"Desde que amanece, apetece"

Quin gran títol!

No és pas cap frase autobiogràfica, o el títol d'una guia d'autoajuda, o el comentari d'algun erasmus español que visqui per aquí l'edifici.

El que passa és que ahir abans d'anar a dormir em va venir de gust mirar una peli a la web cinetube.com (gran web, perquè pots veure pelis i sèries on-line sense pagar o haber d'esperar que es descarreguin), ja que el partit del Barça tampoc és que fos per llançar cuets, encara que guanyés. Per això ja tenim la Mercè.

Total, que tenia ganes de riure i vaig pensar, busca una peli de riure. Com que el repertori de película americana de riure no va més enllà de festes universitàries amb ties "bones" i nanus que sembla que tinguin 15 anys, o bé alguna mena de película de policies deficients que no paren de fer acudits dolents, o la típica "dos tontos...", "dos idiotas...", "dos colegas...", "dos hermanos...", "aterriza como puedas...", i un llarg etc. de rius d'imaginació americana, vaig decidir que valia la pena decantar-me per un producte "nacional".

De pelis espanyoles n'hi ha de 2 tipus també:

1. Estil Peeeeeedro: història de barri xungu de perifèria, on algun membre d'una família desestructurada surt de la presó, perquè havia estat o puta, o delinqüent, o yonki, o picava la dona, o era un xulo, d'una banda nazi, etc. que intenta refer la vida, però que degut a la seva jerga no acabo d'entendre mai de què va la película.

2. Charlotadas dels anys '60 aplicades al món actual: Totes les d'en Segura, Carbonell, i família, que no són més que l'herència dels Pacos Martínez Sòria, Alfredos Landa, etc. Però que acabes rient de la guarres i cutres que són.

Per tant, com que volia riure, em vaig decantar per la 2a opció. Comèdia de l'espanya profunda que es deia "Desde que amanece, apetece". És del 2005, i els protagonistes són bàsicament en Gabino Diego, Arturo Fernàndez i Loles León. Quines perles! Però he de reconeixer que vaig riure i m'ho vaig passar bé, que el que pretenia.

Per resumir de què anava, es tracta d'un nanu d'un poble d'Astúries mig apamplat (Gabino, el clava) i que sembla que de petit hagués caigut per un barranc, que se'n va a la capital del reino, Madrid, a fer-se un home al costat del seu tio Lorenzo (Arturo F.) que dirigeix una mena de club de showgirls, però amb boys enlloc de girls. Només diré que entre els boys n'hi ha un de Cruz i Raya... Però resulta que el negoci no va bé, i decideixen montar una agència de "Machos ibérios" per fer serveis a domicili, on el Gabino (que tot el rato parla en Asturià) acaba essent el semental num.1.

La gràcia de la peli està en que l'Arturo Fernández actua com si fes encara una peli dels '60, amb el seu típic "Chatín", corrent tota l'estona amunt i avall, amagant-se en llocs estúpids quan algú el persegueix, donant les típiques "collejas" de pallassos de circ al nebot aturat, etc, etc.

Evidentment no passarà a la història ni molt menys, però l'objectiu de la película és entretenir-te i riure una mica, i ho aconsegueix. Bé, això també va a gustos i sentits de l'humor, és clar!

Suposo que el fet d'estar fora de casa també fa que, coses que abans no t'hauries plantejat mirar, ara t'hi acabis fixant o mirant pel simple fet de que les sents més pròximes. Això tampoc vol dir que ara m'aficioni a les espanyolades eh!
O pot ser si...?


Curiositat
Holanda compta amb varis festivals de cine internacionals: el “Festival Internacional de Cine” a Rotterdam i el “Festival Internacional del Documental a Amsterdam”. Altres festivals importants són el “Festival Mundial de Video” i el “Festival Holandès” de Cine a Utrecht.

Paraula
Huidje = Película

NAi

Quan la gent és culta, és culta i punt.

Aquesta tarda hem anat alguns del Master de museus. Bé, de fet hem anat a un museu i mig.

La idea va sortir del "nucli belga" un dia de classe, ja que Rotterdam té algun dels museus més importants dels Països Baixos (la resta deuen ser a Amsterdam i L'Haia, tampoc queden gaires més opcions...).

Les opcions eren o bé el NAi (Nederlands Architectuurinstitut) o un museu d'art contemporani que ara no recordo el nom, però que pronunciat per un holandès fa molta gràcia. Quin hem escollit? Estem fent un Master d'Urban Management, quines preguntes!!!

Un cop decidits pel NAi, hem entrat a l'edifici, segurament dissenyat per un arquitecte avanguardista post-figurista amb influències Minimals, que viu en una barca al canal gran de Rotterdam, o en un caseta de l'arbre a les muntanyes del nord...

Reconec que sóc un ignorant, però els museus actuals no els entenc, ho sento!

Planta 2a: Una sala fosca amb un projector passant imatges mudes en una paret blanca que es repetien cada 20seg. ensenyant carrers amb blocs de pisos (com juguen eh amb els conceptes "carrer", "cases" "museu d'arquitectura"). A l'altra paret planols i esborranys de dissenys de barris dins d'uns marcs iluminats perquè, és clar, la sala era fosca. I això si, un petit anfiteatre per seure i contemplar els 20seg. de pel.lícula muda del carrer. No m'hi he assegut perquè no volia semblar més "guai" del que ja sóc ara anant a aquesta mena de llocs.

Planta 3a: Exposició dels espais públics de les ciutats i el seu ús actual. És a dir, fotografies d'espais públics de ciutats on es dóna un ús també públic. Aquí ja m'hi he entretingut més, sobretot en arribar a les fotografies de Catalunya (no dic espanya perquè no n'hi havien crec). Girona: foto d'uns cubs gegants de ciment enmig d'un riu. Barcelona: Dos nanus jugant a bàsquet en un playground de barri xungu; un skater fent un oli davant del MACBA. Begues (baix llobregt): L'abocador.

Fantàstic! És el que passa quan ets artista, que vols fugir tant dels tòpics dels barrets mexicans a les Rambles, les tapes de calamares i la Sangria Don Simón, que no se'ls acut res més que reflectir l'autèntica realitat catalana...

Planta 1a: Una sala central amb 8 projectors, 2 per paret, repoduint una mena de paranoia sobre els edificis que proposen per a la candidatura de Rotterdam als Jocs Olímpics del 2016 o 2020. Rodejant aquesta sala, una exposició de tots els jocs olímpics des dels d'Atenes de 1896, amb 2 fotos dels estadis construïts, la mascota, els patrocinadors (Kodak ho ha estat des del 1896. De les poques coses que he après, és que estava poc receptiu) els esports i el lema. Curiós.

El millor del museu ho hem trobat aquí: una PlayStation amb un joc de bicicletes (lo dels holandesos ja és una malaltia eh!) que havies de pedalejar en una bici estàtica. Total, que en Teix i jo hem estat, doncs, culturalitzant-nos i descobrint la connexió i ambigüitat relativa entre la play i el joc de bicis, amb els jocs olímpics, l'edificació que se'n deriva i la seva aplicació als espais públics.

No em mal interpreteu eh!

Els museus són cultura, i la cultura és coneixement i poder-lo transmetre.

Això no és cultura, això és un lloc on anar per poder explicar als teus amics wais com tu que has estat al "Institut d'Arquitectura Holandès" on vas veure una exposició ultra mega interessant que et va fer reflexionar molt sobre el futur de l'arquitectura contemporània, i sense voler vas coneixer un arquitecte alternatiu danés, però de pares australians i jamaicans, que prenia un te Rooibos a la taula del costat teu del bar del museu, i que resulta que construeix cases amb palillos (ho sento, jo en dic així) i llaunes de Sprite als barris desestructurats i marginals de l'europa de l'est, especialment a Macedònia i la regió independentista de Moldàvia, on hi ha un rollo i unes mogudes underground molt xules últimament!

Em sap greu pels wais del món (i potser jo també en sóc), però dediqueu el vostre temps a fer coses útils siusplau!

Curiositat

EL Randstat és una regió urbana i econòmica holandesa, format per una cadena de ciutats i aglomeracions urbanes que s'extenen per l'oest dels Països Baixos des del centre geogràfic fins al Mar del Nord, i comprèn ciutats com Amsterdam, Utrecht, Rotterdam i l'Haia. La cadena forma una espècie d'anella, en el centre de la qual hi trobem una zona relativament despoblada i rural coneguda com a "Cor verd" (en holandès Groene Hart).

Paraula

Alternatief = alternatiu

Bicis !!!

Per fi ha arribat el gran dia!!!

Ja tenim bicis!!!

Això d'aconseguir una bici aquí a holanda, amb pressupost d'estudiant és dificilíssim!

Primer vam estar preguntant tota la setmana passada preus en botigues, i la més barata (nova) val 400€, per tant descartat.

A les mateixes botigues vam preguntar per bicis de 2a mà, i, les més barates valien 100€, i no les voldria ni el xatarrero d'en Bas.

La tercera opció era un mercat que fan els dimarts i dissabtes on una de les parades té bicis de 2a mà. Allà els preus voltaven entre els 75 i els 100€ per bicis acceptables.

La última opció era comprar-la a una mena de yonkis que tot el dia estan per aquí el barri, i que es dediquen a robar bicis i a revendre-les per 20 o 30€ al primer que passi. Evidentment no vull saber a on o què van destinats els 20 o 30€, però segur que no són per poder anar al Zoo, comprar-se cacauets o fer una donació a Intermón per als nens de Ruanda. Aquesta opció és la més econòmica a priori, però per contra té punts molt negatius:

1. Si et pilla la policia et cau una multa de 500€ (i molts dies volten per aquí, encara que no sé que cony venen a fer pel matí si és a la nit quan roben).

2. Possiblement estiguis comprant la bici del teu company d'habitació a qui li han robat per la nit.

3. Estimules el mercat negre de bicis holandès, cosa que em fot perquè vol dir que encara tinc més números de que vagin a per la meva bici "nova".

4. Mai he cregut que fer donacions monetàries a les ONGs sigui la solució per canviar el món, erradicar la fam o salvar els nens desnutrits de l'Àfrica. D'això ja se n'ocupa el Barça portant Unicef a la samarreta...

Finalment hem tornat al mercat del dimarts i dissabte i ens hem comprat una bici de segona mà.

I espero que demà no la vegi passant pel meu costat amb algun paio que no conegui de res amb cara de felicitat i pensant: "Ja tinc bici, i només per 20€!"

Curiositats

L'Haia (en holandès Den Haag) situada a la mateixa regió que Rotterdam, i és on es troba el Parlament holandès, tots els ministeris, el Tribunal suprem i el seu Senat. Alhora, també és coneguda per ser la seu del Tribunal Internacional de Justícia.

Paraula

Fiets = Bicicleta

Wreldhavendagen

Aquest nom tan friki vol dir algo com "el festival mundial del port" de Rotterdam, és clar.

Això és el que hi ha hagut aquest cap de setmana aquí.

Per resumir de què es tracta, imagina el port més gran del món (o el 2on, després de Singapur), posa-hi tots els vaixells que et puguis imaginar, i montes una mena de fira de St. Lluc amb parades de totes les empreses que hi ha al port fent-se propaganda (no sé ben bé de què, perquè no aniré a posar gasolina a la BP perquè em donin caramels gratis, ni compraré contenidors de 1000tones per gurdar-hi els llibres de P5 perquè em reglin un calendari 2008-09, ni m'apuntaré a l'exèrcit holandès perquè em deixin veure els seus tancs i vaixells de guerra i pintar-me la cara de camuflatge, etc. però suposo que és un tema de marketing que no domino gaire). Això és el festival del port de Rotterdam que hem visitat aquest cap de setmana.

El més divertit de tot, va ser veure com aquí també tenen una cosa semblant d'havaneres. Són grups d'holandesos grans, més o menys uns 20, vestits de mariner (gorra de mariner blanca, samarreta de ratlles horitzontals i nàutiques) i cantant com una coral cançons de taverna, tot i que aquí, amb un particular aire de "borrachines". No hi ha guitarra, però si acordeó. Molt curiós!

A la nit van fer una "desfilada" de vaixells de vela antics fins al pont Erasmus, i, després, focs artificials, amb la col.laboració de no sé quina cantant holandesa en plan "dance" i un rotllo electrònic (tot i que no ho tinc molt clar si era de per aquí perquè ningú no la va ni aplaudir quan va acabar la única cançó que va cantar, per sort per la nostra salut i la del temps dels pròxims dies).

Si més no, va servir per tornar a quedar amb la gent de classe i seguir coneixent-nos. Bé els belgues no, perquè com que són tots d'Anvers i queda a una hora en tren, ells fan com fem nosaltres a barna: el cap de setmana se'n van a casa.

Avui volíem anar a IKEA a comprar algun cosa que ens faltava, però estava tancat... La segona opció ha estat anar a Delft, a 15 minuts de cotxe de Rotterdam. Guapo i petit, però molt holandès: canals, pluja, bicicletes, gris, bon rotllo i gent molt maca als bars i cafès (no coffee shops eh!! allà el bon rotllo sempre hi és!).

That's Netherlands!


Curiositat
El 10 de Maig de 1940 Alemània va invadir Holanda. 4 dies després els bombarders Luftwaffe començaren la destrucció de Rotterdam. El 14 de Maig en un atac sense interrupció de 10 minuts arrasaren el centre de la ciutat, Kralinguen i rodalies. 2400 cases, 1200 petits negocis, 500 cafès i 70 escoles foren destruides. La ciutat va quedar coberta de fum durant tres dies i alguns incendis van durar 2 mesos.

Paraula
Vriendin = Amic

Barcelona

Avui he conegut tres estadítiques que m'han fet pensar molt:

· Barcelona és la 1a ciutat del rànking mundialpel que fa a valoració del nivell de vida (per davant de Ginebra, Estocolm, Nova York, Londres, París, etc.)

· Barcelona és la ciutat que més a millorat com a ciutat (fent un mix en termes econòmics, de nivell de vida, culturalment i socialment, infrastructures, etc) de totes les ciutats europees des del 1990.

· Barcelona és la 4a ciutat del rànking mundial a on desitjarien les empreses instal.lar la seva seu (superada tan sols per Londres, París i NY).

Conclusió: Som uns privilegiats en poder viure en una de les ciutats que més pes ha guanyat a nivell mundial, des d'una visió global de la ciutat, ja que econòmicament parlant segurament Shangai, Beijing, Bombai i altres estarien per sobre.

De fet, Barcelona la pots arribara odiar si, com jo, ets de "poble" i hi vius durant 5 anys, perquè acostumat a un ritme més tranquil penses que allò és un no viure, i que els qui els ha tocat viure-hi des de sempre "ja els planyes". I, de fet, fins fa poc temps seguia tenint aquesta visió.

Amb això no vull dir que 3 enquestes realitzades per un grup de recerca a 100 empreses internacionals i els seus treballadors m'hagin canviat en 5min l'opinió de BCN. Però te n'adones que les coses les has de valorar amb prespectiva i no quan estàs al mig de l'assunto. I això fa que amb la poca (o molta) perspectiva que dóna un estiu a casa, una setmana a NY, i una a Rotterdam, n'hi hagi prou com perquè opinis com la majoria de gent de fora que coneix i ha estat a Barcelona: és una ciutat magnífica per viure-hi (evidentment el spanish/catalan way of life hi ajuda molt), per estar-hi de vacances, per estudiar-hi, per treballar-hi (cada vegada més, multinacionals i grups de recerca internacionals escullen BCN) i en definitiva per fer-la la teva ciutat.

Un altre exemple podria ser la película de Woody Allen.

Bé, després de fer aquesta publicitat de Barcelona, deixaré el meu num. de compte perquè en Maragall, Clos, Monti, Hereu i companyia em transfereixin el que vam acordar en el seu dia!

Curiositat
Un dels records més típics d'Holanda (a part dels esclops) són les galetes Speculaas, fetes de canyella i que es mengen el dia de St Nicolau.

Paraula
Stad = Ciutat

Nice to meet you

Nice to meet you.

Aquesta ha estat la frase més repetida avui, 1er dia de "classe". De fet ha estat la típica introduction class, que pel que sembla els Erasmus els dura 1 setmana, festes, excursions, i activitats incloses. Allà on estem és algo més serio.

Ha durat 3 horetes, temps suficient per presentar-se els 3 coordinadors, (2 holandesos i 1 italià), fer una presentació curta de cadascun, explicar-nos de què va la història i fer un mini tour per l'edifici i la universitat.

Gent molt maca, amb un anglès molt bo, i la majoria amb masters i amb feines o experiència suficient com per sentir-te una mica petit allà el mig. Però en part millor, perquè sempre és millor estar en un lloc amb un nivell superior que inferior, així segur que progresses. Això ja passa fins i tot quan ets petit i jugues en un equip (del que sigui), el dia que vas a jugar amb els "grans" (d'una categoria per sobre de la teva) t'hi has de fer el doble i intentar atrapar el seu ritme, i això és el que et fa ser més bo i millorar.

Ens hem de posar les piles ja, perquè això ja ha començat de veritat i aquí el tren no sé si ens esperarà ni l'haurem d'esperar (per sort aquí no hi ha RENFE, tot i que els trens són caríssims). Cada dia has de llegir papers per la classe del dia següent, cada 8 setmanes una d'estudi i una d'examens, és a dir, a mitjans d'octubre i després de nadal. Si aprobem i no ens cal el febrer per recuperar, perfecte. Això vol dir que tenim fins al març per redactar el que seria el projecte de la tesis, que ja te l'has d'anar pensant durant el curs, en base al que t'agradaria fer i sobretot on, ja que el destí final de la estada et marca molt el tema crec (Rotterdam, Copenhaguen, Barcelona, Anvers, Venècia, una uni d'Anglaterra o Shangai).
El que he trobat que està molt bé és que a partir de llavors ets lliure de treballar com vulguis. No tens ni horaris ni obligacions, simplemement el teu tutor, que lògicament et farà un seguiment, i una data per presentar-la, i una per defensar-la en públic(segurament a Barcelona el pròxim setembre).

Això és el que hi ha, feina, hores, esforç i una recompensa (m'ha quedat com si fos un pare o un capellà això eh! Serà que ens han posat a ratlla ja el 1er dia...).

Curiositats
Rotterdam està a 6 metres per sota del nivell del mar i es troba en una de les zones més deprimides del món.

Paraula
Huis = Casa