Aviat ja farà 2 mesos que vaig marxar de casa, i, de fet, 2 mesos duren el que duren 2 mesos, aquí, a Surinam i a la Xina Popular. El que passa és que 2 mesos a Rotterdam potser si que semblen una mica més del que ho podrien ser on fins ara estava acostumat a passar els mesos de dos en dos.
En 2 mesos (i els que em falten) fora de la teva "realitat" pots adonar-te'n de moltes coses: que aquí no hi ha Cola-Cao ni bon cafè, que no saps quin Xampú és el de cabells secs, que el bitllet del tram és més difícil d'entendre com funciona que el Teorema de Bolzano, que no aprendràs holandès ni de conya, que llegeixes i segueixes els diaris i la informació de casa teva més del que feies quan hi eres, que trobes a faltar coses, que no en trobes a faltar d'altres, que val la pena marxar fora un temps i que mai havies tingut tant de temps per pensar com ara.
Si escrivís el Blog en Marc potser avui tocaria ja d'una vegada alguna cosa més nostàlgica, però l'escriu en Van der Bir, i s'ha de ser fidel a un estil.
L'altre dia em va passar una cosa curiosa, i és que anava amb bicicleta a la tarda-vespre cap a comprar quatre coses que em faltaven, i tot pedalejan em vaig adonar que feia temps de tardor ja, pel fred, pels arbres, pel vent, etc. Però no feia olor de tardor! No fa olor a castanyes al Firal, ni a fulles seques, ni a sotabosc d'alzines, ni a cacaolat calent amb entrepà de llom/bikini, ni a "Marcelino" recent tret de l'armari un any després... Ja sé que això no tothom ho entendrà... però és la tardor d'en Marc. Però és que no cal oblidar que en Marc ara estaria fent Budokais, aixecant-se a les 7h per anar d'excursió o en bici, en el millor dels casos dormint fins les 12h, llegint fins les tantes, menjant galetes tot mirant qualsevol cosa a la TV al tard, quedant per les tardes per anar a fer el toc, anar de concert, sopar en una pizzeria, quedar a la nit per anar a Girona i Figueres, veure el Barça en un Bar tot fent unes Braves...
En Van der Bir, però, està a Rotterdam. Aquí no hi ha ni Braves, ni castanyes, ni alzines, ni fa olor a tardor! Però és que això és el país d'en Van der Bir. Aquí anem amb bici cada dia, no només els caps de setmana, l'aigua és més cara que els cacaolats, ens fem entrepans de Pa Bimbo, sempre pots escoltar l'autopista o alguna carretera des de qualsevol punt del país (o això diuen), aquí tenim el Feyenoord, el formatge tou, l'anglès perfecte, l'única excursió que pots fer és al dipòsit de bicicletes, el Sol està de vacances i els d'aquí les fan a la costa Brava, i no fa olor de tardor! Curiós...
Curiositat
El Vaalserberg ("Mont Vaals") és un turó de 321 metres d'alçada, el punt més alt dels Països Baixos. El Vaalserberg és també significatiu perquè és el punt on les fronteres de tres països conflueixen (Holanda, Bèlgica i Luxemburg), de manera que al seu cim se li dóna el nom de Drielandenpunt ("Punt dels Tres Païsoss", en holandès).
Paraula
Herfst = Tardor
3 comentaris:
La olor de tardor no la tens a Rotterdam, però ja et vaig dir que aquí a Barcelona tampoc existeix...almenys no existeix la "nostra" olor de tardor, la d'olot...;)
Un dia vaig llegir que quan estàs enamorat, el teu cervell desenvolupa el sentit de l'olfacte, i fa que la olor amb la que relaciones aquell algú la puguis notar sovint fins i tot sense tenir-lo/la/ho al davant.
Deu ser que realment estic enamorat d'aquesta tardor tant nostra...:)
ostres marc... això de l'olor de tardor m'ha fet molta pena... realment són els detalls el que més es troba a faltar... fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada