30 d’octubre del 2008

Excelsior

El passat divendres vam ser "investits" com a supporters oficials del Excelsior, ja que vam anar a veure el nostre primer partit: Excelsior vs. Top Oss.

L'Excelsior és el 3er equip de Rotterdam, després del Feyenoord i del Sparta Rotterdam. Dic el 3er perquè dels tres és l'únic que està a 2a divisió holandesa, tot i que pel que sabem, el Feyenoord poc li falta perquè va últim de 1a (amb Gio i Makaay!). Pel que ens van dir, però, fa uns tres anys van coincidir els tres equips a 1a. I aquest any, si seguim bé, pot tornar a pujar perquè ja anem segons!

Vam escollir ser de l'Excelsior per vries raons: primer perquè el camp està a davant de la Universitat, a 5min de casa, i des del nostre 17è pis veiem cada dia com enrtenen. Segona, per qüestió lògica de preus, ja que surt més a compte fer-se de l'Excelsior. I tercer, per allò de que els equips cutres tiren més, cauen més bé com a mínim.

El partit va començar com tants altres. A les 8h del vespre, ben abrigats i cap al camp, ja que havíem acabat els examens i volíem distreure'ns una estona. Vam comprar una bossa de patates fregides amb maionesa (producte gairebé insignia del país), vam comprar les entrades al Gol sud, ens van "catxejar" els segurates, si és que se'n podien dir així, amb en Teix fins i tot li van mirar si la càmera de fotos era una mena de arma, i vam anar cap al Gol. Res de pujar escales ni pisos. Entres per una porta i ja ets al mig del camp gairebé. Tot plegat molt casolà! El camp seria entre el de l'Olot i el figueres. La qüestió és que la vam ben encertar amb les entrades del Gol: estàvem al sector "radical bon rotllo", perquè just al mig del Gol no hi havien seients, nomñes es podia estar dret. Curiosament, tothom es va anar posant cap a aquest sector i des del minut 0 fins al 93 van estar cantant i animant, sense tirar bengales, ni ensenyant cap mena de bandera "xunga" ni res d'això. El més radical que van fer va ser fer sonar els tambors tot el sant partit, tots drets, i tirar cintes de colors en sortir els jugadors al camp. Un exemple!!! Sobretot fa molta gràcia sentir el "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual...) en holandès.

El partit no va tenir res d'especial. 2 a 1, tot i que perdíem 0 a 1. Qualitat, la justa, futbol ben poc, i més tenint en compte que no sé a quin equip de 2a hi juga el gran Overmars. Feia gràcia imaginar-se allà mateix a Cocu, Gabri, o fins i tot a Van Gaal a la banqueta dels visitants ara deu fer tres anys.

Total, que seria l'equivalent a un partit de costellada del diumenje al migdia Puigpardines vs. Oix. Però almenys un bon nou entreteniment el que hem descobert. Encara ens comprarem la bufanda i tot!

26 d’octubre del 2008

Telemadrí (II)


No em fa especial gràcia tenir enargumens d'aquesta talla al meu blog, però crec que val la pena. Tampoc dedicaré més de dos escrits a la gent de Telemadrid perquè no val la pena.


Aquest és el pallasso que durant l'entrevista diu: "Sobretodo de Cádiz y de Huelva tienen problemas, claro. No es lo mismo poner bocadillo que poner o leer entrepà, entrepà de formatxa, que es un bocadillo de queso"


Em tranquilitza bastant saber que només tenen problemes els de Huelva i Cadis, tot i que dubto bastant de la fiabilitat d'una font amb aquesta pinta. Entenc que la professionalitat de Telemadrid fa que entrevistin a una persona (per dir-li d'alguna manera) a l'atzar, enlloc de fer-ho a personatges que han anat a buscar expressament, de certes idees polítiques (si és que tenen idees), i que per tant, la resposta sigui òbvia. El que no entenc és perquè no escriuen ells, per allò de donar exemple, el nom de la fantàstica reportera en castellà, i enlloc d'apareixer com a Berta Queralt, fos Norberta Queralte.

Així doncs, suposo que la costa catalana té un model de turista com el que veiem: legionarios retirats (no per l'edat sinó per haver-se empassat 23 forquilles en una aposta per veure qui es quedava el flam de postres); amb ulleres de Sol en plan marine (cal recordar que són gent concienciada amb el canvi climàtic i l'importància de protegir-se dels raigs ultraviolats de baixa freqüència),;collar del gos penjat al coll (amic dels animals. No és que dugui el gos (tipus Pit-Bull o superior) deslligat, no! El seu altruisme social fa que sempre dugui un altre collar al coll per si veu algun inconcient amb el gos deslligat), culturalment solen ser uns pioners, amb tatuatges familiars per arreu; no faré comentaris sobre la samarreta; i solen tenir ex-novies de Cadis o Huelva, que els van deixar per un coleguilla amb millors alerons al Citroen Saxo o per no tenir el politono d'en Dj rulas. D'aquí la seva compresnsible adversió per les dues provincies.








24 d’octubre del 2008

Telemadrí

Avui m'han passat l'enllaç d'una notícia/reportatge que va emetre Telemadrid aquest estiu. Us copio l'explicació del video que en fan al mateix portal on es pot veure pels qui no us el mireu, i així sabeu de què va el reportatge que dura 2 min.
"Nos disponemos a pasar una semana de vacaciones en una localidad de la costa catalana". Amb aquest anunciat va presentar el servei d'informatius de Telemadrid un reportatge fet a Catalunya en el qual es pretenia demostrar els problemes que comporta la llengua catalana pel sector turístic. La periodista desplaçada explicava el desconcert que li havia provocat -i suposadament també a la resta de turistes- el fet que per 'alquilar un coche' hagués d'anar a un lloc amb un rètol on s'indiqués 'lloguer de cotxes', que un 'helado' fos 'un gelat', un 'zumo', un 'suc', i un 'bocadillo', un 'entrepà'. La periodista va compartir la seva inquietud amb un turista que lamentava que estigués "todo en catalán", atès que "estamos en España". Per a assegurar-se dels problemes que causa el català entre els turistes, també interrogava a un home que lluïa una samarreta amb símbols d'Espanya, que criticava que "si vienen de Huelva o Cadiz, sí que tienen problamas, claro". La periodista també reconeix que va trigar la setmana sencera de vacances en descobrir que "fruita" es 'fruta', així com a desxifrar la senyal de trànsit que prohibeix aparcar als dos costats de la vorera. "Aunque no lo entendamos, seremos sancionados", denunciava. Aquest reportatge de carrer venia precedit de la notícia on es recollia l'adhesió de la Mesa del Turisme, i on Telemadrid denunciava les "trabas, perjuicios y un grave daño a la imagen del turismo español". "En juego está el auténtico motor de la economia española", expressava la cadena pública madrilenya. "Por primera vez el sector se une contra algo que lleva tiempo sufriendo", afegia Telemadrid, amb el cant d'Els Segadors de fons. Els informatius recordaven igualment la polèmica d'Air Berlín, l'afer de Finques Nevot, o la "nueva policia lingüística en Mallorca" per a demostrar "un suma y sigue que hace del turismo español una sus principales víctimas".
He de reconeixer que m'he partit en veure el video! No us perdeu la banda sonora de fons dels segadors en un moment del reportatge, no té preu!
És realment de "Los payasos de la tele" això ja! La conclusió és: si no retolem en espanyol/castellà/argentí/colombià/canari/bolivià/peruà resulta que els turistes no entenen el que hi diu. Clar. La lògica aplicada per la èlit del coneixement i saviesa madrilenya és la següent:
1 guiri alemany --> rètol on diu: heladeria --> el guiri relaciona "heladeria" amb un lloc on venen gelats.
1 guiri alemany --> rètol on diu: gelateria --> el guiri relaciona "gelateria" amb un lloc que desconeix el que s'hi fa i s'hi pot trobar. Potser oficines? Potser els bombers? Potser una botiga del Barça? i pensa... "Què deu ser això tan curiós que en diuen "gelats" i que és de colors i que la gent llepa!?"
Perquè no sé si mai us heu adonat, però una gelateria no es veu el que és fins que no ho llegeixes!
Sort que ara que sóc a Holanda he llegit alguna vegada "Bar", perquè sinó, mai hauria entès ni endevinat que cony deu ser un lloc on hi ha cambrers servint birres, on la gent beu i menja en taules o a la barra. I sort que ho han escrit en espanyol i no en holandès perquè els madrilenys quan vinguin ho entenguin! Sinó els passaria com a la costa catalana.
Allà hi veuen "forn de pa" i els tiu flipen! No saben què és! La gent hi entra, paga i s'emporta una mena de troncs de color marró clar, a vegades més arrodonits, alguns fins i tot en trenquen un tall i se'l mengen! D'altres compren unes coses en formes de banyes que en diuen "croasants"... Clar. Ningú els ha dit als pobres guiris de Liverpool o de Móstoles que allò és una "panadería" i que s'hi pot comprar "pan" i "mediaslunas"
La cosa ja es complica en veure una altra botiga on hi diu "fruiteria". Això els hi perdonem. S'entén la confusió. Una cosa és una "fruiteria" i una altra una "frutería", i si comences a veure-hi coses de colors i formes extranyes, el col.lapse mental madrileny és inqüestionable i comprensible.
Quin maldecap quan un francés, i talià o anglès entri en una Restaurant (sort què així ho posarà a fora, en espanyol) i a la carta hi llegeixin "oli" !!! Mare de Déu! el francés no ho relacionarà amb "huile", ni l'italià amb "olio", ni l'anglès amb "oil", no pas! Es veuran perduts i marxaran corrents buscant un Restaurant on hi digui "aceite", que això si que queda clar!
Esperem que aviat posin en els busos de la costa catalana un rètol on hi digui "autobus", sinó els de madrid es pensaran que allò és la comparsa dels "Titots" de la rua del carnaval.
El més fort, però, arriba ara. He llegit que els McDonald's de Catalunya i Mallorca tenen menus en català! Quina desgràcia! Com podran entendre els de Getafe o Dortmund el que hi diu? Com podran demanar un BigMac? o un McChicken? o una Coca-Cola? o un McFish?
La crisi que estem vivint ara no és res comparat amb el que ens ve a sobre, el turisme fugirà, i Catalunya serà la regió més pobra i aillada d'europa!

16 d’octubre del 2008

Fires

És de les útlimes coses que m'hauria imaginat fer a Holanda, anar a les fires.
Aquest vespre, després d'estudiar hem decidit que ens calia aprofitar la proposta que ens havien fet d'anar a una mena de fires que feien aquesta setmana a Rotterdam.
Això de la globalització és una canya!
Resulta que eren fires de veritat, o el que tothom enten com a "caballitus"! No tenen massa raó de ser, perquè ni eren les festes ni res d'això. Simplement dues vagades a l'any hi són durant una setmana.
Hi havia de tot. El primer que he vist han estat els grans Ratones Molones, que només havia vist a les fires de Girona i dels que en tinc fotos; la casa de la por; el tiro, però no hi he vist en Simón per enlloc, tot i que he estat a putn de preguntar si els meus 150punts que duia a la cartera em servien per aconseguir en Nemo. Les màquines que hi tires 1€ hi pots treure un nino amb aquella mena de "ganxo"; més xunga era la que amb aquest "ganxo" podies agafar una PSP, una Wii, una Play 3, etc. Evidentment, allà hi havien tots els, per dir-ho d'alguna manera, nois de barri amb gorra de xandall, kecks i una mena de tic que els fa escupir cada 15 segons. Tampoc sé què hi feien allà, perquè just al darrere, hi havien els cotxes de xoc. Oh, els cotxes de xoc... Música màquina a tope, "malotes" per tot arreu, nens de 17 anys, o menys, que no tenen carnet encara, donant-se-les de Carlos Sainz conduint l'auto amb una mà i l'altre per fora del cotxe, posant cara de "ara faré un trompo per la penya, perquè quan tenia 6 anys jo ja aparcava el cotxe del meu pare".
El que m'ha sorprès ha estat la tòmbola. Ni Cristo. Jo que em pensava que ja de lluny veuria la muntanya de papers al terra que s'acumulen davant de les tòmboles, i la veu d'en Manolo cridant "Venga, venga, que ya se me han llevado 3 mini-scooters, la Super Nintendo y 2 freidoras ésta noche!". Però res... En Van der Manu fotia una cara de fred i d'aburrit pobre. No m'extranya per això, el més atractiu que tenia a la tòmbola era una bicicleta. Manu... Bicicletes a Holanda? Però que te les regalen amb tres codis de barres de les ampolles d'aigua gairebé!
El saltamontes també hi era present. El tren de la Bruixa era al costat.
El que més he trobat a faltar, però, ha estat l'ànima de les Fires Mediterranies: la parada on sopar. Aquella parada d'estovalles de quadres vermells i blancs, cadires de fusta, bombetes de la Feria de Abril, camarers de tota la vida, pinxos, calamares, chocos, paella, torrades amb pa amb tomàquet i all, i aquella "vidilla" dels barris estil St. Roc!
Això si que són les Fires!
Curiositat
La ciutat de Rotterdam té tres equips de futbol professionals: el Feyenoord, l'Sparta de Rotterdam i l'Excelsior. Els dos primers estan a la primera divisió holandesa, mentre que el darrer juga a la segona divisió del país.
Paraula
Rust = Fira

15 d’octubre del 2008

Cert

"Hi ha moments a la vida en els que trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les.
Somia el que vulguis somiar, vés on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.
Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç. Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, provablement també n'hi farà a aquella persona.
La majoria de la gent feliç no necessàriament té el millor de cada cosa, ells només agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides.
La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan tu vas néixer estaves plorant, i tothom del teu voltant estava rient. Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin. Aquest missatge és per aquells que signifiquen alguna cosa per tu, a aquells que han tocat la teva vida d'una manera o altre, a aquells que et fan somriure quan realment ho necessites, a aquells que et fan veure el cantó brillant de les coses quan estàs deprimit, a aquells a qui vols fer saber el molt que aprecies la seva amistat."
Aquest missatge no l'he escrit jo, l'he trobat en un algun racó, però crec que diu grans veritats.

13 d’octubre del 2008

Partit de futbol

Avui ha arribat el dia del gran Match de futbol!
Professors contra alumnes. Dins d'un pavelló, 5 contra 5. Teòricament amistós. Per ells no sé si ho era un amistós, sobretot en veure'ls escalfar en plan equip de Champions, tots amb samarreta blau cel i pantalons negres, al més pur estil equip cutre de 3a regional finlandès (o finès), qui més qui menys intentant imitar un ànec corrent, blancs com la llet que els ha faltat de petits, perquè tot el que els sobrava a alguns els faltava a d'altres, i amb un porter que podia ben bé haver estat el pare d'en Ramallets.
Tot pintava molt bé abans de començar, però hem perdut 10 a 9.
Excuses: ells podien fer canvis, nosaltres erem 5 justos; ells ja havien jugat junts, nosaltres mai; sempre fa pena xutar a un pobre home gran, i mires de tirar-li la pilota a les mans perquè no s'hagi d'ajupir a collir-la; la setmana que ve hi ha examens i no seria aconsellable tenir-los emprenyats; no veniem tampoc a fer sang; era només un partit per passar-ho bé; etc...
El gran moment, crec, ha estat quan jo, Van der Bir, ha fet el seu únic gol. He recuperat una pilota tot llançant-me al terra just a la frontal de la nostra àrea, en el que podia haver estat un gol clau a favor seu, m'he aixecat, he avançat i atravessat mig camp, amb la classe de l'estil de joc de la Masia i la màgia dels gens de la terra que ha donat estrelles de renom (Miquel Soler, Arnau, Damià, un que es veu que ara juga a l'Espanyol...), un cop al camp rival he passat el primer jugador per velocitat, el segon l'he enganyat amb un teva-meva marca de la casa, i un cop arribat a la mitja lluna de la frontal de l'àrea, he aixecat el cap, he vist el porter lleugerament desplaçat a la seva esquerra, i he connectat un xut net entremig dels dos defenses que ha acabat en un gran gol per la dreta del porter rival. La película del gol no pot ser més clara crec.
Quan hem acabat, ens han invitat a cerveses i una mena de croquetes en forma de pilotilles que podies sucar a la salsa blanca o a la verda, i que de dins eren de color marró i més "líquides" que la pasta de croqueta de tota la vida. Segons en Bart, el nostre coordinador holandès (hem descobert que només té 22 anys!!!) es veu que als McDonald's d'aquí tenen una hamburguesa que la fan d'aquesta croqueta per en forma allargada o de Hot-Dog enlloc de forma de pilotilles.
Curiositat
La selecció holandesa va jugar aquí a Rotterdam el passat dissabte dia 11 d'Octubre al camp del Feyenoord contra Islàndia, guanyant per 2 a 0.
Paraula
Voetbal = Futbol

Tardor


Aviat ja farà 2 mesos que vaig marxar de casa, i, de fet, 2 mesos duren el que duren 2 mesos, aquí, a Surinam i a la Xina Popular. El que passa és que 2 mesos a Rotterdam potser si que semblen una mica més del que ho podrien ser on fins ara estava acostumat a passar els mesos de dos en dos.

En 2 mesos (i els que em falten) fora de la teva "realitat" pots adonar-te'n de moltes coses: que aquí no hi ha Cola-Cao ni bon cafè, que no saps quin Xampú és el de cabells secs, que el bitllet del tram és més difícil d'entendre com funciona que el Teorema de Bolzano, que no aprendràs holandès ni de conya, que llegeixes i segueixes els diaris i la informació de casa teva més del que feies quan hi eres, que trobes a faltar coses, que no en trobes a faltar d'altres, que val la pena marxar fora un temps i que mai havies tingut tant de temps per pensar com ara.

Si escrivís el Blog en Marc potser avui tocaria ja d'una vegada alguna cosa més nostàlgica, però l'escriu en Van der Bir, i s'ha de ser fidel a un estil.

L'altre dia em va passar una cosa curiosa, i és que anava amb bicicleta a la tarda-vespre cap a comprar quatre coses que em faltaven, i tot pedalejan em vaig adonar que feia temps de tardor ja, pel fred, pels arbres, pel vent, etc. Però no feia olor de tardor! No fa olor a castanyes al Firal, ni a fulles seques, ni a sotabosc d'alzines, ni a cacaolat calent amb entrepà de llom/bikini, ni a "Marcelino" recent tret de l'armari un any després... Ja sé que això no tothom ho entendrà... però és la tardor d'en Marc. Però és que no cal oblidar que en Marc ara estaria fent Budokais, aixecant-se a les 7h per anar d'excursió o en bici, en el millor dels casos dormint fins les 12h, llegint fins les tantes, menjant galetes tot mirant qualsevol cosa a la TV al tard, quedant per les tardes per anar a fer el toc, anar de concert, sopar en una pizzeria, quedar a la nit per anar a Girona i Figueres, veure el Barça en un Bar tot fent unes Braves...

En Van der Bir, però, està a Rotterdam. Aquí no hi ha ni Braves, ni castanyes, ni alzines, ni fa olor a tardor! Però és que això és el país d'en Van der Bir. Aquí anem amb bici cada dia, no només els caps de setmana, l'aigua és més cara que els cacaolats, ens fem entrepans de Pa Bimbo, sempre pots escoltar l'autopista o alguna carretera des de qualsevol punt del país (o això diuen), aquí tenim el Feyenoord, el formatge tou, l'anglès perfecte, l'única excursió que pots fer és al dipòsit de bicicletes, el Sol està de vacances i els d'aquí les fan a la costa Brava, i no fa olor de tardor! Curiós...
Curiositat
El Vaalserberg ("Mont Vaals") és un turó de 321 metres d'alçada, el punt més alt dels Països Baixos. El Vaalserberg és també significatiu perquè és el punt on les fronteres de tres països conflueixen (Holanda, Bèlgica i Luxemburg), de manera que al seu cim se li dóna el nom de Drielandenpunt ("Punt dels Tres Païsoss", en holandès).
Paraula
Herfst = Tardor

1 d’octubre del 2008

Xop com un ànec

Així és com he quedat avui just en tornar de classes.
Diuen que el temps a Holanda és molt variable i que en cinc minuts pot canviar radicalment. Collons si pot...!

Com que fe les classes al 17è pis d'un edifici, i Holanda és totalment plana, des de les finestres pots anar veient si plou al poble del costat, o al de més enllà, o potser si ho fa a l'edifici on vius, mentre que on estàs no fa res, o fins i tot fa Sol. 5 minuts més tard, tornes a mirar per la finestra i ja no veus res més que Gris: està plovent on ets tu (i potser al poble del costat ara fa Sol).

Avui però, ha estat un dia d'aquells de llibre de meteorologia! Aquí els del temps de TV3 disfrutarien com bojos.

Des de la universitat a casa hi ha 15 minuts a peu o 10 en bici (contant que has d'anar fins a l'aparcament de bicis, desfer els Super-candaus, tornar-los a lligar en arribar, etc.). O sigui, que estem a uns 500m.

Ens hem llevat de color Gris (en majúscules perquè és el color oficial del país, jo diria) i amb molts números perquè acabés plovent (encara som uns tristos aprenents...); quan ens ha tocat anar cap a la universitat fotia un Sol més o menys maco com per dir "va, ja hi podem anar amb bici"; arribem a la universitat (recordeu, 10 minuts) i ja queien gotes de no sé on; les 2h primeres ha anat fent això que li agrada tant fer aquí, estar gris i caure gotes sense ploure; al primer break que hem fet hem baixat els 17 pisos i fotia un vent que a gent no podia ni caminar (no exagero, es veu que aquí passa això...), feia por i tot, i seguia plovent; a les 5h, en acabar classes ha estat el gran moment. Hem sortit, feia fred i Gris, però sense ploure. Temps he tingut d'anar a buscar la bici i pujar-hi, comptar fins a 5 i començar a caure gotetes, que s'han transformat en gotes, gotarres i pedra! Perfecte!
Per qui no hagi experimentat la sensació, quan cau pedra, plou i vas en bici quedes moll al moment, no sé ben bé per què... M'he parat sota un arbre fins que la pedra ha parat, que, lògicament, ha estat baixar de la bici i parar. He seguit un tros més, ja que no queia pedra, però, 1 minut més tard li ha agafat per començar a ploure com Déu mana i fer vent. Per tant, encara més moll del que ja estava.

El millor de tot és que en arribar a casa no feia res ja, ni una gota. I la gent en veure'm arribar xop de dalt a baix, gotejant, ni s'extranyava, com pensant "mira aquest, deu venir del carrer de dalt".


Curiositat
Des del S.XVI, els Països Baixos han estat governats per la Casa d'Orange. Potser d'aquí el seu fanatisme per identificar-se amb el color taronja (no pas el Gris).

Paraula
Regen = Pluja