Fa un temps que vaig tenir ratolins a l'habitació de Leyton (Londres). Bé, de fet estic descobrint que sempre n'hi ha hagut, perquè es poden sentir corrent pels espais de les parets, o per entre el nostre sostre i el terra del pis de dalt. El que passa és que l'altre dia, finalment un d'ells, el que deuria treure matrícules d'honor en arquitectura, va aconseguir entrar a la meva habitació, no sé ben bé com encara.
Tranquil·litat! Normalment no deixo les llaunes de tonyina de l'estiu passat sota el llit; ni sóc dels que fa quallada amb els iogurts White Rose (serien els Danone d'aquí) d'abans d'anar a dormir perquè fa mandra llençar a la cuina; ni tinc cultius de bolets al fons de la calaixera.
Bàsicament és perquè això de viure en grans ciutats, comporta conviure amb la fauna autòctona.
No és que ens costés massa atrapar-lo: un pal de ferro, poca feina, un company de pis brasiler (ho dic pel tema de les faveles i tal, però amb carinyu eh!), i tenir 4.000.000.000 de neurones més que el pobre rosegador, van fer el fet. Però hi he estat pensant, i crec que el millor hauria estat posar-me en contacte amb El último superviviente.
Suposo que tothom sap qui és el fenòmenu. Un paio vestit de Coronel Tapioca que sortia fent un programa per a freaks i re-inventant el que fins ara eren els documentals de la 2 de després de dinar. Si Don Felix aixequés el cap...! S'ha acabat allò de les manades de búfals per les estepes nord-americanes de Yosemite; o les imatges bucòliques de la reserva del Serengeti amb lleons devorant nyus i antílops; o l'estudi exhaustiu de les arts de seducció dels Tucans de 9 ales a Costa Rica. S'ha acabat!
Ara es porta el rotllo reality!
I jo pregunto: El último Superviviente, de què? De la casa de Gran Hermano? Del centre de malalties psiquiàtriques de Indianapolis? O del Centre d'Atenció als Ex-Marines mutilats i/o torturats pels nebots d'en Sadam i el tito Laden als Txiqui-Parks de Qandahar?
Quin tros de malalt...! És un altre exemple dels estralls que va provocar la onada de pel·lícules de Rambo als '90. Però tampoc en té la culpa, perquè ningú li va dir al pobre nanu mentre disparava balins a la parada de tir de les fires de Springroad de Dalt, que Vietnam es va acabar abans que el teu pare et fecundés!
Si teniu una estona, deliteu-vos veient el capítol sobre Islàndia.... Quin inútil més gegant...!
Es dedica a travessar la illa europea (recordem que per a un yankee, tot allò més enllà de Miami Beach ja és "el lado oscuro" o "la zona No civilizada" del planeta) tot vestit amb la indumentària del Coronel Tapioca i algun complement del Decathlon, caçant ocellets amb els cordons de les botes Qechua; fent-se una cabanya digna del pessebre vivent de Joanetes, amb molsa dels prats i branquetes, per a no haver de dormir al ras; beu de la neu (cosa que només se li pot ocórrer a tot un supervivent eh! Quina ment!), i es fot pets per a espantar els elfs que viuen a les contrades, i que si et descuides, et buiden un ull per a tirar-lo al caldo de ren, o et donen pel sac amb el seu gorret vermell acabat en punxa perquè el proper sigui un bon any de collita de fesols.
Mira Jonnhy, Islàndia té supermercats on hi venen Crispis per a esmorzar, Hotels de la cadena Hilton, gent que coneix Salou, Benidorm, la Sangria i Les Rambles (ja t'explicaré un altre dia on cau tot això, però per a que et situïs, seria entre Iraq i Miami), tenen bons psico-terapeutes, lloguen 4x4 a bon preus, i fins i tot tenen el putu Gudjonsen!
L'únic perill que té Islàndia, a dia d'avui, és el collons de volcà que està muntant un cristo mai vist amb les companyies aèries, i que està destrossant la butxaca a senyors com en Soriano, el Sr Ryanair, el Sr Easy o el Sr Air.
(El último Suiperviviente, per a nosaltres Johnny, bevent menstruació de tortuga kenyata per poder afinar la gola, i així imitar millor el crit de zel de les hipopòtams femelles i atraure els mascles. Tot formava part de la seva voluntat de salvar la espècie i augmentar l'índex de fertilitat de la zona, deixant-se inseminar, si fos el cas, per un jove mascle i atractiu hipopòtam).
