Encara me'n recordo dels esmorzars de Cola-Cao calent; de les presses cap al cotxe mentre plovia per arribar a temps, abans que el senyor Esteban tanqués el portal de l'escola, i si això passava, t'haguessis d'esperar 15min a la porteria per poder entrar (mai vaig entendre aquesta norma, ni tantes altres que acatàvem "por la Gracia de Diós" en una escola catalana concertada de religioses, que es feien dir "madres", i on la directora religiosa era llicenciada en filologia catalana). En arribar a classe, jaquetes al teu penjador (solia tenir entre el nº 24 i el 25, segons els fitxatges i baixes de cada any), motxilla penjada a l'esquena de la cadira de mida enana, i bata a ratlles negre i blanques, coll negre i cinturó negre, tota ben cordada sota pena de no tenir pati. La senyoreta escrivia la data a la part alta i esquerra de la pissarra, de puntetes perquè gairebé no hi arribava. I au, a resar el nostre Ave Maria, tiessos i drets, perquè si algú el deia de mala gana, li queia una bronca i el repetia a soles. Un cop acabat el ritual diari, quaderns de català damunt la taula i lliçó de diftongs.
Aquesta rutina es repetí des dels 4 anys fins als 16, fins que per sort o per desgràcia, tocava anar a l'institut comarcal. Això implica 7h 30min diaris, 7 dies a la setmana, 9 mesos l'any, durant 12 anys: és a dir, 21.000 hores de classes donades en català. Ah, als llepafils i torracollons: Tranquils!!! Ja he descomptat les hores d'anglès (tot i que jo recordi, a les monges la mestra ens les donava en català igualment...!), i les de castellà, les quals si que ens eren donades en castellà, curiosament per l'Antoñita els primers anys, que era la dona de n'Eusebio, qui ens les donava quan ja ens començaven a sortir pels a les cames, i per tant tot quedava a casa.
Ara, gràcies a gent maquíssima com C's i el PP, ens trobem que per primera vegada des del Franquisme, el català no és la única llengua vehicular a les escoles, i que per tant, ja no està en les meves mans decidir si els meus futurs fills i els de totes les persones que viuen a Catalunya estudiaran en català, ja que si l'escola o el mestre en qüestió creu que l'assignatura "X" es dóna en castellà, dons es dóna en castellà. Per tant, el meu hipotètic futur fill/a, es probable que aprengui la taula del 3 en castellà, els músculs i òrgans del cos en castellà, els elements químics en castellà, o com fer el pi i la tombarella en castellà. ULL per a tots aquells que estiguin llegint i ja els comenci a agafar horticària en llegir patriotisme català: no us equivoqueu, desitjo que els fills de tots els qui viuen a Catalunya siguin, si cal, quatrilingües! Que parlin el castellà i l'anglès tan bé com el català! Però vull que els fills que neixin a Catalunya tinguin dret a aprendre tot el que abans he citat, en català. I que a les classes de castellà i a les de les altres llengües forasteres, s'ensenyi la llengua en qüestió.
Perquè la qüestió és ben senzilla: Si no ensenyem i eduquem els nostres futurs fills a l'escola en català, qui garantitza que el dia de demà coneguin la llengua? Que puguin ser advocats i treballar al TSJC en català, sense fer faltes; o treballar a l'hospital de Sant Joan de Déu i sàpiguen les parts de cos en català; o puguin vendre verdura al mercat i saber-se els noms en català. Qui ho farà? Nosaltres a casa? Hauran d'anar a "repàs" de català?
Alguns direu: "Sempre acabem posant el mateix exemple eh....que pesats!"
Si fóssim danesos (pels de C's i Peperos, això vol dir "els que són Dinamarca, país d'en Graevessen, Laudrup i el LEGO"), només en seríem 5 milions i mig, 2 menys que els qui viuen a Catalunya, i 3 menys que els qui parlen català. Però tot i així, podríem parlar al parlament europeu en danès, podríem jugar un mundial de futbol i de Karate amb la nostra pròpia selecció, podríem decidir si anem o no a una guerra, podríem gestionar els nostres propis recursos (des dels peixos de les nostres costes fins els impostos que religiosament paguem la majoria), podríem veure només una sola bandera als nostres ajuntaments i altres institucions; però sobretot, sobretot, podríem estudiar a l'escola en danès, perquè collons: som danesos!!!
