CarGlass

L'arribada a Utrecht va ser per oblidar.
Un cop arribats a casa d'en Sergio, vam descansar, ens vam dutxar, vam sopar i vam anar a prendre unes cerveses pel centre, amb bici, és clar, i el cotxe es va quedar aparcat a davant de casa, una mena de complex de casetes on només hi viuen estudiants.

La putada ens la vam trobar en tornar al cap de una hora. Ens havien robat! De fet jo anava al davant dels tres amb la bici, i en tombar per agafar el carrer vaig veure de lluny el cotxe amb la porta de l'acompanyant oberta. El primer que em va passar pel cap va ser: "merda, ens hem deixat la porta oberta!" Mig segon més tard ja vaig veure que el que ens havíem deixat no sé on era la sort. Hi havia un forat de pam al vidre dels seients del darrere, i els vidres per dins i fora del cotxe. La porta estava oberta i la guantera tancada (quin detall!); ens havien robat el GPS d'en Llorenç. Després també vam veure que ens havien forçat el pany del conductor però no l'havien pogut obrir.

Amb tots els respectes pel gremi de lladres d'altres llocs, els d'Utrecht són patètics. No van saber forçar un pany cutríssim, de fet els hagués sortit més a compte trucar-me i demanar-me les claus, per favor, és clar. Segona no saben diferenciar un GPS que els pugui fer servei d'un que no, perquè a la guantera hi havia un TomTom (navegador pel cotxe) i el GPS de mà, per a treballs de camp, digitalitzacion

s de zones, etc. Quin es van endur? Lògicament el segon.

Estic segur que els arribem a deixar un xec en blanc al seu nom i una capseta de Maria, i fan servir el paper per liar-se un peta tot pensant: "Que gran que sóc, el pròxim paper de Solo en Casa 7 serà per a mi!"

Resum: un vidre trencat, un pany forçat, un GPS robat i una nit anant a dormir a les tantes amb una mala llet de caball.

El dia següent, va ser millor. Vam anar a la policia, a arreglar el vidre i a encarregar un pany nou. La veritat, res a dir de l'eficiència hoalndesa. Impresionant. Un cop a la policia, en 5 minuts sabia com reparar el vidre, en 10 on, en 11 que seria de franc i que en 1h podia tenir el cotxe com nou. Un cop al CarGlass (si hi ha el premi empresa de l'any, la votaré) ja m'esperaven i va ser espectacular veure com 6 tius van apareixer i em van canviar el vidre en un moment, alhora que me'l netejaven, aspiraven, i ens oferien un té o café a la sala d'espera des d'on es veia tot, amb sofàs, tauletes i internet.

Després d'aquí vam anar a intentar canviar el pany en un garatge que ens van dir ells. El mateix. Dos paios simpatiquíssims ens van dir que em demanarien el pany nou, que no em caldria ni canviar la clau ni tots els panys, i que en 3 o 4 dies em trucarien perquè hi tornés, i en 1h montarme'l. I tot això sempre amb un somriure a la cara i maneres de senyor.
Imaginem-nos el mateix cas a Espanya...
"El cristal es de 40", y como es especial te lo voy a tener que pedir a Surinam, porque solo los hacen allí. Eso te tardará una semana en llegar, i te apunto para que de aquí 3 semanas me lo traigas i te lo monte" tres semanes més tard... "Ai mira, que mi sud-ministrador me ha mandao el de 41" y no el de 40", yo te lo vuelvo a pedir urgente i en 2 dias lo tienes, pero como mañana empieza el mes del cristalero y mi prima se casa, cerramos por la tarde y el horario solo es de 10 a 11h..."
La part del pany no la vull ni pensar.

Tot són maneres de treballar, ni millors ni pitjors, encara que me'n foti, però la veritat és que s'agraeix haver de fer tractes en moments xungus amb gent així.

Curiositats
Holanda és famosa per les flors (sobretot la Tulipa), de fet cobreix el 92% del mercat mundial. Les flors es van començar a fer servir al S.XVII per neutralitzar les males olors de les cases.

Paraula
Voertuig, wagen = Cotxe

Partim!

Partim! Això és el que va dir en Llorenç en sortir de Figueres!

Per davant ens quedava 1.350 km, 12h de cotxe, un país nou, una nova llengua, nova gent, un nou dia a dia i un any per viure-ho. Tot plegat molt nou. Massa aviat hem descobert que allò nou es paga car (però això ja és un altre tema).

El que té de bo viatjar en cotxe és que vas arribant progressivament al destí final, sense que el "xoc" sigui tan bèstia com podria passar anant amb avió, i t'adones realment que no te'n vas pas a l'altra banda d'aquella muntanya que es veu des del balcó de casa, sinó unes quantes més enllà. Bé, de fet tampoc gaires més, perquè un cop passat el massís central francés el tema muntanyes desapareix del tot. Potser les últimes valls que vam veure van ser en passar pel pont més exageradament gran que hem vist mai: el Viaducte de Millau (en olotí es llegeix tal qual, en francés milló), una infrastructura digne de qualsevol emperador romà o país que necessiti tenir-ho tot gran (alguns exemples podrien ser la torre Eiffel, els camps Elisis, les parets de les costes de Normandia, els museus comarcals com ara el Louvre, l'Airbus A380, la calva d'en Zidane i la humilitat del seu cap d'estat). Un cop feta la típica crítica constructiva, he de reconeixer que és una passada de pont, i segons en Llorenç, el pilar més alt dels set que té, ho és més que la Torre Eiffel. M'ho crec.

La primera nit la passem a un Motel de carretera a Orleans, a mig camí del nostre destí final, Utrecht, Holanda. De fet més que Motel de carretera era un Motel de polígon perquè estàvem entre un taller de cotxes industrial i una fàbrica, a les afores. Això si, molt agradable i cómode, i ens va permetre descobrir una de les ciutats que vam prometre visitar a fons un dia: Orleans. La vam veure de nit tot buscant un lloc on sopar, i de bon matí fent el mateix per l'esmorzar, però en vaig fer prou per enamorar-me'n. És una ciutat amb un passat medieval destacable, i això es nota en la seva catedral, els seus carrers i ponts. Jeanne d'Arc (Juana de Arco) va alliberar la ciutat del setge anglès el S.XV (paraula de Llorenç) i la tenen allà esculturalitzada enmig d'una plaça oberta que et porta cap als carrerons més antics, que, juntament amb les cases, estan restaurats i il.luminats igual o millor que la pròpia catedral. De fet eren gairebé les 23h d'un dimecres, nosaltres ja havíem sopat un entrepà al primer lloc que vam trobar pensant que ja seria massa tard, i en canvi allò semblava les rambles! Espectacular! Un ambientillo d'estudiants (hi ha universitat) i gent de la mateixa ciutat omplien les infinites terrasses del merder de restaurants i bars que hi ha. Crec que deu ser una de les ciutats més riques de França per 3 motius. 1er: en plena crisi, tenen un carrer ple d'immobiliàries obertes i funcionant, i alguns bancs importants francesos tenen les sucursals en cases senyorials de 3 i 4 pisos. 2on: Restaurar una ciutat com aquella tal com està, o son amics del senyor UNESCO o l'ajuntament i el departament s'hi han deixat la cartera. 3er: Els francesos, des de quan sopen un dimecres de finals d'agost a partir de les 11h fora de casa? Això és que la cosa funciona...

El segon dia de viatge vam seguir pujant, passant per fora de París i entrant ja a Bèlgica des de Lille. Va ser fantàstic haver-nos d'estar 3h gairebé parats i fent cua en passar per Anvers, encara no sé ben bé perquè, però això va fer que arribéssim a Utrecht molt més tard del que pensàvem, cap a les 7h. Allà ens hi esperava el gran Sergio, company de classe de la UAB que s'ha estat tot l'any d'Erasmus aquí, i que ens ha deixat estar a casa seva aquestes 2 nits. Un crack!

Utrecht és una ciutat universitària "por todo lo alto". Té una universitat que fa plorar (la bilbioteca té plasmes i sofàs per tot arreu per descansar d'un llarg dia d'estudi, tants PCs que en deuen tocar 6 per cap, finestres que tapen el sol automàticament segons on estigui, impressions gratis i...zones chill-out! Això només pot passar aquí, perquè a la UAB en 2 dies o s'hauria convertit en sala d'assaig i pipican dels perroflautes, o els antisistemes l'haurien okupat, o la primera butifarrada l'haurien fet fent servir els coixins per remanar les brases) i a més el centre és molt bonic i actiu. Es veu que és la única ciutat que té plataformes en els canals, on hi solen haver bars. Ara bé, que vol dir moro, realment és el país de la bici. TOTHOM té bici (n'hi han que en tene 3) i totohom va en bici o a peu. Travessar Utrecht en cotxe (és més petit que girona) et pot costar la paciència i la tarda, perquè com que la prioritat és per a les bicis i vianants, els semàfors en verd duren el temps de posar la 1a marxa, i en vermell pots anar a fer 4 "recados" i tornar.

Aclaracions:

- En Llorenç és el meu company de pis i de carrera mallorquí que ve a fer un Erasmus a Utreht tot l'any.

- Jo vinc a fer un Master a Rotterdam.

- Sortim de Figueres perquè en Llorenç venia de Barcelona amb tren.

Curiositats

La reina dels Països Baixos és la Beatriu (1a crec), i l'estat no és Holanda sinó Països Baixos, nederland. Holanda és només la regió de Rotterdam, La Haia i Amsterdam.

Paraula

Welkom = Benvinguda