens amb forma de calamar (algun dia faré una tesi de per què relacionem els aliens amb els calamars. Jo preferiria que tinguessin forma o bé de musclo de roca, o bé de gosset model Scottex, de 2 setmanes només. Les invasions sempre serien menys traumàtiques) són capaços d'arribar a la Terra amb naus tant grans com 2500 Camps Nou, que foten ombra a tot Manhatan, però només tiren una merda de raig laser capaç de trinxar caseta per caseta, algo falla... Si a sobre, quan els treuen de la les seves naus, són tant cutres, fastigosos i mal fets que no es poden ni aguantar de peu, la cosa ja no s'aguanta per enlloc. I evidentment, quan el salvador del món és el putu Will Smith (òbviament ja era un paio curtit en batalles amb els aliens, des de "men in black"), jo ja m'hi cago amb la fi del món. De fet, fot més por i és més creible qualsevol episodi dels Bububobs.

Després tenim la versió científica de la magnífica trilogia macabra, la de "El dia després" (Es veu que els de C+ tenien el copy right de la frase). Dic que és la versió científica perquè és d'un rigor brutal suposar que la Terra es pot congelar (per lo del canvi climàtic) en tan sols un dia, i si m'apures, en només un quart d'hora. Donarem per suposat que, a part dels putus americans que deuen ser una raça superior perquè sempre es salven d'aquesta mena de catàstrofes, els esquimals també no? És a dir, NY passa de 20º a -20 i la palma tot cristo (són de pell fina). Llavors, uns tius raros i baixets que cacen foques i juguen a

cartes amb ossos polars, els deu fer fins i tot gràcia no? I els congolesos, de 45º a la sombra com a molt passarien a 0º, per tant amb un jerseiet ja fan! On cony és doncs la fi del món, inútil? Ah si, perdó, un tsunami arrassa l'estatua de la Llibertat i 4 edificis financers, on hi ha guardada tota la intel.ligència humana, mil.lenis de civilització, una parella d'espècie de cada ésser viu, vacunes per a la Grip A, els 8 dobles d'en Sadam, i tots els diamants jueus de Suïssa. Clar clar, té molt sentit...

La darrera obra de la saga apocalíptica ja és per plorar. Però de pena. Per no sé quina mena de polla rara al Sol, la Terra es torna boja i tot comença a petar i anar-se'n a prendre pel sac. Això provoca un seguit terratrèmols i de tsunamis que inunden el món, fins gairebé l'Everest, on els putus yankees, es pre-suposa que invadeixen el país del Nepal i Xina a la vegada, i tan amples hi construeixen 3 arques perquè la èlit mundial sobrevisqui. Per a mi, però, la pel.lícula té un moment estelar, inpagable i creible 100%. Els dos únics líders mundials que renuncien a les arques i es queden entre el populatxo per morir com herois històrics, són el presi dels EUA (per cert, negre), i el 1er ministre italià! Ha, ha, ha! El 1er ministre italià, seria capaç de vendre a tots els fills bastards que té, a la seva mare, pagar a Hisenda i declarar la independència de Txetxènia per salvar el cul! Siusplau, el món té prop de 200 països amb líders disposats a morir com en William Wallace. Però Itàlia...

Aprenents de guionistes americans: informeu-vos inútils!

Una altra lliçó que cal aprendre de la pell.lícula és que sempre va a bé tenir a mà el carnet de pilot d'avió (tothom el té, ja ho sabem), i practicar de tant en tant lliçons d'apnees, ja que si per exemple ets carnicer a la Vall del Bac, tranquilament pot ben ser que et vegis en la obligació de salvar a la teva família tot pilotant un Jumbo, i haver d'aguantar 8 minuts sota l'aigua, fent tasques de nanotecnologia, per tal de rescatar a 5000 persones en risc de mort.

I, una pregunta que sempre m'ha encuriosit: si el protagonista, enlloc d'en Will Smith. fos l'esmentat carnicer de la Vall del Bac, també podria aguantar la pressió de salvar el món durant 24h, ininterrumpidament, sense ni menjar, i encara pitjor, sense anar ni un sol moment a pixar o cagar? L'ésser humà és magnífic!

Ah, sento haver explicat la pel.lícula. Simplement esperava dissuadir qualsevol intent d'anar-la a veure per part del lector, suposadament intel.ligent.

Pacient nº343 Emmerich. Has pensat mai que potser seria més real, amè i lògic fer un film de 2 minuts, amb un pla contrapicat de la Terra, un asteroide a tota hòstia, i mig minut de focs artificials?

O fins i tot, un curt sobre un piròman, o algú de la teva família, fent una costellada amb soplets i llançaflames a la zona Y d'Ascó?

Si realment el món s'ha d'acabar a l'estil Hollywood, només em reconfortaria veure aquesta com a darrera imatge, per morir tranquil i en pau tot veient el dvd del Triplet:

Fèlix Billet

A tots ens sembla haver trastornat, sorprès, deixat perplexos i canviat la vida el Cas Millet, fins al punt de necessitar ajuda psicològica, i, més d'un ha arribat a demanar la baixa a la feina per depressió...!

Però a mi em sembla que, enlloc d'una ecatombe nacional, el que ha passat és que acabem de descobrir el proper català de l'any! Res de collonades de Creus de Sant Jordi... A més, aviat en tindrem una tots els catalans de tantes com en reparteixen. Només falta que la doni l'Avui els diumenges amb el suplement.

A veure, dic això perquè estem parlant d'algú amb una capacitat clemptòmana equiparable a la del Dioni, Mario Conde i Madoff. En els temps que corren, on hi ha càmeres de seguretat fins i tot al lavabo dels parvularis perquè els de P4 no esnifin Dacs amb l'ajuda del punxó; on els Pakis tenen escopetes AK-47 per si et fots una bossa de pipes de més a la bossa; on tenim fins i tot un xip al DNI amb les teves notes de Música de l'ESO; on l'has cagat si penges o et pengen fotos xungues al Faceruc (recomano trencar la cara a tots els amics que, altruistament, et fan la putada de penjar-te les fotos del passat Cap d'any, intentant lligar amb la cabra de la casa rural disfressat de Heidi), perquè el de selecció de personal de la feina on has fet l'entrevista serà el primer lloc on buscarà referències (ja no es posen referències al CV, es deixa l'enllaç al Facebook); on posar (no treure o robar) diners en un compte al banc és una odissea; on tot sembla estar tan controlat i estipulat; i on necessites que passin tres segles més per aprobar un Estatut, i vuit per tenir un finançament digne (ja no dic: el que ens pertoca), crec que amb perles com aquesta ens hauríem de començar a plantejar alternatives.

Jo proposo fotre en Millet de conseller d'Economia. Aquest tiu és el rei, s'ha fotut 20 millons i el que no sabem a la butxaca, fent cara d'escolanet de Montserrat i rebent copets a l'esquena de tothom. Doncs ja està: el pròxim govern que surti, que el nomeni Conseller!
Què sense voler es fot un parell de millons al compte de Suïssa cada Nadal, per allò d'anar-se "quitando" poc a poc? Els Catalans més que contents i orgullosos! El tema és senzill: a canvi, només caldria anar desviant tots els impostos que catòlica/islàmica/budista/induista/massònicament anem pagant anualment als de Can Moncloa, amb el seu mètode infalible.
Que ens cal quatre duros per comprar pintura i pintar les zones blaves? Factura de 200 milions de € i avall; Que anem justos de cafè als ambulatoris i oficines de la Seguretat Social? Factura de 300 milions i que ens ho enviïn per Seur, que Correus ho fa gratis; Que els gitanos de les barraques del Besòs han montat una mani per abaratir el preu de les furgonetes? Factura de 500 milions perquè ens cal importar 2000 fragos de la Xina i tenir els Mossos contents per si cal repartir.

Bé, podríem estar així tot el vespre, i en Fèlix ja té prous idees. Per això penso que no cal dimonitzar-lo d'aquesta manera. Som Catalans, no? Què ens surt més a compte, un coco com aquest treballant pel país, o mantenir-lo a la presó i pagar-li les mariscades, el xampú i les classes d'anglès, sense que foti ni brot?

Millet, tranquil, aviat obrirem els ulls i se't valorarà com et mereixes.

DEC

Hi ha gent que s'indigna quan li serveixen la carn poc feta al restaurant quan l'han demanat "al punt"; n'hi ha que s'indignen quan veuen nens morint de gana a l'hora de dinar; n'hi ha que s'indignen quan els polítics només s'omplen les butxaques de diners nostres; n'hi ha que s'indignen perquè els galls canten els diumenjes als pobles.
Jo m'indigno quan veig una tropa de subnormals a la TV cobrant, essent vistos per la majoria d'espanyols i parlant sobre gent o coses que se'ls escapa del seu coeficient intel.lectual de -78 (en una escala del -78 al 120).

Em refereixo a un programa que, per sort per la meva salut mental, no vaig veure, però que les meves fonts m'han explicat que es va emetre el passat dia 30. El programa DEC d'Antena3. Si, desgraciadament deurien llegir el meu últim post i em van fer cas en allò de quedar-se a casa i beure Moscatell. El que passa és que jo mai vaig parlar de foter-se una garrafa per cap! Deu ser perquè escric en valencià...
En fi, resumiré breument el tipus de programa, i després el que hi va passar. DEC és un programa d'aquells que els més correctes en diuen "de premsa rosa" però que tothom coneix com a "programes de merda", on es sol parlar sobre un torero, la seva ex-dona, el seu germà homosexual, el seu gos zoofílic, el seu yat de 394m d'amplada, el seu xalet a Marbella i rodalies, i les festes de coca i speed que es foten en clubs privats amb àrabs del petroli que coneixen més la vida d'en Jack Daniels que la d'en Mahoma. Tot això conduït per una mena de metrosexual que no sap dir una frase sense llegir el guió (i només n'ha de dir una en tota la nit), i la banda d'anergumens, borders, pseudo-periodistes fracassats i en tractament psiquiàtric per consum de Loctite més penosa que existeix a la zona euro. La única virtut que se'ls pot atribuir és la de poder mantenir en estat d'imnosis a la resta de gent amb poca feina que mira la TV a aquelles hores, a base de fotre crits, insultar, deixar anar merda per la boca i intentar arrencar aplaudiments dels 80 avis, vinguts amb l'IMSERSO, que els obliga a aplaudir un regidor, amb pena de quedar-se sense el brou de peix que els han promès 9h després de començar el programa.

Gràcies a Déu no vaig veure el passat programa. Venia la qui va ser, segons afirma aquesta tropa de periodistes rigorosííííííííííííííssims, la ex-novia d'en Laporta durant 4 anys, després de que es separés. No defensaré an Laporta, perquè ja és grandet, i perquè podríem trobar-li més defectes que virtuts. El que em mata és sentir en aquests tipus de programes el nom del BARÇA sortint de la boca d'aquests Chewakes, o que en algun moment es pogués arribar a mencionar noms tan sagrats com ara "Camp Nou", "Guardiola", "Roma" o "triplete".

Fent un acte de massoquisme, he entrat a la web de A3 i he mirat els primers minuts de l'entrevista a la senyora aquesta. Els primers 2 minuts d'entrevista (el meu cervell no n'ha pogut assimilar més) són una perla!

Presentador metrosexual: -Cuándo el pste. Laporta se enteró de que venias a contar la historia, que te dijo?
Ex-novia: -Que no lo hiciera. Me presionó.
Presentador metrosexual: -Y por que estás esta noche sentada con nosotros?
Ex-novia: -Para contar la verdad a la gente que está esperando a verdad.

A veure tros d'imbècil, està asseguda amb vosaltres perquè aquesta nit es fotrà d'or pagant-li una millonada per explicar parides; perquè al vostre programa DEC no tracteu temes com ara la fisió nuclear en àtoms de mercuri sòlid; perquè per desgràcia, els teus pares no et van fotre dos hòsties de petit quan et calien, i et van fotre en aquell internat de capellans pederastes; i perquè tocar els collons tractant temes on s'hi pot intuir o connectar paraules clau com "Barça - Catalunya - donem-los pel sac a tots dos perquè encara rabiem" us fa arribar al vostre Karma.

Trobo perfecte que us masturbeu quan algú del vostre equip troba un document on hi diu que el pare del nen-torero no és aquell presidiari colombià, sinó un gos sarnós. Però d'aquí a fer un programa parlant del president del Barça, sigui qui sigui, n'hi va un tall. O la crisi del vostre país és més sèria del que creieu, o la vostra font de idees de convidats (fins ara suposo que era el "Quién es Quien" de quan tenieu 10 anys) s'ha exhaurit i tireu del primer que llegiu a l'As.

Per reparar el mal fet, dedicant minuts del vostre temps parlant del Barça, proposo un programa on tracteu la operació frustrada de fimosi d'en CR9, el tatuatge que s'ha fet en Guit al cul per dissimular lo gran que té el forat, les 78 dones de neteja albaneses que té en Florentino només per polir el seu llit, què ha anat a fer realment en M.Salgado al Regne Unit on se'l veu cada dia amb la mandívula més desencaixada, o per què en Pepe és tan lleig com un ximpanzé a qui els seus companys de gàbia l'han hostiat per no compartir els plàtans.