Si...

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles,
quan d'altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
però tenir en compte llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
o suportar calumnies sense pagar amb la mateixa moneda,
o ésser odiat sense donar cabuda a l'odi,
i no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els teus pensaments siguin la teva meta;
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre,
i tractar per igual ambdós farçants;
Si pots tolerar que els brètols
tergiversin la veritat que has expressat,
i la converteixin en trampa per a babaus;
O veure enrunada l'obra de la teva vida,
i ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
i llençar-los al caprici de l'atzar,
i perdre'ls, i tornar a començar de zero,
sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
i resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant"

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
i alternar amb reis sense perdre la senzillesa:
Si no poden ferir-te, ni amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
amb seixanta segons d'esforç agosarat;
teva és la Terra i tot allò que hi ha,
i més encara:
seràs home, fill meu.

Rudyard Kipling
Al seu fill John, 1910