La monda lironda

És tard, apunt d'anar a dormir perquè demà m'he d'aixecar aviat, i la última imatge que tinc de la TV és la del, ja comentat anteriorment per Van der Bir, DEC. Si si, sóc dels típics que va pel món fent-se el wai, dient que es llegeix quatre llibres per setmana, que acudeix a dos presentacions de concursos fotogràfics al mes, i que col.labora el dia de la Creu Roja fent de recaptador de monedes de 5 cèntims amb la guardiola. Però en el fons miro DEC, Sálvame, Sálvame Deluxe, Supervivientes i el programa de la Campos... Desenganyem-nos, som tots així, i el que oculta les seves hores de TV basura dient que les dedica a rellegir els Pilars de la Terra, menteix! Si si, tu també n'ets un, hi ho saps...!

Bé, fet l'apunt, a DEC diuen que n'Ortega Cano està a la UCI, però que pinta bé la cosa. Perdó, perdó, perdó!!! n'Ortega Cano no! Volia dir: El Maestro!

Disculpeu el meu poc tacte i ignorància vers el món de la tauromàquia

Això m'ha fet pensar en que, aquest país veí nostre, i que ens n'ha tocat formar-ne part també, és la monda lironda!

Mai deixa de sorprendre'm: El Maestro, amb el seu Mercedes-Benz super potent, llantes d'alumini, adaptador per a iPod, i amb xilitrón, es fot un castanyot del mil (a 50 no anaves eh amic Cano, i Cacaolats no et devies haver près abans), es carrega un pare de família, amb dos filles i a l'atur. I tot i així, no deixen de donar pel cul amb si el Maestro se'n sortirà i es curarà; si la herència anirà a parar a les illes Sàndwich, a son fill que és dislèxic o al Club Palmera de la N-369; o si la seva cunyada es depila la xona al laser o a la cera; o si podrà a montar el seu ponny al ranxo de Cantonigròs... A aquest país veí nostre li encanta patir la síndrome d'Estocolm, defensar gent de bé com el Maestro (Recordem que el Maestro i gent del seu gremi, són dels que sempre paguen a Hisenda religiosament cada any, sota risc de que la Verge de Guadalupe els fagi, a cops de canya, un segon forat per on defecar), oblidant-se de la víctima real, i important-li únicament si n'Orteguita ja esmorza puré de suero a l'hospital, o encara va a base de batuts de morfina.

Aquest país veí nostre és la monda lironda!

S'autoanomenen demòcrates moderns, salvadors del món i les foques marines, i les llistes dels partits van plenes de bona gent com n'Ortega, que tenen judicis pendents per corrupció, tortures a peluxs, i atacs xenofogs a certs Fruitis. I la gent, el poble, amo del seu destí, amb la intel.ligència que els ha estat dotada gràcies a llegir els 4 llibres setmanals i acudir als sopars-tertúlia del centre cultural de la vila, va i els vota. Té la seva lògica de fet: La estupidesa només atrau a més estupidesa, i d'això, al país veí li'n sobra.

I la gran solució a la monda lironda quina és? Doncs és anar d'acampada, estil Coronel Tappioca, al Camping Porta del Sol, entre d'altres, parcel.la gratuïta, tenda Quechua de la que ens van regalar per la comunió (però la que s'obre en 3'' no, que fa repel.lent), fer votacions a mà alçada sobre si per berenar toca entrepà de nocilla o de choped, montar una haima per a conservar en fresc les litrones d'Amstel, fer una mica d'exercici tot corrent a cops de porra i bales de goma. I al cap d'un mes, què? Al cap d'un mes de fer el gos-flauta / gos / idealista ecohippy que encara viu del Maig del 68 / borinot / l'atontat del cap que es pensa que canviarem el sistema i el món dormint a les places quatre cartrons, parlant per un megàfon i fent casserolades per la vesprada, crec que algú els hauria de dir que les casserolades les fagin amb la cigala... perquè aquest seu país, per sort o per desgràcia, no ho canvia ni n'Ortega, ni els de la plaça, ni el capità Planeta.