Partim!

Partim! Això és el que va dir en Llorenç en sortir de Figueres!

Per davant ens quedava 1.350 km, 12h de cotxe, un país nou, una nova llengua, nova gent, un nou dia a dia i un any per viure-ho. Tot plegat molt nou. Massa aviat hem descobert que allò nou es paga car (però això ja és un altre tema).

El que té de bo viatjar en cotxe és que vas arribant progressivament al destí final, sense que el "xoc" sigui tan bèstia com podria passar anant amb avió, i t'adones realment que no te'n vas pas a l'altra banda d'aquella muntanya que es veu des del balcó de casa, sinó unes quantes més enllà. Bé, de fet tampoc gaires més, perquè un cop passat el massís central francés el tema muntanyes desapareix del tot. Potser les últimes valls que vam veure van ser en passar pel pont més exageradament gran que hem vist mai: el Viaducte de Millau (en olotí es llegeix tal qual, en francés milló), una infrastructura digne de qualsevol emperador romà o país que necessiti tenir-ho tot gran (alguns exemples podrien ser la torre Eiffel, els camps Elisis, les parets de les costes de Normandia, els museus comarcals com ara el Louvre, l'Airbus A380, la calva d'en Zidane i la humilitat del seu cap d'estat). Un cop feta la típica crítica constructiva, he de reconeixer que és una passada de pont, i segons en Llorenç, el pilar més alt dels set que té, ho és més que la Torre Eiffel. M'ho crec.

La primera nit la passem a un Motel de carretera a Orleans, a mig camí del nostre destí final, Utrecht, Holanda. De fet més que Motel de carretera era un Motel de polígon perquè estàvem entre un taller de cotxes industrial i una fàbrica, a les afores. Això si, molt agradable i cómode, i ens va permetre descobrir una de les ciutats que vam prometre visitar a fons un dia: Orleans. La vam veure de nit tot buscant un lloc on sopar, i de bon matí fent el mateix per l'esmorzar, però en vaig fer prou per enamorar-me'n. És una ciutat amb un passat medieval destacable, i això es nota en la seva catedral, els seus carrers i ponts. Jeanne d'Arc (Juana de Arco) va alliberar la ciutat del setge anglès el S.XV (paraula de Llorenç) i la tenen allà esculturalitzada enmig d'una plaça oberta que et porta cap als carrerons més antics, que, juntament amb les cases, estan restaurats i il.luminats igual o millor que la pròpia catedral. De fet eren gairebé les 23h d'un dimecres, nosaltres ja havíem sopat un entrepà al primer lloc que vam trobar pensant que ja seria massa tard, i en canvi allò semblava les rambles! Espectacular! Un ambientillo d'estudiants (hi ha universitat) i gent de la mateixa ciutat omplien les infinites terrasses del merder de restaurants i bars que hi ha. Crec que deu ser una de les ciutats més riques de França per 3 motius. 1er: en plena crisi, tenen un carrer ple d'immobiliàries obertes i funcionant, i alguns bancs importants francesos tenen les sucursals en cases senyorials de 3 i 4 pisos. 2on: Restaurar una ciutat com aquella tal com està, o son amics del senyor UNESCO o l'ajuntament i el departament s'hi han deixat la cartera. 3er: Els francesos, des de quan sopen un dimecres de finals d'agost a partir de les 11h fora de casa? Això és que la cosa funciona...

El segon dia de viatge vam seguir pujant, passant per fora de París i entrant ja a Bèlgica des de Lille. Va ser fantàstic haver-nos d'estar 3h gairebé parats i fent cua en passar per Anvers, encara no sé ben bé perquè, però això va fer que arribéssim a Utrecht molt més tard del que pensàvem, cap a les 7h. Allà ens hi esperava el gran Sergio, company de classe de la UAB que s'ha estat tot l'any d'Erasmus aquí, i que ens ha deixat estar a casa seva aquestes 2 nits. Un crack!

Utrecht és una ciutat universitària "por todo lo alto". Té una universitat que fa plorar (la bilbioteca té plasmes i sofàs per tot arreu per descansar d'un llarg dia d'estudi, tants PCs que en deuen tocar 6 per cap, finestres que tapen el sol automàticament segons on estigui, impressions gratis i...zones chill-out! Això només pot passar aquí, perquè a la UAB en 2 dies o s'hauria convertit en sala d'assaig i pipican dels perroflautes, o els antisistemes l'haurien okupat, o la primera butifarrada l'haurien fet fent servir els coixins per remanar les brases) i a més el centre és molt bonic i actiu. Es veu que és la única ciutat que té plataformes en els canals, on hi solen haver bars. Ara bé, que vol dir moro, realment és el país de la bici. TOTHOM té bici (n'hi han que en tene 3) i totohom va en bici o a peu. Travessar Utrecht en cotxe (és més petit que girona) et pot costar la paciència i la tarda, perquè com que la prioritat és per a les bicis i vianants, els semàfors en verd duren el temps de posar la 1a marxa, i en vermell pots anar a fer 4 "recados" i tornar.

Aclaracions:

- En Llorenç és el meu company de pis i de carrera mallorquí que ve a fer un Erasmus a Utreht tot l'any.

- Jo vinc a fer un Master a Rotterdam.

- Sortim de Figueres perquè en Llorenç venia de Barcelona amb tren.

Curiositats

La reina dels Països Baixos és la Beatriu (1a crec), i l'estat no és Holanda sinó Països Baixos, nederland. Holanda és només la regió de Rotterdam, La Haia i Amsterdam.

Paraula

Welkom = Benvinguda