Els ponts han estat i seran un element arquitectònic que uneix dos espais separats per un element físic (normalment un riu), però sovint també solen ser una unió entre dues realitats que aquest mateix element físic separa.
Escric alguna cosa sobre els ponts per la senzilla raó que fins fa ben poc no m'havia adonat que he viscut els darrers 5 mesos en una ciutat on la seva icona és un pont (el pont Erasmus a Rotterdam), i que els pròxims 6 els viuré en una altra ciutat on un altre pont també n'és gairebé l'icona, el Ponte Vecchio (Florència).
George Steiner defineix a La idea d'Europa la pròpia Europa en base a 4 característiques que són pròpiament del vell continent, segons ell: els seus cafès; els noms dels seus carrers denoten una història, un passat; som l'herència de Grècia i Jerusalem; Europa es pot fer a peu, mai et trobes prou allunyat del campanar veí. És en aquesta darrera en la que crec que podem emmarcar els ponts com a símbol d'unió entre territoris, i com a element, sovint imperceptible, d'aquest nostre paisatge comú europeu. No estic fent apologia europeista, simplement estic en aquell moment en el que t'adones del que has après realment després d'uns mesos vivint a l'Europa de veritat. Aquella a la que suposo que molts dels nostres polítics ens voldrien fer arribar algun dia. Però, pel que he après, encara falten masses ponts entre nosaltres i ells. No és una crítica, és simplement que de Cadis a la Jonquera hi ha un bon tall, imagina del Pertús a Oslo... Una cosa és veure Europa des de la seva capital política, des d'on París, Amsterdam, Londres, Dusseldorf, Copenhaguen, etc. et queden a 1h, i per tant, pots sentir-te a prop d'aquesta Europa. I una de diferent és veure-la des d'Atenes, Faro, Santiago de Compostela, Dublín o, evidentment, Istambul.
Escric alguna cosa sobre els ponts per la senzilla raó que fins fa ben poc no m'havia adonat que he viscut els darrers 5 mesos en una ciutat on la seva icona és un pont (el pont Erasmus a Rotterdam), i que els pròxims 6 els viuré en una altra ciutat on un altre pont també n'és gairebé l'icona, el Ponte Vecchio (Florència).
George Steiner defineix a La idea d'Europa la pròpia Europa en base a 4 característiques que són pròpiament del vell continent, segons ell: els seus cafès; els noms dels seus carrers denoten una història, un passat; som l'herència de Grècia i Jerusalem; Europa es pot fer a peu, mai et trobes prou allunyat del campanar veí. És en aquesta darrera en la que crec que podem emmarcar els ponts com a símbol d'unió entre territoris, i com a element, sovint imperceptible, d'aquest nostre paisatge comú europeu. No estic fent apologia europeista, simplement estic en aquell moment en el que t'adones del que has après realment després d'uns mesos vivint a l'Europa de veritat. Aquella a la que suposo que molts dels nostres polítics ens voldrien fer arribar algun dia. Però, pel que he après, encara falten masses ponts entre nosaltres i ells. No és una crítica, és simplement que de Cadis a la Jonquera hi ha un bon tall, imagina del Pertús a Oslo... Una cosa és veure Europa des de la seva capital política, des d'on París, Amsterdam, Londres, Dusseldorf, Copenhaguen, etc. et queden a 1h, i per tant, pots sentir-te a prop d'aquesta Europa. I una de diferent és veure-la des d'Atenes, Faro, Santiago de Compostela, Dublín o, evidentment, Istambul.
Tot plegat m'ha fet parar a pensar en si parem prou atenció o no als ponts. De vegades tan sols els creuem o ni ens n'adonem que hi són, però no està mai de menys pensar en com seria de diferent el paisatge sense ponts. Seguirien existint les diferències socials entre la riba nord i la riba sud de la ciutat X que és atravessada per un riu? Es mirarien amb recel els musulmans que viuen a la banda nord i els cristians de la banda sud i que no tenen manera de travessar el riu? O s'ignorarien? Pensaria el jove empresari en fer xalets adosats a l'altre banda de la vall que ara es salva amb una collada de 2h? O, veuria el petit dictador disfressat de demòcrata una medalla més a la seva solapa si unís la península i aquella illa a tan sols 3km?
Ja sé que sona un pel estúpid però també he de dir que volia escriure alguna cosa al blog i em calia un tema estúpid.
(Erasmus; Rialto; Tower of Bridge; Vecchio; Oresund, uneix Dinamarca i suècia; Carles IV a Praga)
(Viaducte de Millau; Pont del Bòsfor; Mostar; Pont Neuf de París; Calatrava a Sevilla; Camprodon)
(Viaducte de Millau; Pont del Bòsfor; Mostar; Pont Neuf de París; Calatrava a Sevilla; Camprodon)
(Boca sud de Bracons)
4 comentaris:
M'ha agradat el post, no és estúpid... si cas interessant (almenys per mi). Gran crítica: la última foto, cal?????? Això no és un pont, és una xapussa, és la falta de sentit comú més gran de la història!
Apa, a veure si escrius més sovint, el teu blog per mi és un pont per saber què fots!!!
Gràcies LAIA pel comentari!
De fet la última foto està posada expressament per fer pensar una mica en quan calen els ponts i quan no, i si avui en dia ja estan perdent el seu significat real o no, o si ve s'estan fent servir per unir coses innecessàries, en aquest cas en Bas i el que sigui que hi ha a l'altra banda i que es veu que cal unir tant urgentment...
Per pont el de la bilbioteca de Utrecht, és sense cap dubte el millor de tots!! :)
Cuevas.
MARC!!!! Acabo de sentir una cançó que m'ha fet pensar en tu! És una versió que ha fet Manel del Common People de Pulp. Escolta-la (www.goear.com i es diu La Gent Normal)... visca els wais!
Publica un comentari a l'entrada