Ni de conya hi he arribat! Era ja el minut 48 quan he vist la primersa samarreta blaugrana.
El tema és que aquí London, si ajuntes un cap de setmana, més uns Jocs Olímpics a la vista (si lectors i fans madrilenyus, hi ha llocs del món on deixen fer Jocs Olímpics sense necessitat d'arrossegar-se. En aquest sentit l'At.Madrid podria ser l'equip olímpic de Madrid, perquè cada any sembla que fagin por i que hagin de fer algo gran, i amb una mica de sort l'únic que fan es classificar-se de rebot per la Intertoto). Bé, deixem el tema. El que deia, si ajuntes un cap de setmana, els Jocs, viure al cul del món (entenent London com el món a escala), que els fans d'en Bin Laden (em rastrejaran el Bloc la CIA, en Batman i l'inspector Gadget si escric "BIN LADEN"?) decideixin muntar una barbacoa amb les bombes que els sobra, i ho deixes macerar tot amb oli extra d'un torracollons que resulta que va fer una pseudo-llei i que es deia Murphy, com ell suposo (visca la humilitat dels qui no descobreixen cap més xuminada que, si et piques un ou amb un mall fa mal), aconsegueixes obtenir una odissea per la city. O millor dit, per Saint Adrian of Kisses and Lobregade's little Hospital, i tot aquella zona.
M'explicaré. Un, que és un tiu wai per naturalesa, se'n va a comprar roba pel centre de Londres. Què passa? 1er. vivint a Londres has de moure't amb transport públic, i com a mínim, perdre uns 20min de la teva vida comtant McDonald's, turbants, wais o espanyolitos. Això si vas en Bus. Si tens, com jo, el metro a 2min de casa i l'agafes, comtes frikis, quadradets de l'estampat dels seients, o poses cara de wai a veure qui dels turistes que viatgen amb tu fa el comentari en espanyol/català "Pere/Pepe, has vist/o quin/que tiu/o més/más wai/molón?". Fins aquí no passaria massa res perquè quan un va a viure a London ja dóna per suposat aquest tema de les distàncies.
2on, aquí hi fan els J.O. el 2012, lo qual vol dir que estan treballant com uns tarats per posar-ho tot en ordre, ja que no són ni Atenes ni Pekín per sort, són la capital d'Europa i del món gairebé, no s'hi val a fer el cutre.
Lligat al segon punt ve el 3er, ja que les obres i millores al metro les fan els weekends (pam, ja l'he deixat), per allò de no molestar els inversors i brookers que necessiten arribar a les 7h a la Borsa i deixar una mica més pobres els nens Etíops. Què passa? que el cap de setmana et fots i et quedes sense un munt de parades de metro, o trams de línies, que es supleixen amb un Bus que fa el mateix trajecte.
4rt, quan vius passats els límits de la zona 2 per la banda est (el west és pijo, gay i genèticament superior), o sigui ja a la zona 3, sembla ser que formes part de la classe "aquests són uns pringats" dels londinencs. No em queixo del meu super barri perquè és el millor de Londres. Visca Leyton! Però no ens enganyem, som zona 3, i això, aquí, ja pot ser motiu de bulling a la classe.
5è, si vius al cul del món i no et va el metro, potser el bus que substitueix la línia no mola tant com el que posen a Notting Hill, i per tant no fa el recorregut del metro, sinó que et deixa tirat una mica més enllà de casa teu perquè agafis els busos normals que teòricament et poden portar, no al centre, no, sinó a donar tombs pel cul del món en plan "som un gheto i no podem accedir a la zona 2, però som feliços endogàmics de la zona 3 que no ens cal veure que hi ha més enllà".
6è, si tot i això, ets un tiu wai com jo, un supervivent de la selva urbana, un heroi quotidià, pots aconseguir arribar al centre de London en mig dia.
7è, tard o d'hora cal tornar a casa, perquè la gent normal ho fa això, torna a casa en algun moment del dia, i més si vas carregat de bosses amb roba molt wai i et cal guardar-la sota el llit perquè no te la copïin.
8è, llàstima que just aquest dia, el científic d'orígen mongol "Murphy" em reservava la seva teoria. No funciona res, ni metro ni quasi Bus, vas carregat com un burro i ja has agafat mil combinacions per anar al centre i mil més per tornar, vas amb presses perquè has quedat per veure el Barça (a on? al centre!) i per tant saps que tens mil combinacions més per 3a vegada, camí del centre.
Què més podria passar? Doncs que no se sap perquè, el Bus et deixa tirat al mig d'un carrer, que evidentment ni de conya coneixes (pronostico que Londres deu tenir uns 29 bilions de carrers), abans d'arribar a la teva parada, perquè resulta que hi ha acordonada una zona, d'uns 3 carrers per 3 carrers, que has de rodejar, i seguir a peu el camí cap al teu destí final. No em pregunteu què cony passava, però els policies amb metralladores no solen apareixer com a animadors a les festes d'aniversari dels nens negres d'aquest barri, que, tot sigui dit de passada, era Hackney, estadísticament el barri més mmmmmm... entretingut? (el Raval és la puta Bonanova al seu costat), just abans del meu maravellós Leyton. Suposo que aquest petit tall o desviament en la ruta del bus deu passar tot sovint allà, perquè una mare i dos nens negres m'han explicat com anar cap a Leyton, tot treient ferro al tema del presintat policial. O sigui que deuen venir tot sovint els amics dels cosins de n'Ossama, i enlloc de fotre's a jugar a la Play2 com fan els nanus normals, es deuen fotre de tiros per dins la casa, o enlloc del pedra/paper/tisora són més del AK-47/Katyusha/cinturó de granades.
Resumint: avui m'he passat unes 3,5h experimentant el transport públinc londinenc entre anar i venir, he vist només la 2a part del Barça (avui per sort, suficient) i he decidit fer-me un tupper i prendre la cantimplora cada cop que sigui weekend i tingui coses a fer pel centre de la city.
El tema és que aquí London, si ajuntes un cap de setmana, més uns Jocs Olímpics a la vista (si lectors i fans madrilenyus, hi ha llocs del món on deixen fer Jocs Olímpics sense necessitat d'arrossegar-se. En aquest sentit l'At.Madrid podria ser l'equip olímpic de Madrid, perquè cada any sembla que fagin por i que hagin de fer algo gran, i amb una mica de sort l'únic que fan es classificar-se de rebot per la Intertoto). Bé, deixem el tema. El que deia, si ajuntes un cap de setmana, els Jocs, viure al cul del món (entenent London com el món a escala), que els fans d'en Bin Laden (em rastrejaran el Bloc la CIA, en Batman i l'inspector Gadget si escric "BIN LADEN"?) decideixin muntar una barbacoa amb les bombes que els sobra, i ho deixes macerar tot amb oli extra d'un torracollons que resulta que va fer una pseudo-llei i que es deia Murphy, com ell suposo (visca la humilitat dels qui no descobreixen cap més xuminada que, si et piques un ou amb un mall fa mal), aconsegueixes obtenir una odissea per la city. O millor dit, per Saint Adrian of Kisses and Lobregade's little Hospital, i tot aquella zona.
M'explicaré. Un, que és un tiu wai per naturalesa, se'n va a comprar roba pel centre de Londres. Què passa? 1er. vivint a Londres has de moure't amb transport públic, i com a mínim, perdre uns 20min de la teva vida comtant McDonald's, turbants, wais o espanyolitos. Això si vas en Bus. Si tens, com jo, el metro a 2min de casa i l'agafes, comtes frikis, quadradets de l'estampat dels seients, o poses cara de wai a veure qui dels turistes que viatgen amb tu fa el comentari en espanyol/català "Pere/Pepe, has vist/o quin/que tiu/o més/más wai/molón?". Fins aquí no passaria massa res perquè quan un va a viure a London ja dóna per suposat aquest tema de les distàncies.
2on, aquí hi fan els J.O. el 2012, lo qual vol dir que estan treballant com uns tarats per posar-ho tot en ordre, ja que no són ni Atenes ni Pekín per sort, són la capital d'Europa i del món gairebé, no s'hi val a fer el cutre.
Lligat al segon punt ve el 3er, ja que les obres i millores al metro les fan els weekends (pam, ja l'he deixat), per allò de no molestar els inversors i brookers que necessiten arribar a les 7h a la Borsa i deixar una mica més pobres els nens Etíops. Què passa? que el cap de setmana et fots i et quedes sense un munt de parades de metro, o trams de línies, que es supleixen amb un Bus que fa el mateix trajecte.
4rt, quan vius passats els límits de la zona 2 per la banda est (el west és pijo, gay i genèticament superior), o sigui ja a la zona 3, sembla ser que formes part de la classe "aquests són uns pringats" dels londinencs. No em queixo del meu super barri perquè és el millor de Londres. Visca Leyton! Però no ens enganyem, som zona 3, i això, aquí, ja pot ser motiu de bulling a la classe.
5è, si vius al cul del món i no et va el metro, potser el bus que substitueix la línia no mola tant com el que posen a Notting Hill, i per tant no fa el recorregut del metro, sinó que et deixa tirat una mica més enllà de casa teu perquè agafis els busos normals que teòricament et poden portar, no al centre, no, sinó a donar tombs pel cul del món en plan "som un gheto i no podem accedir a la zona 2, però som feliços endogàmics de la zona 3 que no ens cal veure que hi ha més enllà".
6è, si tot i això, ets un tiu wai com jo, un supervivent de la selva urbana, un heroi quotidià, pots aconseguir arribar al centre de London en mig dia.
7è, tard o d'hora cal tornar a casa, perquè la gent normal ho fa això, torna a casa en algun moment del dia, i més si vas carregat de bosses amb roba molt wai i et cal guardar-la sota el llit perquè no te la copïin.
8è, llàstima que just aquest dia, el científic d'orígen mongol "Murphy" em reservava la seva teoria. No funciona res, ni metro ni quasi Bus, vas carregat com un burro i ja has agafat mil combinacions per anar al centre i mil més per tornar, vas amb presses perquè has quedat per veure el Barça (a on? al centre!) i per tant saps que tens mil combinacions més per 3a vegada, camí del centre.
Què més podria passar? Doncs que no se sap perquè, el Bus et deixa tirat al mig d'un carrer, que evidentment ni de conya coneixes (pronostico que Londres deu tenir uns 29 bilions de carrers), abans d'arribar a la teva parada, perquè resulta que hi ha acordonada una zona, d'uns 3 carrers per 3 carrers, que has de rodejar, i seguir a peu el camí cap al teu destí final. No em pregunteu què cony passava, però els policies amb metralladores no solen apareixer com a animadors a les festes d'aniversari dels nens negres d'aquest barri, que, tot sigui dit de passada, era Hackney, estadísticament el barri més mmmmmm... entretingut? (el Raval és la puta Bonanova al seu costat), just abans del meu maravellós Leyton. Suposo que aquest petit tall o desviament en la ruta del bus deu passar tot sovint allà, perquè una mare i dos nens negres m'han explicat com anar cap a Leyton, tot treient ferro al tema del presintat policial. O sigui que deuen venir tot sovint els amics dels cosins de n'Ossama, i enlloc de fotre's a jugar a la Play2 com fan els nanus normals, es deuen fotre de tiros per dins la casa, o enlloc del pedra/paper/tisora són més del AK-47/Katyusha/cinturó de granades.
Resumint: avui m'he passat unes 3,5h experimentant el transport públinc londinenc entre anar i venir, he vist només la 2a part del Barça (avui per sort, suficient) i he decidit fer-me un tupper i prendre la cantimplora cada cop que sigui weekend i tingui coses a fer pel centre de la city.
1 comentari:
jajajajjaj! Saint Adrian of Kisses and Lobregade's little Hospital.... brutal!
Publica un comentari a l'entrada