Que wais que som quan volem...!
Des de que vai anar al NAi, i vaig veure d'aprop lo wai que podia arribar a ser la gent, suposo que inconscientment, jo també ho he volgut acabar essent.
El wai, per definició, és un tiu culte, amb estudis, amb inquietuts culturals, amant dels viatges alternatius i/o diferents, que sap saborejar els petits plaers de la vida, que no es prendrà mai un Vinya del Fadrí si es pot prendre un vi de collita pròpia de la vall de la Burgonya, d'uns amics yuppies americans, que vestirà amb les darreres tendències del que es porta al Soho de NYC i no a la passarel.la Cibeles, que viurà en un loft al Raval, que tindrà un apartament a les illes gregues al poble més autèntic que quedi, que haurà viscut a Budapest a casa del seu amic pintor mentre escrivia la seva tesi sobre arquitectura comunista a les ciutats post-fordistes, etc.
Bé, aquest definició podria tenir 23.539.061 variables, que són tantes com wais tinc comptabilitzats al món. Però després d'aquestes darreres setmanes, crec que cal fer la meva pròpia definició de lo wai que sóc.
He estudiat a Barcelona una carrera alternativa com és Geografia, que ja pel simple fet de no saber de que cony va, la gent, que és molt educada, o bé et demana què és, o fa veure que ho sap i no diu res més. Per tant ja fa que mig quedis com algú diferent que no ha estudiat econòmiques amb 500 persones més, sinó amb 15 més (dic econòmiques perquè li tinc un especial apreci); això ho he estudiat a Barcelona, amb tota la moguda que comporta viure com a estudiant a BCN, fer kebabs, falafels i llaunes de Xibeca pel raval, anar a fer mojitos a Gràcia, veure cinema afganès als Verdi, anar a una festa privada a casa d'uns artistes amics d'un amic del teu company de pis on coneixes a un argentí que resulta que l'endemà toca el saxo al Jamboree, fer una cassolada a la plaça de la Virreina en contra dels abortaments del camaleó verd nigerià, anar a patinar al CCCB, sopar a un restaurant egipci regentat per una parella de Surinam, veure teatre en el llenguatge dels signes al local social de la colla de l'assossiació de joves socials i cooperants sense ànim de lucre del barri de Collserola, i un llarguíssim etc.; Després de la meva etapa de formació bàsica per a la vida, decideixo anar a estudiar a Rotterdam, que no és ni tant comercial com Amsterdam, ni tant cool com Utrecht i on hi ha tots els Erasmus; A sobre hi estudio un Master anomenat MEMR (Management of the European Metropolitan Region), cosa que no cal ni explicar després de dir el nom, perquè parla per si sol; El rollo holandès sempre ha vestit i vesteix molt; Cal afegir que els meus nous amics i classmates són de Bèlgica, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Holanda...; Vaig en bici a tot arreu, per tant sóc sostenible i concienciat amb el medi i el canvi climàtic, a mñes de crear-me una imatge de mi mateix més que molona; Ens hem fet fans del club de futbol més alternatiu de la ciutat, l'Excelsior, integrant-nos així molt a fons amb la societat holandesa, el seu dia a dia, problemes d'hipoteques, la crisi, el preu del cogombre cada cop més car al mercat del dimarts, etc.; a sobre, em permeto el luxe de tornar a Barcelona des d'Eindhoven, estar-m'hi 5 dies, anar al teatre, fer una xocolata al carrer Petrixol, recordar les nits Barcelonines, passejar pel Born, entrar a Sta. Maria del Mar per admirar-ne les claus de volta, i també pujar a Olot i passejar-hi amb l'orgull d'estar lluint el teu rollo wai pel teu poble; Just l'endemà de tornar a Barcelona, l'agenda del wai és així de wai, agafem un avió, no pas a Rotterdam, a Dusseldorf (Alemanya) cap a Treviso (Itàlia), per passar 3 dies a Venècia, parlant italià, menjant a casa d'uns parents del professor que cuinen una pasta que segons diuen és la millor d'Itàlia (què més wai que això...), sortint de festa per Venècia i els seus canals, fent gots de vi en gòndoles privades d'un cosí de l'italià de Sardenya i visitant els llocs menys turístics i alternatius de la ciutat; De tornada a Rotterdam, l'emdemà agafem un tren cap a Amsterdam on hi passarem el dia i la nit amb uns amics que estan de passada per la ciutat i que els portem als locals més smarts de la ciutat, fora del circuit comercial guiri; el dia següent Utrecht, sopant en una antiga bodega amb música italo-cubana en viu, fent birres d'importació i dormint a casa uns altres amics (ja he dit ke el bon wai en té molts); Finalment, tornada a Rotterdam per seguir amb les masterclass de professors invitats d'arreu del món.
Aviat Nadal i Cap d'any, però no sé que faré... Probablement, el segon el passaré a Austràlia, i 5min més tard, agafaré un avió i el tornaré a celebrar a Quito...
Des de que vai anar al NAi, i vaig veure d'aprop lo wai que podia arribar a ser la gent, suposo que inconscientment, jo també ho he volgut acabar essent.
El wai, per definició, és un tiu culte, amb estudis, amb inquietuts culturals, amant dels viatges alternatius i/o diferents, que sap saborejar els petits plaers de la vida, que no es prendrà mai un Vinya del Fadrí si es pot prendre un vi de collita pròpia de la vall de la Burgonya, d'uns amics yuppies americans, que vestirà amb les darreres tendències del que es porta al Soho de NYC i no a la passarel.la Cibeles, que viurà en un loft al Raval, que tindrà un apartament a les illes gregues al poble més autèntic que quedi, que haurà viscut a Budapest a casa del seu amic pintor mentre escrivia la seva tesi sobre arquitectura comunista a les ciutats post-fordistes, etc.
Bé, aquest definició podria tenir 23.539.061 variables, que són tantes com wais tinc comptabilitzats al món. Però després d'aquestes darreres setmanes, crec que cal fer la meva pròpia definició de lo wai que sóc.
He estudiat a Barcelona una carrera alternativa com és Geografia, que ja pel simple fet de no saber de que cony va, la gent, que és molt educada, o bé et demana què és, o fa veure que ho sap i no diu res més. Per tant ja fa que mig quedis com algú diferent que no ha estudiat econòmiques amb 500 persones més, sinó amb 15 més (dic econòmiques perquè li tinc un especial apreci); això ho he estudiat a Barcelona, amb tota la moguda que comporta viure com a estudiant a BCN, fer kebabs, falafels i llaunes de Xibeca pel raval, anar a fer mojitos a Gràcia, veure cinema afganès als Verdi, anar a una festa privada a casa d'uns artistes amics d'un amic del teu company de pis on coneixes a un argentí que resulta que l'endemà toca el saxo al Jamboree, fer una cassolada a la plaça de la Virreina en contra dels abortaments del camaleó verd nigerià, anar a patinar al CCCB, sopar a un restaurant egipci regentat per una parella de Surinam, veure teatre en el llenguatge dels signes al local social de la colla de l'assossiació de joves socials i cooperants sense ànim de lucre del barri de Collserola, i un llarguíssim etc.; Després de la meva etapa de formació bàsica per a la vida, decideixo anar a estudiar a Rotterdam, que no és ni tant comercial com Amsterdam, ni tant cool com Utrecht i on hi ha tots els Erasmus; A sobre hi estudio un Master anomenat MEMR (Management of the European Metropolitan Region), cosa que no cal ni explicar després de dir el nom, perquè parla per si sol; El rollo holandès sempre ha vestit i vesteix molt; Cal afegir que els meus nous amics i classmates són de Bèlgica, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Holanda...; Vaig en bici a tot arreu, per tant sóc sostenible i concienciat amb el medi i el canvi climàtic, a mñes de crear-me una imatge de mi mateix més que molona; Ens hem fet fans del club de futbol més alternatiu de la ciutat, l'Excelsior, integrant-nos així molt a fons amb la societat holandesa, el seu dia a dia, problemes d'hipoteques, la crisi, el preu del cogombre cada cop més car al mercat del dimarts, etc.; a sobre, em permeto el luxe de tornar a Barcelona des d'Eindhoven, estar-m'hi 5 dies, anar al teatre, fer una xocolata al carrer Petrixol, recordar les nits Barcelonines, passejar pel Born, entrar a Sta. Maria del Mar per admirar-ne les claus de volta, i també pujar a Olot i passejar-hi amb l'orgull d'estar lluint el teu rollo wai pel teu poble; Just l'endemà de tornar a Barcelona, l'agenda del wai és així de wai, agafem un avió, no pas a Rotterdam, a Dusseldorf (Alemanya) cap a Treviso (Itàlia), per passar 3 dies a Venècia, parlant italià, menjant a casa d'uns parents del professor que cuinen una pasta que segons diuen és la millor d'Itàlia (què més wai que això...), sortint de festa per Venècia i els seus canals, fent gots de vi en gòndoles privades d'un cosí de l'italià de Sardenya i visitant els llocs menys turístics i alternatius de la ciutat; De tornada a Rotterdam, l'emdemà agafem un tren cap a Amsterdam on hi passarem el dia i la nit amb uns amics que estan de passada per la ciutat i que els portem als locals més smarts de la ciutat, fora del circuit comercial guiri; el dia següent Utrecht, sopant en una antiga bodega amb música italo-cubana en viu, fent birres d'importació i dormint a casa uns altres amics (ja he dit ke el bon wai en té molts); Finalment, tornada a Rotterdam per seguir amb les masterclass de professors invitats d'arreu del món.
Aviat Nadal i Cap d'any, però no sé que faré... Probablement, el segon el passaré a Austràlia, i 5min més tard, agafaré un avió i el tornaré a celebrar a Quito...
3 comentaris:
Massa bo! Marc, no em facis això... la gent del PRBB s'està epnsant que estic com una cabra... m'estn veient rient davant d'una pantalla d'ordinador... i això no és wai! Deixa'm linkar-te... de llarg, el millor post que he llegit en molt de temps! apa, fins aviat!
juas marc, no sabia això de venècia...continua així, quan siguis vell t'haurà agradat ser tant wai...;-)
Gràcies admiradores wais! pròximament faré una conferència en una antiga fàbrica de taps de suro, ke avui en dia s'ha rehabilitat i s'utilitza com a taller cultural de músiques electrofolk alternatives, xerrades sobre la importància del transgresorisme urbà i exposicions itinerants de fotofrafies de gent amb 3 ulls nua en color sepia.
Ja us passaré l'enllaç perquè estem construïnt la web informativa juntament amb la ONG "wais sense fronteres".
Publica un comentari a l'entrada