Halloween

La nit, dia 31 d'octubre, en molts llocs serà la nit de Haloween, en molt pocs la nit de Tots Sants, i en menys encara, l'endemà serà el dia de la Castanyada.
Puc entendre que tot el rotllo de vetllar els morts aquesta nit del 31 ja no es porti gaire avui dia, més que res perquè cada cop queden menys creients, menys ganes de passar la nit tocant a morts al campanar de l'església (ni amb el millor North Face last-tech i 70 Sudokus nivell avançat trobaríem algú disposat a passar un fred de l'hòstia allà dalt), i masses cul fins pel món que es querellarien, molesterien i no podrien dormir per culpa de les campanes de l'església que li queda a 8km de casa. A aquests darrers, segurament, degut a la seva tol·lerància, una úlcera els destrossarà l'estómac i l'intestí prim, i amb una mica de sort el proper any les poques campanes que repiquin la nit de Tots Sants seran també per ells.
També entenc que Catalunya ja no és, com pensàvem fins fa poc, el jardí de l'Edén (el de la Bíblia eh): som corruptes, males persones, dolents, depenem d'Espanya, i ens tirem pets també.

Però tot això no és motiu suficient per haver de recorrer al Halloween dels collons!

Els més enteradillus et vindran i et diran en plan repipi, com si tu fossis deficient "No, això és una estratègia comercial americana home". Mira tros d'inútil, el que era una estratègia comercial és el que van fer els teus pares en parir-te, que et volien vendre a parts a una carniceria de Medellín i et vas salvar perquè no estaves prou gras.
La resta et diran que prefereixen celebrar el Halloween perquè així poden sortir de festa disfressats de morts i els afters tanquen a les 8h. Doncs molt bé aprenents de Michael Jackson, foteu-vos de coca fins el cul, maquilleu-vos en plan Frankenstein (alguns els resultarà francamament senzill), foteu carbasses comprades al xino a la saleta del vostre pis de Gràcia, just al costat d'on teniu la figureta del Buda cagant i al davant del Déu Moc de 8 titoles del vostre últim viatge a la Índia, i si teniu sort, els Mossos us detindran i fitxaran per liar-vos a pinyus amb la banda organitzada de les mòmies. Però tranquils, que com que a la foto de la comissaria sortireu pintats de verd plastidecor o amb cara de Fètid Adams, la podreu fer servir per posar-la al perfil del Facebook i a la carpeta de la Uni.

Estic a Londres i aquí és tradició (d'origen celta per cert) i no hi puc tenir res en contra i ho respecto. Però desitjo que tot aquell a qui enlloc d'anar "a liar-la porahi" hagi decidit quedar-se a casa a menjar panallets, castanyes i fruita confitada amb Moscatell, en el moment en que algun nen truqui a la seva porta amb una galleda i disfressat de bruixa, dimoni o Doraemon dient-li "truco o trato", li posi cara de bona persona i li deixi una teula de torró d'Agramunt, dels que et calen un martell per partir. Al cap i a la fi, el pobre nen no en té la culpa. Llavors també els doneu una ampolleta de mig litre de Moscatell "pel papa i la mama". Us hi pixeu, hi foteu bitter-kas, laxant en pols, doneu a llepar el tap a un gos i un porc amb grip-A (per aquest ordre) i ho poseu en fresc.
Si teniu més sort i us apareix un dels de "l'estratègia comercial americana" o el de "jo vaig de Son Goku super-guerrer quan lluita contra en Bú", no us hi penseu. Agafeu l'escopeta de caçar de l'avi i els la doneu carregada tot dient: "ho sento penya, no tinc ni palitos de coca-cola ni nuves amb sucre, ni cap carta del Warhammer del druida-elf de nivell 3, però l'escopeta és del carnaval passat i mola molt. Va, per vosaltres i que la disfruteu. Feliç Halloween!".
El primer tret serà a l'aire, i veuran que pel soroll que fa "mola de veritat". Tranquils, el millor arribarà en el següent tret, quan algú dispari a la resta del grup i es passin la nit, i el que queda de tardor, treient-se perdigons del cul amb agulles de fer ganxet.

Salut company Jack O'Lantern!

Odissees

La meva odissea personal d'avui ha estat la d'arribar a temps per veure el Barça.

Ni de conya hi he arribat! Era ja el minut 48 quan he vist la primersa samarreta blaugrana.

El tema és que aquí London, si ajuntes un cap de setmana, més uns Jocs Olímpics a la vista (si lectors i fans madrilenyus, hi ha llocs del món on deixen fer Jocs Olímpics sense necessitat d'arrossegar-se. En aquest sentit l'At.Madrid podria ser l'equip olímpic de Madrid, perquè cada any sembla que fagin por i que hagin de fer algo gran, i amb una mica de sort l'únic que fan es classificar-se de rebot per la Intertoto). Bé, deixem el tema. El que deia, si ajuntes un cap de setmana, els Jocs, viure al cul del món (entenent London com el món a escala), que els fans d'en Bin Laden (em rastrejaran el Bloc la CIA, en Batman i l'inspector Gadget si escric "BIN LADEN"?) decideixin muntar una barbacoa amb les bombes que els sobra, i ho deixes macerar tot amb oli extra d'un torracollons que resulta que va fer una pseudo-llei i que es deia Murphy, com ell suposo (visca la humilitat dels qui no descobreixen cap més xuminada que, si et piques un ou amb un mall fa mal), aconsegueixes obtenir una odissea per la city. O millor dit, per Saint Adrian of Kisses and Lobregade's little Hospital, i tot aquella zona.

M'explicaré. Un, que és un tiu wai per naturalesa, se'n va a comprar roba pel centre de Londres. Què passa? 1er. vivint a Londres has de moure't amb transport públic, i com a mínim, perdre uns 20min de la teva vida comtant McDonald's, turbants, wais o espanyolitos. Això si vas en Bus. Si tens, com jo, el metro a 2min de casa i l'agafes, comtes frikis, quadradets de l'estampat dels seients, o poses cara de wai a veure qui dels turistes que viatgen amb tu fa el comentari en espanyol/català "Pere/Pepe, has vist/o quin/que tiu/o més/más wai/molón?". Fins aquí no passaria massa res perquè quan un va a viure a London ja dóna per suposat aquest tema de les distàncies.
2on, aquí hi fan els J.O. el 2012, lo qual vol dir que estan treballant com uns tarats per posar-ho tot en ordre, ja que no són ni Atenes ni Pekín per sort, són la capital d'Europa i del món gairebé, no s'hi val a fer el cutre.
Lligat al segon punt ve el 3er, ja que les obres i millores al metro les fan els weekends (pam, ja l'he deixat), per allò de no molestar els inversors i brookers que necessiten arribar a les 7h a la Borsa i deixar una mica més pobres els nens Etíops. Què passa? que el cap de setmana et fots i et quedes sense un munt de parades de metro, o trams de línies, que es supleixen amb un Bus que fa el mateix trajecte.
4rt, quan vius passats els límits de la zona 2 per la banda est (el west és pijo, gay i genèticament superior), o sigui ja a la zona 3, sembla ser que formes part de la classe "aquests són uns pringats" dels londinencs. No em queixo del meu super barri perquè és el millor de Londres. Visca Leyton! Però no ens enganyem, som zona 3, i això, aquí, ja pot ser motiu de bulling a la classe.
5è, si vius al cul del món i no et va el metro, potser el bus que substitueix la línia no mola tant com el que posen a Notting Hill, i per tant no fa el recorregut del metro, sinó que et deixa tirat una mica més enllà de casa teu perquè agafis els busos normals que teòricament et poden portar, no al centre, no, sinó a donar tombs pel cul del món en plan "som un gheto i no podem accedir a la zona 2, però som feliços endogàmics de la zona 3 que no ens cal veure que hi ha més enllà".
6è, si tot i això, ets un tiu wai com jo, un supervivent de la selva urbana, un heroi quotidià, pots aconseguir arribar al centre de London en mig dia.
7è, tard o d'hora cal tornar a casa, perquè la gent normal ho fa això, torna a casa en algun moment del dia, i més si vas carregat de bosses amb roba molt wai i et cal guardar-la sota el llit perquè no te la copïin.
8è, llàstima que just aquest dia, el científic d'orígen mongol "Murphy" em reservava la seva teoria. No funciona res, ni metro ni quasi Bus, vas carregat com un burro i ja has agafat mil combinacions per anar al centre i mil més per tornar, vas amb presses perquè has quedat per veure el Barça (a on? al centre!) i per tant saps que tens mil combinacions més per 3a vegada, camí del centre.
Què més podria passar? Doncs que no se sap perquè, el Bus et deixa tirat al mig d'un carrer, que evidentment ni de conya coneixes (pronostico que Londres deu tenir uns 29 bilions de carrers), abans d'arribar a la teva parada, perquè resulta que hi ha acordonada una zona, d'uns 3 carrers per 3 carrers, que has de rodejar, i seguir a peu el camí cap al teu destí final. No em pregunteu què cony passava, però els policies amb metralladores no solen apareixer com a animadors a les festes d'aniversari dels nens negres d'aquest barri, que, tot sigui dit de passada, era Hackney, estadísticament el barri més mmmmmm... entretingut? (el Raval és la puta Bonanova al seu costat), just abans del meu maravellós Leyton. Suposo que aquest petit tall o desviament en la ruta del bus deu passar tot sovint allà, perquè una mare i dos nens negres m'han explicat com anar cap a Leyton, tot treient ferro al tema del presintat policial. O sigui que deuen venir tot sovint els amics dels cosins de n'Ossama, i enlloc de fotre's a jugar a la Play2 com fan els nanus normals, es deuen fotre de tiros per dins la casa, o enlloc del pedra/paper/tisora són més del AK-47/Katyusha/cinturó de granades.

Resumint: avui m'he passat unes 3,5h experimentant el transport públinc londinenc entre anar i venir, he vist només la 2a part del Barça (avui per sort, suficient) i he decidit fer-me un tupper i prendre la cantimplora cada cop que sigui weekend i tingui coses a fer pel centre de la city.

Rumba

Si alguna cosa es troba a faltar quan voltes per les europes és la bona música, la de casa, la qual, per sort, ens sobra al nostre país i sobretot al Mediterrani: La Rumba catalana.
Aquí deixo algunes de les coses que només es poden ballar i escoltar mirant el nostre Mar, amb la teva gent i sota Sol.

Ventdelplà sucks

Conversa a Ventdelplà:
Isona: "Hola Mònica guapa! Què tal?"

Mònica: "Hola Isona, com va? Mira, just ara vinc del nucli habitat veí, amb el nou transport públic que ens facilita el propi consistori municipal. Està molt ben equipat i té tot allò necessari per a persones amb minusvalia motriu. Realment s'han posat forts amb això de superar les barreres arquitectòniques que implica per a nosaltres el fet d'anar amb cadira de rodes, i crec que estan aplicant la nova normativa europea degudament.

Isona: "Ai si. Però també cal reconeixer que tu ets molt forta i el teu esforç ha estat un factor decisiu alhora de superar els entrebancs que se t'han anat presentant dia a dia. I què doncs, de compres?

Mònica: "Si. He comprat unes quantes patates i pastanages, perquè hi ha una entitat organitzada associativa comunal ecologista sensibilitzada pro-Tibet anti-sistema local que ven hortalisses i prodcutes ecològics, vaja, sense que hagin estat cultivats de forma intensiva ni aplicant-hi productes que n'alterin les qualitats naturals, vull dir. Són exquisits!"

Isona: "Òndia, doncs ja li diré a la meva mare que hi compri els tomàquets, perquè els d'aquella casa amb aspecte deteriorat i rústic, saps, aquella que tenen animals bovins a les respectives dependències habilitades a l'exterior? On realitzen cursets de manera altruista de doma de lirons albins, saps? Si dona, Ca l'Estruç. Doncs, aquells que venen allà, no tenen cap mena d'amargor ni consistència. Al contrari. L'altre dia feia una reducció d'herbes de provença, llet de coco, tomàquets i guarannà i no em va sortir adequadament per culpa d'aquest... aix..."

Mònica: "Si fèmina, ja veus que ens haurem d'acabar decantant pels menjars liofilitzats, aha aha aha aha!"

Isona: "aha aha aha aha"

Conversa a qualsevol altre poble del Sistema Solar:

Maria: "Ei nena, què tal?"

Rosa: "Buf, petadíssima...! Estic fins la polla tia. Vinc de Burrassà a peu perquè el putu cunductor del bus no m'ha vist a la parada i ha sudat de mi. I a sobre era l'últim del dia... quins cullons!"

Maria: "Tranqui tia. Anem a fer uns Cacaolats amb Baileys a Can Tetu o què? I així de pas et refàs una mica i m'expliques això del teu germà, que ara s'ha liat a plantar verdures? Està pillat!"

Rosa: "Vale. Passo per casa a deixar la compra i nem. És que la meu mare ja m'ha liat, per variar, i m'ha fet anar al merda-super de Burrassà total per un paquet de Tranchetes, llumillu i mucarrons...ja li val!"

Maria: "Buenu, almenys no et fa anar a buscar pullatres a l'ast i croquetes amb ensaladilla russa el diumenje al matí, tot ressacosa! Estan fatal tiu..."

Rosa: "Ya ves, jajajjajajjaja"

Maria: "jajajajajajaja. Ai espera, una llamper d'en Nitu!"

Independència: cal o què? (I)

Sento fer-me pesat, però com a bon català, i fidel al règim que es dicta en el meu país, ara són temps d'informes. Crec que és bon moment per obrir una consultora d'informes inútils per a gent inútil. Tot i que cal anar amb cuidadu, perquè com bé diu el refrany: "no diguis cobrat, que no sigui a Andorra i sota un rajol amagat". Bé, al tema. Simplement he volgut ennumerar els advantatges i inconvenients d'independitzar-nos d'Espanya, juntament amb els actors que podríem trobar-hi a favor i en contra de tal proesa.
Partim de la base que fotem una frontera des de la Vall d'Aran fins a Mora d'Ebre, que evidentment ens fem catalans i deixem de ser espanyols (els qui vulguin, és clar), amb un passaport, i els primers anys lògicament, amb € com Andorra, però re de UE de moment.

DETRACTORS:
-Selecció espanyola de Futbol. Fotre una frontera a l'Ebre vol dir nacionalitzar les persones. Nacionalitzar les persones vol dir donar-los un nou passaport. Donar-los un nou passaport vol dir, en el més normal dels casos, perdre el vigent (l'espanyol). Sense passaport espanyol no es juga a la Roja (pregunteu-li a l'Amunike per exemple). Per tant, la Roja quedaria sense la columna vertebral que l'ha fet ser la millor d'Europa. Cesc, Xavi, Puyol (No "Pujol" colloooooons!), Busi, Piqué i Capdevila. Em permeto el luxe d'incloure Iniesta, perquè pensem que al Barça no li interessaria tenir més jugadors extracomunitaris.

-Lo mateix en Bàsquet. Gasol, Raul López, Ruddy, Ricky, Gasol 2, Navarro, Mumbrú i Llull. Tela marinera...! Sempre els quedaria poder guanyar contra algun país asiàtic on, a part d'en Yao Ming, tots promitgen 1,60m. No seguiré fent sang amb els esports perquè acabaria molt malament això (Tenis, Motos, F1, Hockey, Pilotamà, Natació sincronitzada, crol, braça, manguitos, Billar, Trial, OT, Restaurants amb estrella, i un etc. infinit d'esports).

-Diari El País. Espanya perdria de cop un 80% de l'alfabetització del país. l'As i el Marca passarien davant de El País, perquè quedaria poca població capaç de llegir i entendre qualsevol cosa sense color, sense fotos tamany póster ni titulars, o qualsevol text per sota del Arial 48.

-Telemadrí. Els caldria suprimir o reinventar els programes de debat polític matinals i informatius (programes d'humor tots ells), ja que no tindria sentit seguir amb la seva lluita independentista particular, ja que ja seriem un estat, tal com (suposo) desitjaven. Tot i que sempre poden fer una programació 24h per promoure Madrid 2064.

FAVORABLES:
-Real Madrid. Es faria un fart de guanyar lligues, Supercopes i Copes del Rei.

-Barça. Passaríem de ser lliga de dos a ser lliga d'un. Riute tu de la lliga escocesa...

-Espanyol. Equip de Champions de pervida, sempre i quan pugui superar el repte de nacionalitzar tot el sector del vestidor Baix Llobregat i part del Badalonès.

-Nàstic i Girona: Equips UEFA gairbé fixes.

-Poblez frontererz: Noves oportunitats lucratives apareixen amb la creació de les fronters i duanes. Pregunteu als de la Seu, o els de Portbou. Es podria fer estraperlo cap a la banda espanyola amb Ratafia, fesols de Sta. Pau, Aromes de Montserrat, Mantega del Cadí (un clàssic), Llet Nostra, Arròs del Delta, xocolata de la Zona Forum, Cava, joies TOUS, i Carnets Joves falcificats.

AVANTATGES:
-Visats: Caldria visats per entrar al país. Això implica una notoria devallada del turisme cutre sasitxero que omple la costa, especialment Lloret i rodalies, o Salou i rodalies. No m'imagino la típica família anglesa desestructurada amb pares de 22 anys i 3 fills de 10, treient-se un visat de 15 dies per venir a Port Aventura, o perquè tenen llogat un apartament a 9a línia de mar a Cambrils.

-Turisme: En deixar de ser un país turístic, tampoc atrauriem els anomenats carteristes o trileros de l'est. No tindria sentit jugar-se la vida i la faldilla de vellut per arribar a un nou país on no hi ha guiris a qui enganyar/robar.

-Gastronomia: D'una vegada veuríem suprimits de les Rambles les ja penoses botigues regentades per Perses venent Sangria en una ampolla en forma de toro o sevillana; els barrets de Mexicà per fi desapareixeran de l'imaginari col.lectiu guiri (M'encantaria trencar-li les cames al deficient que va començar amb la broma del sombrero mexicà); les gerres de sangria es substituirien per les de Barreja o Tisana.

INCONVENIENTS:
-TV3. La única cadena del país li caldria invertir de nou, ja que amb l'oferta del 33, tv3, 3/24 i canal parlament no omplim tots els botons del mandu. I menys ara amb la TDT. Ens caldria una mena de TV3 d'algun inversos italià parent d'en Berlusconi on hi programessin espais per recuperar la quota d'espectadors perduda, com ara "Aquí hi ha marro" enlloc del tomate, "els culumpis" enlloc de la Noria, "La Masia de 1714" un clàssic a l'estil GH, i evidentment un "Salsa Romesco" enlloc del Salsa Rosa.

-Diplomàcia. El fet de no ser ni de la UE, ni del G-20 , ni la OTAN, ni del Pacte de Comarruga, ens faria ser una petita Corea del Nord europea. Proposo crear una aliança amb el País Basc, Gales, Escòcia, Lapònia, Prats de Molló, Perejil, illes Feroe, el Vaticà, Andorra, Groenlàndia, San Marino, Mónaco i Llívia. Sempre es podria invair l'Alguer, però tampoc ens serviria de massa res el poc gasoil que se'n tregués dels yats del port esportiu.

-Seguretat: Degut a la millonada que es quedaria a Catalunya en impostos, en no haver-los d'enviar a Madrí, caldria fer una muralla (com la xina) a tota la frontera, amb reixes de 8900W, gossos amb la ràbia i mal alimentats, Boixos Nois i sensors de moviment per tal d'evitar invasions, o intents de saqueig, per part del nou país veí tercemundista.

As simple as a song

Si...

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles,
quan d'altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
però tenir en compte llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
o suportar calumnies sense pagar amb la mateixa moneda,
o ésser odiat sense donar cabuda a l'odi,
i no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els teus pensaments siguin la teva meta;
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre,
i tractar per igual ambdós farçants;
Si pots tolerar que els brètols
tergiversin la veritat que has expressat,
i la converteixin en trampa per a babaus;
O veure enrunada l'obra de la teva vida,
i ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
i llençar-los al caprici de l'atzar,
i perdre'ls, i tornar a començar de zero,
sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
i resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant"

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
i alternar amb reis sense perdre la senzillesa:
Si no poden ferir-te, ni amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
amb seixanta segons d'esforç agosarat;
teva és la Terra i tot allò que hi ha,
i més encara:
seràs home, fill meu.

Rudyard Kipling
Al seu fill John, 1910

Thanks Michael

Sempre he tingut una simpatia especial per a la gent negra. SÍ, he dit "gent negra". Si hagués volgut dir "gent de color", o "d'origen africà", o "euroafricans", ho hagués fet. Però qualsevol d'aquests qualificatius els trobo, fins i tot, més hipòcrites que el fet de dir "una persona negra". D'entrada perquès si no ho dius en un to pejoratiu no crec que estiguis faltant a ningú. Segona perquè si, en termes cromàtics, jo em cosidero "blanc" -i no sóc blanc...almenys jo em miro al mirall i no em veig blanc, en tot cas de "color carn", Plastidecor (1988)- a les persones amb un to més fosc se'ls pot considerar "negres" (perquè tampoc ho són. En tot cas marronosos...). I tercera, perquè és com el 99,9% de la gent m'entendrà millor.
Ja de petit m'agradava el "negre" de Capità Planeta; el "negre" dels Power Rangers; el "negre" dels Caçafantasmes; el "negre" de Banyoles; qualsevol "negre" de qualsevol sèrie de dibuixos animats; els "negres" dels equips de bàsquet d'aquí, etc.
Tot i que fa uns dies vaig tenir dubtes sobre aquests gustos personals, ja que els veins de sobre són una parella de "negres" i el dia menys pensat sentiré com es disparen un tret, en plan "Hey brother, that's the fucking Bronx", de les bronques que es foten, reconec que avui m'he reafirmat en això de que els "negres" em cauen bé.
Primer, però, m'agradaria obrir un debat sobre per què és tant difícil obrir un compte corrent a l'estranger (de moment això encara és més enllà d'Espanya). Sembla una parida però no ho és! Tinc les experiències d'Holanda, Itàlia i el Regne Unit (si, sóc un wai, i què?), i en cap dels tres casos m'han posat cap mena de facilitat per obrir un compte corrent. Però, a veure, els banquers europeus, o si més no els que treballen de cares al públic, saben què significa en els temps que corren que es presenti un nanu, amb pintes més que acceptables, d'origen conegut (cal recordar que els 3 països citats coneixen prou bé la cultura, geografia i gastronomia del país que diu ser el meu passaport. Entenc que un Afghanès ho tingui més difícil en aquest sentit...), amb papers en relga, de la UE, intentant parlar en el seu idioma, i dilent les paraules màgiques "voldria obrir un compte corrent"?
No, no en tenen ni puta idea!
Per això mateix els hi traduiré les paraules màgiques "voldria obrir un compte" a un llenguatge més planer: Sóc tremendament estúpid, tinc diners que he guanyat treballant, sé que sou la principal causa de la crisi econòmica mundial actual, sou uns pirates, escanyapobres, que utilitzareu els meus diners per a finançar ves a saber a quina altra colla de lladres (polítics, empresaris, polítics, alts càrrecs, polítics, ONGs fraudulentes, polítics, etc.), que si algun pobre desgraciat us ve a demanar ajuda li fotreu la porta pels morros i amb una mica de sort li cobrareu la taca que ha fet a l'alfombra vermella de la sucrusal amb el sucedani de cafè barrejat amb salfuman que oferiu, i que molt possiblement, el dia que vulgui treure els MEUS diners de la vostra caixa em direu que heu fet fallida que el preu del diner ha caigut en picat, que no teniu liquiditat i que en el fons és culpa meva per no haver invertit en aquells plans de Pensió (amb 23 anys???) amb una rendibilitat altíssima, vora el 1,12% a partir del 54è any, que hem vau proposar fa mig any. I que en tot cas, a la porta del costat venen ciris per anar-los a posar a Santa Rita, perquè el pis hipotecat se'l queden ells, i amb els punts de la VISA no m'arriba ni pel patètic rellotge amb l'escut del propi Banc i submergible fins a 100m que "regaleu" (Evidentment que el "regaleu", perquè entenc que no hi ha ningú amb un mínim d'autoestima i el P4 aprobat que se'l comprés per anar a fer submarinisme a les illes Medes). I tot i així, sóc tant imbècil que vinc i us demano que, per favor, m'honreu amb tot aquest seguit de serveis que he enumerat i que oferiu altruistament.
Potser ara si que els quedarà clar què vol dir això d'obrir un compte, perquè fins avui no ho tenen molt clar...
Per sort, el meu àngel de la guarda "negre" m'ha donat un cop de mà. M'ha obert un compte corrent sense fer-me les preguntes que m'havien fet als altres llocs, bancs i països i que ja quasi em sé de memòria:què fas aquí? estudies? treballes? quins recursos tens? on vius? ja tens casa? no estàs empadronat aquí? Tens el paper A? Tens el paper B? Ja has sol.licitat el full C? Quin dia vas registrar-te en el document D? Ensenya'm el teu paper E! (per què cony necessiten tants papers si al final només t'acabaran obrint un compte, el més senzill que tinguin, perquè hi fotis els diners, sense opcions a tarjes de crèdit, ni préstecs, ni res, però podent ells cobrar comissions, taxes, interessos i mil merdes més?).
En Michael, després de saludar-me amb un "Hi there, man", només m'ha fet una fotocòpia dels meus documents d'identitat, m'ha demanat el meu e-mail i telf, i que si m'anava bé em passés d'aquí una setmana a recollir la meva tarja de dèbit, tot donant-me la mà i allargant-me la seva tarja de visita.
Reconec que m'he quedat amb cara de tonto, esperant un ram de flors de la regidora del programa d'humor "videos of first" i aplaudiments dels extres de la sala. Però res de res. Per això només em cal dir:
Thanks Michael!

Madrid 2064

Després del tercer fracàs consecutiu de Madrid com a candidatura per a ser la seu d'uns Jocs Olímpics, crec que és el moment de fer un anàlisi seriós de tema. Senyors Gallardón, Aguirre, ZP, i tota la banda de cutres varis de la movida madrileña, aquí us "regalo" un estudi, que, com molts dels que fa la Generalitat últimament, és totalment inútil, tot i que per sort (o per desgràcia), en aquest cas, no me l'encarrega cap amic, parent, conegut o saludat.

Abans però, cal dir que crec que aquesta mena de show d'escollir una ciutat per a fer-hi els Jocs Olímpics ja sóna una mica a concurs d'Eurivisión. D'entrada hi envien la plana major de cada país (ZP, Aguirre, Juanca the first, Gallardón, Samaranch, etc), tots amb el seu pin i americana de la candidatura (la Espe amb un mocador), et passen un video super wai de les virtuts de la ciutat, on hi surten en Gasol, la Mengual, en Raul, en Nadal (i l'Alonso????), que per cert, calculo que el 2016 qui més qui menys de tots aquests ja estaria bastant retirat eh... però suposo que el servei d'intel.ligència espanyola no li va passar per alt aquest detall i ho plantejava, en aquest cas, com a futurs seleccionadors nacionals. També vull pensar que no han donat la candidatura a Madrid perquè l'encarregat de portar el Video "Madrid: mola mazo" no es va confondre i els hi va fotre l'últim capítol que tenia grabat de Callejeros.
Però el que dèiem, analitzem el cas de Madrid. Cal repetir Madrid cada any com a candidatura olímpica fins que, per aburriment, els la donin? O cal un pla estratègic més ben pensat? També cal pensar que, tot el que ja han construit, molt intel.ligentment, per als Jocs (estadis, viles olímpiques, línies de metro, noves terminals a Barajas, etc.) poc a poc es va fent vell, i és clar, als senyors comissaris olímpics potser els cansa venir cada any a Madrid i que els hi ensenyin les mateixes infrastructures, no? No crec que la Espe convencin a ningú dient: "Sr. comissari, se'n recorda de l'estadi olímpic que vam construir pensant en els Jocs del 2008, i que ja li vam ensenyar fa 4 anys? doncs ara hi hem canviat la gespa i el color de les cadires! Oi que queda més mono en blau que no pas en blanc? Ah, i sap que ens va dir que faltaven WC per a persones amb minusvalia? Doncs hem aixecat un 9è pis i són tots allà dalt! Què li sembla sr. comissari? Mola mazo eh?"
En aquest sentit, donada la crisi que pateix Espanya i que Don Florentino torna a estar a dalt de tot, caldria plantejar-se fotre-ho tot a terra i començar de nou. Tot nou! Crearien així una altra vegada molta ocupació en el sector de la construcció, tot el món dels transportistes revifaria transportant runes d'aquí cap allà, caldrien enginyers i arquitectes, i en definitiva tot el sector immobiliari recuperaria la seva quota de mercat perduda últimament.
Però el que realment importa és fixar un horitzó. És a dir, enlloc de repetir-se més que l'all, i cansar els pobres Srs. comissaris amb viatges aburridíssims cada 4 anys, en Hotels de luxe, partits gratis a la llotja del Bernabeu i sopars a Ca l'Arola, pensem en una data realista per a la qual Madrid pugui ser realment escollida Seu Olímpica.
Aquesta data, doncs, no és una altra que el 2064. No és una data escollida a l'atzar, no. Algú podria pensar que és un estudi fet segons el mètode Millet: intentar inflar al màxim el número final. No és així. Exposem la tesi doncs: La ciutat escollida sol anar rotant de continent en cada edició dels jocs. És a dir, existeixen 6 continents. Entenent que els pròxims Jocs es celebraran a Londres (2012), ja hem utilitzat Europa doncs. Els següents seran a Río (2016), sud-Amèrica; Pel 2020 ja toca Àfrica, el continent oblidat; El 2024 retornarien a Nord-America, ja que els útims foren a Atlanta, i no se li podria dir No a la Hillary Clinton i la seva candidatura per Springfield (el nivell d'aquest estudi permet fer prediccions fins i tot d'aquest tipus...); El 2028 caldria una ciutat d'Oceania, preferiblement de Nova Zelanda; El 2032 de nou Àsia, segurament amb Japó com a seu; Ja ens n'anem al 2036, data clau, perquè seria el torn d'Europa, però molt em temo que els Srs. comissaris, que van fer la carrera de comissaris olímpics i saben com quedar bé amb tothom, preferirien aquesta vegada un país de l'Europa de l'est, per allò de potenciar-los i obrir-los al Món i permetre'ls especular i forrar-se amb les seves noves infrastructures, ja que hi tenen tant dret com els altres. Aposto per Kosovo, que ja serà independent. Madrid, Un altre tren perdut... El 2040 tornaria a començar el cicle amb una ciutat sud-americana (em decanto per Quito. A veure si tenen ous de batre récords en els 100m els americans a 2.850m d'alçada). Bé, seguint aquest esquema anirien escollint ciutats dels diferents continents fins el 2060, on de nou tornaria a tocar a Europa. Però, diria que el 2060, existiria ja un nou continent: l'Antàrtida. Recordem que el 2060 és bastant probable que no quedi ni gel, ni foques a l'Antàrtida, per tant només hi quedarà un munt de m2 urbanitzables, en mans de ningú (o del primer que ho invadeixi. Obama, pren nota nen!). Per tant, possiblement el 2060 s'enduria els Jocs l'Antàrtida, o en el millor dels casos Mart, si és que ja hi hem arribat i el preu del transport del totxo fins allà no és molt car.
Conclusió: Centrar la pròxima campanya de Madrid com a seu Olímpica en una data realista, l'any 2064!

London

Inici de la 2a temporada de Van der Bir, aquest cop a London.