Avui ha arribat el dia del gran Match de futbol!
Professors contra alumnes. Dins d'un pavelló, 5 contra 5. Teòricament amistós. Per ells no sé si ho era un amistós, sobretot en veure'ls escalfar en plan equip de Champions, tots amb samarreta blau cel i pantalons negres, al més pur estil equip cutre de 3a regional finlandès (o finès), qui més qui menys intentant imitar un ànec corrent, blancs com la llet que els ha faltat de petits, perquè tot el que els sobrava a alguns els faltava a d'altres, i amb un porter que podia ben bé haver estat el pare d'en Ramallets.
Tot pintava molt bé abans de començar, però hem perdut 10 a 9.
Excuses: ells podien fer canvis, nosaltres erem 5 justos; ells ja havien jugat junts, nosaltres mai; sempre fa pena xutar a un pobre home gran, i mires de tirar-li la pilota a les mans perquè no s'hagi d'ajupir a collir-la; la setmana que ve hi ha examens i no seria aconsellable tenir-los emprenyats; no veniem tampoc a fer sang; era només un partit per passar-ho bé; etc...
El gran moment, crec, ha estat quan jo, Van der Bir, ha fet el seu únic gol. He recuperat una pilota tot llançant-me al terra just a la frontal de la nostra àrea, en el que podia haver estat un gol clau a favor seu, m'he aixecat, he avançat i atravessat mig camp, amb la classe de l'estil de joc de la Masia i la màgia dels gens de la terra que ha donat estrelles de renom (Miquel Soler, Arnau, Damià, un que es veu que ara juga a l'Espanyol...), un cop al camp rival he passat el primer jugador per velocitat, el segon l'he enganyat amb un teva-meva marca de la casa, i un cop arribat a la mitja lluna de la frontal de l'àrea, he aixecat el cap, he vist el porter lleugerament desplaçat a la seva esquerra, i he connectat un xut net entremig dels dos defenses que ha acabat en un gran gol per la dreta del porter rival. La película del gol no pot ser més clara crec.
Quan hem acabat, ens han invitat a cerveses i una mena de croquetes en forma de pilotilles que podies sucar a la salsa blanca o a la verda, i que de dins eren de color marró i més "líquides" que la pasta de croqueta de tota la vida. Segons en Bart, el nostre coordinador holandès (hem descobert que només té 22 anys!!!) es veu que als McDonald's d'aquí tenen una hamburguesa que la fan d'aquesta croqueta per en forma allargada o de Hot-Dog enlloc de forma de pilotilles.
Curiositat
La selecció holandesa va jugar aquí a Rotterdam el passat dissabte dia 11 d'Octubre al camp del Feyenoord contra Islàndia, guanyant per 2 a 0.
Paraula
Voetbal = Futbol
5 comentaris:
Noto una certa influència Puyalista en el comentari de la jugada...(tot i que sé que tu no l'escoltes, deu ser que els del Barça tots xerrem igual!)
si he de dir la veritat el Gol va ser un xurro, però com que espero que ningú no llegeixi els comentaris, he quedat com un senyor. Jo sóc més de Pere Escobar i pichi Alonso, però en Puyal és una escola!
marc, ara sí que m'has caigut al terra... prefereixes pere escobar a joaquim maria puyal???!?!?!! això no m'ho esperava de tu... encara m'haguessis dit rac1...
Sobre gustos no hi ha res escrit...
Saps què passa, que mai m'han agradat els ídols de masses, tant per bons com per dolents.
Jo volia ser el negre dels del Capità Planeta (el que deia terra), ni el xulo ni el maco; m'agradava en Rafael de les Tortugues Ninja, ni el líder ni el divertit; Sóc (o era) fan de Akasvayu, ni el Barça ni la Penya; Sóc d'Andorra, ni Espanya ni França; He estudiat Geografia, ni Arquitectura ni Dret; Estudio a Rotterdam, quan els llocs més wais són Amsterdam i Utrecht; però sóc del Barça... Llavors cal compensar-ho no escoltant en Puyal. I és que realment no m'agrada...:)
malgrat que tinguis raó, no m'has convençut. No es tracta d'ídols de masses, sinó de referents.
Publica un comentari a l'entrada