Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

(...)

Potser el secret és que no hi ha secret

i aquest camí l'hem fet tantes vegades

que ja ningú no se'n sorprèn; potser

caldria que trenquéssim la rutina

fent algun gest desmesurat, alguna

sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara

no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!

Miquel Martí i Pol (1982)

2012

Gran cagada, pitjor pel-lícula...

Demano des d'aquí al defensor del poble, ja que últimament no té massa feina amb això de l'Estatut, el català i tot allò relacionat en tocar-nos els ous a dos mans, que envïi una carta, o el que sigui que ell fagi en aquests casos, a Hollywood demanant la castració del director de la pel.lícula i els qui l'han produït. El director, bàsicament, perquè és el sr. Rolan Emmerich, que en el seu moment ja ens va acollonir a tots amb "el día de mañana" i el collons de "independece day", de lo qual se'n pot deduir que pateix una malaltia d'origen exclusivament nordamericana, amb tendències maníaques i una necessitat exagerada de que el món acabi.

Amic Emmerich, fes-te i fes-nos un favor: si desitges que el món s'acabi, i no pots evitar deixar d'imaginar-t'ho, i a sobre deleitar-nos amb escenes apocalíptiques que no van més enllà de 4 edificis americans esfondrant-se (en Bin Laden te'n podria donar noves idees), per què no probes de posar el cap dins el forn de gas de ca l'àvia de Wisconsin de Dalt, el tanques fins on puguis, i mentres respires profundament, intentes pensar en un pròxim guió, més de l'estil "The end of my frustrated life", "Paranoiac's attack", "Die with me" o "ET was just a spy and he is back to kill everybody driving a tricycle and shoting poisoned meatballs".

Si el món s'ha d'acabar, que s'acabi, no seré jo qui ho discutirà ni ho evitarà (cosa del que si són capaços els protagonistes de les esmentades pel.lícules, la majoria dels quals representen no tenir ni el graduat escolar, curiosament). El que passa, però, és que sembla ser que la ment perturbada de n'Emmerich no aconsegueix trobar la manera correcte d'acabar amb el món, o, si més no, prou orgàsmica per a ell.

En el moment en que una colla d'aliens amb forma de calamar (algun dia faré una tesi de per què relacionem els aliens amb els calamars. Jo preferiria que tinguessin forma o bé de musclo de roca, o bé de gosset model Scottex, de 2 setmanes només. Les invasions sempre serien menys traumàtiques) són capaços d'arribar a la Terra amb naus tant grans com 2500 Camps Nou, que foten ombra a tot Manhatan, però només tiren una merda de raig laser capaç de trinxar caseta per caseta, algo falla... Si a sobre, quan els treuen de la les seves naus, són tant cutres, fastigosos i mal fets que no es poden ni aguantar de peu, la cosa ja no s'aguanta per enlloc. I evidentment, quan el salvador del món és el putu Will Smith (òbviament ja era un paio curtit en batalles amb els aliens, des de "men in black"), jo ja m'hi cago amb la fi del món. De fet, fot més por i és més creible qualsevol episodi dels Bububobs.

Després tenim la versió científica de la magnífica trilogia macabra, la de "El dia després" (Es veu que els de C+ tenien el copy right de la frase). Dic que és la versió científica perquè és d'un rigor brutal suposar que la Terra es pot congelar (per lo del canvi climàtic) en tan sols un dia, i si m'apures, en només un quart d'hora. Donarem per suposat que, a part dels putus americans que deuen ser una raça superior perquè sempre es salven d'aquesta mena de catàstrofes, els esquimals també no? És a dir, NY passa de 20º a -20 i la palma tot cristo (són de pell fina). Llavors, uns tius raros i baixets que cacen foques i juguen a

cartes amb ossos polars, els deu fer fins i tot gràcia no? I els congolesos, de 45º a la sombra com a molt passarien a 0º, per tant amb un jerseiet ja fan! On cony és doncs la fi del món, inútil? Ah si, perdó, un tsunami arrassa l'estatua de la Llibertat i 4 edificis financers, on hi ha guardada tota la intel.ligència humana, mil.lenis de civilització, una parella d'espècie de cada ésser viu, vacunes per a la Grip A, els 8 dobles d'en Sadam, i tots els diamants jueus de Suïssa. Clar clar, té molt sentit...

La darrera obra de la saga apocalíptica ja és per plorar. Però de pena. Per no sé quina mena de polla rara al Sol, la Terra es torna boja i tot comença a petar i anar-se'n a prendre pel sac. Això provoca un seguit terratrèmols i de tsunamis que inunden el món, fins gairebé l'Everest, on els putus yankees, es pre-suposa que invadeixen el país del Nepal i Xina a la vegada, i tan amples hi construeixen 3 arques perquè la èlit mundial sobrevisqui. Per a mi, però, la pel.lícula té un moment estelar, inpagable i creible 100%. Els dos únics líders mundials que renuncien a les arques i es queden entre el populatxo per morir com herois històrics, són el presi dels EUA (per cert, negre), i el 1er ministre italià! Ha, ha, ha! El 1er ministre italià, seria capaç de vendre a tots els fills bastards que té, a la seva mare, pagar a Hisenda i declarar la independència de Txetxènia per salvar el cul! Siusplau, el món té prop de 200 països amb líders disposats a morir com en William Wallace. Però Itàlia...

Aprenents de guionistes americans: informeu-vos inútils!

Una altra lliçó que cal aprendre de la pell.lícula és que sempre va a bé tenir a mà el carnet de pilot d'avió (tothom el té, ja ho sabem), i practicar de tant en tant lliçons d'apnees, ja que si per exemple ets carnicer a la Vall del Bac, tranquilament pot ben ser que et vegis en la obligació de salvar a la teva família tot pilotant un Jumbo, i haver d'aguantar 8 minuts sota l'aigua, fent tasques de nanotecnologia, per tal de rescatar a 5000 persones en risc de mort.

I, una pregunta que sempre m'ha encuriosit: si el protagonista, enlloc d'en Will Smith. fos l'esmentat carnicer de la Vall del Bac, també podria aguantar la pressió de salvar el món durant 24h, ininterrumpidament, sense ni menjar, i encara pitjor, sense anar ni un sol moment a pixar o cagar? L'ésser humà és magnífic!

Ah, sento haver explicat la pel.lícula. Simplement esperava dissuadir qualsevol intent d'anar-la a veure per part del lector, suposadament intel.ligent.

Pacient nº343 Emmerich. Has pensat mai que potser seria més real, amè i lògic fer un film de 2 minuts, amb un pla contrapicat de la Terra, un asteroide a tota hòstia, i mig minut de focs artificials?

O fins i tot, un curt sobre un piròman, o algú de la teva família, fent una costellada amb soplets i llançaflames a la zona Y d'Ascó?

Si realment el món s'ha d'acabar a l'estil Hollywood, només em reconfortaria veure aquesta com a darrera imatge, per morir tranquil i en pau tot veient el dvd del Triplet:

Fèlix Billet

A tots ens sembla haver trastornat, sorprès, deixat perplexos i canviat la vida el Cas Millet, fins al punt de necessitar ajuda psicològica, i, més d'un ha arribat a demanar la baixa a la feina per depressió...!

Però a mi em sembla que, enlloc d'una ecatombe nacional, el que ha passat és que acabem de descobrir el proper català de l'any! Res de collonades de Creus de Sant Jordi... A més, aviat en tindrem una tots els catalans de tantes com en reparteixen. Només falta que la doni l'Avui els diumenges amb el suplement.

A veure, dic això perquè estem parlant d'algú amb una capacitat clemptòmana equiparable a la del Dioni, Mario Conde i Madoff. En els temps que corren, on hi ha càmeres de seguretat fins i tot al lavabo dels parvularis perquè els de P4 no esnifin Dacs amb l'ajuda del punxó; on els Pakis tenen escopetes AK-47 per si et fots una bossa de pipes de més a la bossa; on tenim fins i tot un xip al DNI amb les teves notes de Música de l'ESO; on l'has cagat si penges o et pengen fotos xungues al Faceruc (recomano trencar la cara a tots els amics que, altruistament, et fan la putada de penjar-te les fotos del passat Cap d'any, intentant lligar amb la cabra de la casa rural disfressat de Heidi), perquè el de selecció de personal de la feina on has fet l'entrevista serà el primer lloc on buscarà referències (ja no es posen referències al CV, es deixa l'enllaç al Facebook); on posar (no treure o robar) diners en un compte al banc és una odissea; on tot sembla estar tan controlat i estipulat; i on necessites que passin tres segles més per aprobar un Estatut, i vuit per tenir un finançament digne (ja no dic: el que ens pertoca), crec que amb perles com aquesta ens hauríem de començar a plantejar alternatives.

Jo proposo fotre en Millet de conseller d'Economia. Aquest tiu és el rei, s'ha fotut 20 millons i el que no sabem a la butxaca, fent cara d'escolanet de Montserrat i rebent copets a l'esquena de tothom. Doncs ja està: el pròxim govern que surti, que el nomeni Conseller!
Què sense voler es fot un parell de millons al compte de Suïssa cada Nadal, per allò d'anar-se "quitando" poc a poc? Els Catalans més que contents i orgullosos! El tema és senzill: a canvi, només caldria anar desviant tots els impostos que catòlica/islàmica/budista/induista/massònicament anem pagant anualment als de Can Moncloa, amb el seu mètode infalible.
Que ens cal quatre duros per comprar pintura i pintar les zones blaves? Factura de 200 milions de € i avall; Que anem justos de cafè als ambulatoris i oficines de la Seguretat Social? Factura de 300 milions i que ens ho enviïn per Seur, que Correus ho fa gratis; Que els gitanos de les barraques del Besòs han montat una mani per abaratir el preu de les furgonetes? Factura de 500 milions perquè ens cal importar 2000 fragos de la Xina i tenir els Mossos contents per si cal repartir.

Bé, podríem estar així tot el vespre, i en Fèlix ja té prous idees. Per això penso que no cal dimonitzar-lo d'aquesta manera. Som Catalans, no? Què ens surt més a compte, un coco com aquest treballant pel país, o mantenir-lo a la presó i pagar-li les mariscades, el xampú i les classes d'anglès, sense que foti ni brot?

Millet, tranquil, aviat obrirem els ulls i se't valorarà com et mereixes.

DEC

Hi ha gent que s'indigna quan li serveixen la carn poc feta al restaurant quan l'han demanat "al punt"; n'hi ha que s'indignen quan veuen nens morint de gana a l'hora de dinar; n'hi ha que s'indignen quan els polítics només s'omplen les butxaques de diners nostres; n'hi ha que s'indignen perquè els galls canten els diumenjes als pobles.
Jo m'indigno quan veig una tropa de subnormals a la TV cobrant, essent vistos per la majoria d'espanyols i parlant sobre gent o coses que se'ls escapa del seu coeficient intel.lectual de -78 (en una escala del -78 al 120).

Em refereixo a un programa que, per sort per la meva salut mental, no vaig veure, però que les meves fonts m'han explicat que es va emetre el passat dia 30. El programa DEC d'Antena3. Si, desgraciadament deurien llegir el meu últim post i em van fer cas en allò de quedar-se a casa i beure Moscatell. El que passa és que jo mai vaig parlar de foter-se una garrafa per cap! Deu ser perquè escric en valencià...
En fi, resumiré breument el tipus de programa, i després el que hi va passar. DEC és un programa d'aquells que els més correctes en diuen "de premsa rosa" però que tothom coneix com a "programes de merda", on es sol parlar sobre un torero, la seva ex-dona, el seu germà homosexual, el seu gos zoofílic, el seu yat de 394m d'amplada, el seu xalet a Marbella i rodalies, i les festes de coca i speed que es foten en clubs privats amb àrabs del petroli que coneixen més la vida d'en Jack Daniels que la d'en Mahoma. Tot això conduït per una mena de metrosexual que no sap dir una frase sense llegir el guió (i només n'ha de dir una en tota la nit), i la banda d'anergumens, borders, pseudo-periodistes fracassats i en tractament psiquiàtric per consum de Loctite més penosa que existeix a la zona euro. La única virtut que se'ls pot atribuir és la de poder mantenir en estat d'imnosis a la resta de gent amb poca feina que mira la TV a aquelles hores, a base de fotre crits, insultar, deixar anar merda per la boca i intentar arrencar aplaudiments dels 80 avis, vinguts amb l'IMSERSO, que els obliga a aplaudir un regidor, amb pena de quedar-se sense el brou de peix que els han promès 9h després de començar el programa.

Gràcies a Déu no vaig veure el passat programa. Venia la qui va ser, segons afirma aquesta tropa de periodistes rigorosííííííííííííííssims, la ex-novia d'en Laporta durant 4 anys, després de que es separés. No defensaré an Laporta, perquè ja és grandet, i perquè podríem trobar-li més defectes que virtuts. El que em mata és sentir en aquests tipus de programes el nom del BARÇA sortint de la boca d'aquests Chewakes, o que en algun moment es pogués arribar a mencionar noms tan sagrats com ara "Camp Nou", "Guardiola", "Roma" o "triplete".

Fent un acte de massoquisme, he entrat a la web de A3 i he mirat els primers minuts de l'entrevista a la senyora aquesta. Els primers 2 minuts d'entrevista (el meu cervell no n'ha pogut assimilar més) són una perla!

Presentador metrosexual: -Cuándo el pste. Laporta se enteró de que venias a contar la historia, que te dijo?
Ex-novia: -Que no lo hiciera. Me presionó.
Presentador metrosexual: -Y por que estás esta noche sentada con nosotros?
Ex-novia: -Para contar la verdad a la gente que está esperando a verdad.

A veure tros d'imbècil, està asseguda amb vosaltres perquè aquesta nit es fotrà d'or pagant-li una millonada per explicar parides; perquè al vostre programa DEC no tracteu temes com ara la fisió nuclear en àtoms de mercuri sòlid; perquè per desgràcia, els teus pares no et van fotre dos hòsties de petit quan et calien, i et van fotre en aquell internat de capellans pederastes; i perquè tocar els collons tractant temes on s'hi pot intuir o connectar paraules clau com "Barça - Catalunya - donem-los pel sac a tots dos perquè encara rabiem" us fa arribar al vostre Karma.

Trobo perfecte que us masturbeu quan algú del vostre equip troba un document on hi diu que el pare del nen-torero no és aquell presidiari colombià, sinó un gos sarnós. Però d'aquí a fer un programa parlant del president del Barça, sigui qui sigui, n'hi va un tall. O la crisi del vostre país és més sèria del que creieu, o la vostra font de idees de convidats (fins ara suposo que era el "Quién es Quien" de quan tenieu 10 anys) s'ha exhaurit i tireu del primer que llegiu a l'As.

Per reparar el mal fet, dedicant minuts del vostre temps parlant del Barça, proposo un programa on tracteu la operació frustrada de fimosi d'en CR9, el tatuatge que s'ha fet en Guit al cul per dissimular lo gran que té el forat, les 78 dones de neteja albaneses que té en Florentino només per polir el seu llit, què ha anat a fer realment en M.Salgado al Regne Unit on se'l veu cada dia amb la mandívula més desencaixada, o per què en Pepe és tan lleig com un ximpanzé a qui els seus companys de gàbia l'han hostiat per no compartir els plàtans.

Halloween

La nit, dia 31 d'octubre, en molts llocs serà la nit de Haloween, en molt pocs la nit de Tots Sants, i en menys encara, l'endemà serà el dia de la Castanyada.
Puc entendre que tot el rotllo de vetllar els morts aquesta nit del 31 ja no es porti gaire avui dia, més que res perquè cada cop queden menys creients, menys ganes de passar la nit tocant a morts al campanar de l'església (ni amb el millor North Face last-tech i 70 Sudokus nivell avançat trobaríem algú disposat a passar un fred de l'hòstia allà dalt), i masses cul fins pel món que es querellarien, molesterien i no podrien dormir per culpa de les campanes de l'església que li queda a 8km de casa. A aquests darrers, segurament, degut a la seva tol·lerància, una úlcera els destrossarà l'estómac i l'intestí prim, i amb una mica de sort el proper any les poques campanes que repiquin la nit de Tots Sants seran també per ells.
També entenc que Catalunya ja no és, com pensàvem fins fa poc, el jardí de l'Edén (el de la Bíblia eh): som corruptes, males persones, dolents, depenem d'Espanya, i ens tirem pets també.

Però tot això no és motiu suficient per haver de recorrer al Halloween dels collons!

Els més enteradillus et vindran i et diran en plan repipi, com si tu fossis deficient "No, això és una estratègia comercial americana home". Mira tros d'inútil, el que era una estratègia comercial és el que van fer els teus pares en parir-te, que et volien vendre a parts a una carniceria de Medellín i et vas salvar perquè no estaves prou gras.
La resta et diran que prefereixen celebrar el Halloween perquè així poden sortir de festa disfressats de morts i els afters tanquen a les 8h. Doncs molt bé aprenents de Michael Jackson, foteu-vos de coca fins el cul, maquilleu-vos en plan Frankenstein (alguns els resultarà francamament senzill), foteu carbasses comprades al xino a la saleta del vostre pis de Gràcia, just al costat d'on teniu la figureta del Buda cagant i al davant del Déu Moc de 8 titoles del vostre últim viatge a la Índia, i si teniu sort, els Mossos us detindran i fitxaran per liar-vos a pinyus amb la banda organitzada de les mòmies. Però tranquils, que com que a la foto de la comissaria sortireu pintats de verd plastidecor o amb cara de Fètid Adams, la podreu fer servir per posar-la al perfil del Facebook i a la carpeta de la Uni.

Estic a Londres i aquí és tradició (d'origen celta per cert) i no hi puc tenir res en contra i ho respecto. Però desitjo que tot aquell a qui enlloc d'anar "a liar-la porahi" hagi decidit quedar-se a casa a menjar panallets, castanyes i fruita confitada amb Moscatell, en el moment en que algun nen truqui a la seva porta amb una galleda i disfressat de bruixa, dimoni o Doraemon dient-li "truco o trato", li posi cara de bona persona i li deixi una teula de torró d'Agramunt, dels que et calen un martell per partir. Al cap i a la fi, el pobre nen no en té la culpa. Llavors també els doneu una ampolleta de mig litre de Moscatell "pel papa i la mama". Us hi pixeu, hi foteu bitter-kas, laxant en pols, doneu a llepar el tap a un gos i un porc amb grip-A (per aquest ordre) i ho poseu en fresc.
Si teniu més sort i us apareix un dels de "l'estratègia comercial americana" o el de "jo vaig de Son Goku super-guerrer quan lluita contra en Bú", no us hi penseu. Agafeu l'escopeta de caçar de l'avi i els la doneu carregada tot dient: "ho sento penya, no tinc ni palitos de coca-cola ni nuves amb sucre, ni cap carta del Warhammer del druida-elf de nivell 3, però l'escopeta és del carnaval passat i mola molt. Va, per vosaltres i que la disfruteu. Feliç Halloween!".
El primer tret serà a l'aire, i veuran que pel soroll que fa "mola de veritat". Tranquils, el millor arribarà en el següent tret, quan algú dispari a la resta del grup i es passin la nit, i el que queda de tardor, treient-se perdigons del cul amb agulles de fer ganxet.

Salut company Jack O'Lantern!

Odissees

La meva odissea personal d'avui ha estat la d'arribar a temps per veure el Barça.

Ni de conya hi he arribat! Era ja el minut 48 quan he vist la primersa samarreta blaugrana.

El tema és que aquí London, si ajuntes un cap de setmana, més uns Jocs Olímpics a la vista (si lectors i fans madrilenyus, hi ha llocs del món on deixen fer Jocs Olímpics sense necessitat d'arrossegar-se. En aquest sentit l'At.Madrid podria ser l'equip olímpic de Madrid, perquè cada any sembla que fagin por i que hagin de fer algo gran, i amb una mica de sort l'únic que fan es classificar-se de rebot per la Intertoto). Bé, deixem el tema. El que deia, si ajuntes un cap de setmana, els Jocs, viure al cul del món (entenent London com el món a escala), que els fans d'en Bin Laden (em rastrejaran el Bloc la CIA, en Batman i l'inspector Gadget si escric "BIN LADEN"?) decideixin muntar una barbacoa amb les bombes que els sobra, i ho deixes macerar tot amb oli extra d'un torracollons que resulta que va fer una pseudo-llei i que es deia Murphy, com ell suposo (visca la humilitat dels qui no descobreixen cap més xuminada que, si et piques un ou amb un mall fa mal), aconsegueixes obtenir una odissea per la city. O millor dit, per Saint Adrian of Kisses and Lobregade's little Hospital, i tot aquella zona.

M'explicaré. Un, que és un tiu wai per naturalesa, se'n va a comprar roba pel centre de Londres. Què passa? 1er. vivint a Londres has de moure't amb transport públic, i com a mínim, perdre uns 20min de la teva vida comtant McDonald's, turbants, wais o espanyolitos. Això si vas en Bus. Si tens, com jo, el metro a 2min de casa i l'agafes, comtes frikis, quadradets de l'estampat dels seients, o poses cara de wai a veure qui dels turistes que viatgen amb tu fa el comentari en espanyol/català "Pere/Pepe, has vist/o quin/que tiu/o més/más wai/molón?". Fins aquí no passaria massa res perquè quan un va a viure a London ja dóna per suposat aquest tema de les distàncies.
2on, aquí hi fan els J.O. el 2012, lo qual vol dir que estan treballant com uns tarats per posar-ho tot en ordre, ja que no són ni Atenes ni Pekín per sort, són la capital d'Europa i del món gairebé, no s'hi val a fer el cutre.
Lligat al segon punt ve el 3er, ja que les obres i millores al metro les fan els weekends (pam, ja l'he deixat), per allò de no molestar els inversors i brookers que necessiten arribar a les 7h a la Borsa i deixar una mica més pobres els nens Etíops. Què passa? que el cap de setmana et fots i et quedes sense un munt de parades de metro, o trams de línies, que es supleixen amb un Bus que fa el mateix trajecte.
4rt, quan vius passats els límits de la zona 2 per la banda est (el west és pijo, gay i genèticament superior), o sigui ja a la zona 3, sembla ser que formes part de la classe "aquests són uns pringats" dels londinencs. No em queixo del meu super barri perquè és el millor de Londres. Visca Leyton! Però no ens enganyem, som zona 3, i això, aquí, ja pot ser motiu de bulling a la classe.
5è, si vius al cul del món i no et va el metro, potser el bus que substitueix la línia no mola tant com el que posen a Notting Hill, i per tant no fa el recorregut del metro, sinó que et deixa tirat una mica més enllà de casa teu perquè agafis els busos normals que teòricament et poden portar, no al centre, no, sinó a donar tombs pel cul del món en plan "som un gheto i no podem accedir a la zona 2, però som feliços endogàmics de la zona 3 que no ens cal veure que hi ha més enllà".
6è, si tot i això, ets un tiu wai com jo, un supervivent de la selva urbana, un heroi quotidià, pots aconseguir arribar al centre de London en mig dia.
7è, tard o d'hora cal tornar a casa, perquè la gent normal ho fa això, torna a casa en algun moment del dia, i més si vas carregat de bosses amb roba molt wai i et cal guardar-la sota el llit perquè no te la copïin.
8è, llàstima que just aquest dia, el científic d'orígen mongol "Murphy" em reservava la seva teoria. No funciona res, ni metro ni quasi Bus, vas carregat com un burro i ja has agafat mil combinacions per anar al centre i mil més per tornar, vas amb presses perquè has quedat per veure el Barça (a on? al centre!) i per tant saps que tens mil combinacions més per 3a vegada, camí del centre.
Què més podria passar? Doncs que no se sap perquè, el Bus et deixa tirat al mig d'un carrer, que evidentment ni de conya coneixes (pronostico que Londres deu tenir uns 29 bilions de carrers), abans d'arribar a la teva parada, perquè resulta que hi ha acordonada una zona, d'uns 3 carrers per 3 carrers, que has de rodejar, i seguir a peu el camí cap al teu destí final. No em pregunteu què cony passava, però els policies amb metralladores no solen apareixer com a animadors a les festes d'aniversari dels nens negres d'aquest barri, que, tot sigui dit de passada, era Hackney, estadísticament el barri més mmmmmm... entretingut? (el Raval és la puta Bonanova al seu costat), just abans del meu maravellós Leyton. Suposo que aquest petit tall o desviament en la ruta del bus deu passar tot sovint allà, perquè una mare i dos nens negres m'han explicat com anar cap a Leyton, tot treient ferro al tema del presintat policial. O sigui que deuen venir tot sovint els amics dels cosins de n'Ossama, i enlloc de fotre's a jugar a la Play2 com fan els nanus normals, es deuen fotre de tiros per dins la casa, o enlloc del pedra/paper/tisora són més del AK-47/Katyusha/cinturó de granades.

Resumint: avui m'he passat unes 3,5h experimentant el transport públinc londinenc entre anar i venir, he vist només la 2a part del Barça (avui per sort, suficient) i he decidit fer-me un tupper i prendre la cantimplora cada cop que sigui weekend i tingui coses a fer pel centre de la city.

Rumba

Si alguna cosa es troba a faltar quan voltes per les europes és la bona música, la de casa, la qual, per sort, ens sobra al nostre país i sobretot al Mediterrani: La Rumba catalana.
Aquí deixo algunes de les coses que només es poden ballar i escoltar mirant el nostre Mar, amb la teva gent i sota Sol.

Ventdelplà sucks

Conversa a Ventdelplà:
Isona: "Hola Mònica guapa! Què tal?"

Mònica: "Hola Isona, com va? Mira, just ara vinc del nucli habitat veí, amb el nou transport públic que ens facilita el propi consistori municipal. Està molt ben equipat i té tot allò necessari per a persones amb minusvalia motriu. Realment s'han posat forts amb això de superar les barreres arquitectòniques que implica per a nosaltres el fet d'anar amb cadira de rodes, i crec que estan aplicant la nova normativa europea degudament.

Isona: "Ai si. Però també cal reconeixer que tu ets molt forta i el teu esforç ha estat un factor decisiu alhora de superar els entrebancs que se t'han anat presentant dia a dia. I què doncs, de compres?

Mònica: "Si. He comprat unes quantes patates i pastanages, perquè hi ha una entitat organitzada associativa comunal ecologista sensibilitzada pro-Tibet anti-sistema local que ven hortalisses i prodcutes ecològics, vaja, sense que hagin estat cultivats de forma intensiva ni aplicant-hi productes que n'alterin les qualitats naturals, vull dir. Són exquisits!"

Isona: "Òndia, doncs ja li diré a la meva mare que hi compri els tomàquets, perquè els d'aquella casa amb aspecte deteriorat i rústic, saps, aquella que tenen animals bovins a les respectives dependències habilitades a l'exterior? On realitzen cursets de manera altruista de doma de lirons albins, saps? Si dona, Ca l'Estruç. Doncs, aquells que venen allà, no tenen cap mena d'amargor ni consistència. Al contrari. L'altre dia feia una reducció d'herbes de provença, llet de coco, tomàquets i guarannà i no em va sortir adequadament per culpa d'aquest... aix..."

Mònica: "Si fèmina, ja veus que ens haurem d'acabar decantant pels menjars liofilitzats, aha aha aha aha!"

Isona: "aha aha aha aha"

Conversa a qualsevol altre poble del Sistema Solar:

Maria: "Ei nena, què tal?"

Rosa: "Buf, petadíssima...! Estic fins la polla tia. Vinc de Burrassà a peu perquè el putu cunductor del bus no m'ha vist a la parada i ha sudat de mi. I a sobre era l'últim del dia... quins cullons!"

Maria: "Tranqui tia. Anem a fer uns Cacaolats amb Baileys a Can Tetu o què? I així de pas et refàs una mica i m'expliques això del teu germà, que ara s'ha liat a plantar verdures? Està pillat!"

Rosa: "Vale. Passo per casa a deixar la compra i nem. És que la meu mare ja m'ha liat, per variar, i m'ha fet anar al merda-super de Burrassà total per un paquet de Tranchetes, llumillu i mucarrons...ja li val!"

Maria: "Buenu, almenys no et fa anar a buscar pullatres a l'ast i croquetes amb ensaladilla russa el diumenje al matí, tot ressacosa! Estan fatal tiu..."

Rosa: "Ya ves, jajajjajajjaja"

Maria: "jajajajajajaja. Ai espera, una llamper d'en Nitu!"

Independència: cal o què? (I)

Sento fer-me pesat, però com a bon català, i fidel al règim que es dicta en el meu país, ara són temps d'informes. Crec que és bon moment per obrir una consultora d'informes inútils per a gent inútil. Tot i que cal anar amb cuidadu, perquè com bé diu el refrany: "no diguis cobrat, que no sigui a Andorra i sota un rajol amagat". Bé, al tema. Simplement he volgut ennumerar els advantatges i inconvenients d'independitzar-nos d'Espanya, juntament amb els actors que podríem trobar-hi a favor i en contra de tal proesa.
Partim de la base que fotem una frontera des de la Vall d'Aran fins a Mora d'Ebre, que evidentment ens fem catalans i deixem de ser espanyols (els qui vulguin, és clar), amb un passaport, i els primers anys lògicament, amb € com Andorra, però re de UE de moment.

DETRACTORS:
-Selecció espanyola de Futbol. Fotre una frontera a l'Ebre vol dir nacionalitzar les persones. Nacionalitzar les persones vol dir donar-los un nou passaport. Donar-los un nou passaport vol dir, en el més normal dels casos, perdre el vigent (l'espanyol). Sense passaport espanyol no es juga a la Roja (pregunteu-li a l'Amunike per exemple). Per tant, la Roja quedaria sense la columna vertebral que l'ha fet ser la millor d'Europa. Cesc, Xavi, Puyol (No "Pujol" colloooooons!), Busi, Piqué i Capdevila. Em permeto el luxe d'incloure Iniesta, perquè pensem que al Barça no li interessaria tenir més jugadors extracomunitaris.

-Lo mateix en Bàsquet. Gasol, Raul López, Ruddy, Ricky, Gasol 2, Navarro, Mumbrú i Llull. Tela marinera...! Sempre els quedaria poder guanyar contra algun país asiàtic on, a part d'en Yao Ming, tots promitgen 1,60m. No seguiré fent sang amb els esports perquè acabaria molt malament això (Tenis, Motos, F1, Hockey, Pilotamà, Natació sincronitzada, crol, braça, manguitos, Billar, Trial, OT, Restaurants amb estrella, i un etc. infinit d'esports).

-Diari El País. Espanya perdria de cop un 80% de l'alfabetització del país. l'As i el Marca passarien davant de El País, perquè quedaria poca població capaç de llegir i entendre qualsevol cosa sense color, sense fotos tamany póster ni titulars, o qualsevol text per sota del Arial 48.

-Telemadrí. Els caldria suprimir o reinventar els programes de debat polític matinals i informatius (programes d'humor tots ells), ja que no tindria sentit seguir amb la seva lluita independentista particular, ja que ja seriem un estat, tal com (suposo) desitjaven. Tot i que sempre poden fer una programació 24h per promoure Madrid 2064.

FAVORABLES:
-Real Madrid. Es faria un fart de guanyar lligues, Supercopes i Copes del Rei.

-Barça. Passaríem de ser lliga de dos a ser lliga d'un. Riute tu de la lliga escocesa...

-Espanyol. Equip de Champions de pervida, sempre i quan pugui superar el repte de nacionalitzar tot el sector del vestidor Baix Llobregat i part del Badalonès.

-Nàstic i Girona: Equips UEFA gairbé fixes.

-Poblez frontererz: Noves oportunitats lucratives apareixen amb la creació de les fronters i duanes. Pregunteu als de la Seu, o els de Portbou. Es podria fer estraperlo cap a la banda espanyola amb Ratafia, fesols de Sta. Pau, Aromes de Montserrat, Mantega del Cadí (un clàssic), Llet Nostra, Arròs del Delta, xocolata de la Zona Forum, Cava, joies TOUS, i Carnets Joves falcificats.

AVANTATGES:
-Visats: Caldria visats per entrar al país. Això implica una notoria devallada del turisme cutre sasitxero que omple la costa, especialment Lloret i rodalies, o Salou i rodalies. No m'imagino la típica família anglesa desestructurada amb pares de 22 anys i 3 fills de 10, treient-se un visat de 15 dies per venir a Port Aventura, o perquè tenen llogat un apartament a 9a línia de mar a Cambrils.

-Turisme: En deixar de ser un país turístic, tampoc atrauriem els anomenats carteristes o trileros de l'est. No tindria sentit jugar-se la vida i la faldilla de vellut per arribar a un nou país on no hi ha guiris a qui enganyar/robar.

-Gastronomia: D'una vegada veuríem suprimits de les Rambles les ja penoses botigues regentades per Perses venent Sangria en una ampolla en forma de toro o sevillana; els barrets de Mexicà per fi desapareixeran de l'imaginari col.lectiu guiri (M'encantaria trencar-li les cames al deficient que va començar amb la broma del sombrero mexicà); les gerres de sangria es substituirien per les de Barreja o Tisana.

INCONVENIENTS:
-TV3. La única cadena del país li caldria invertir de nou, ja que amb l'oferta del 33, tv3, 3/24 i canal parlament no omplim tots els botons del mandu. I menys ara amb la TDT. Ens caldria una mena de TV3 d'algun inversos italià parent d'en Berlusconi on hi programessin espais per recuperar la quota d'espectadors perduda, com ara "Aquí hi ha marro" enlloc del tomate, "els culumpis" enlloc de la Noria, "La Masia de 1714" un clàssic a l'estil GH, i evidentment un "Salsa Romesco" enlloc del Salsa Rosa.

-Diplomàcia. El fet de no ser ni de la UE, ni del G-20 , ni la OTAN, ni del Pacte de Comarruga, ens faria ser una petita Corea del Nord europea. Proposo crear una aliança amb el País Basc, Gales, Escòcia, Lapònia, Prats de Molló, Perejil, illes Feroe, el Vaticà, Andorra, Groenlàndia, San Marino, Mónaco i Llívia. Sempre es podria invair l'Alguer, però tampoc ens serviria de massa res el poc gasoil que se'n tregués dels yats del port esportiu.

-Seguretat: Degut a la millonada que es quedaria a Catalunya en impostos, en no haver-los d'enviar a Madrí, caldria fer una muralla (com la xina) a tota la frontera, amb reixes de 8900W, gossos amb la ràbia i mal alimentats, Boixos Nois i sensors de moviment per tal d'evitar invasions, o intents de saqueig, per part del nou país veí tercemundista.

As simple as a song

Si...

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles,
quan d'altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
però tenir en compte llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
o suportar calumnies sense pagar amb la mateixa moneda,
o ésser odiat sense donar cabuda a l'odi,
i no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els teus pensaments siguin la teva meta;
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre,
i tractar per igual ambdós farçants;
Si pots tolerar que els brètols
tergiversin la veritat que has expressat,
i la converteixin en trampa per a babaus;
O veure enrunada l'obra de la teva vida,
i ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
i llençar-los al caprici de l'atzar,
i perdre'ls, i tornar a començar de zero,
sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
i resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant"

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
i alternar amb reis sense perdre la senzillesa:
Si no poden ferir-te, ni amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
amb seixanta segons d'esforç agosarat;
teva és la Terra i tot allò que hi ha,
i més encara:
seràs home, fill meu.

Rudyard Kipling
Al seu fill John, 1910

Thanks Michael

Sempre he tingut una simpatia especial per a la gent negra. SÍ, he dit "gent negra". Si hagués volgut dir "gent de color", o "d'origen africà", o "euroafricans", ho hagués fet. Però qualsevol d'aquests qualificatius els trobo, fins i tot, més hipòcrites que el fet de dir "una persona negra". D'entrada perquès si no ho dius en un to pejoratiu no crec que estiguis faltant a ningú. Segona perquè si, en termes cromàtics, jo em cosidero "blanc" -i no sóc blanc...almenys jo em miro al mirall i no em veig blanc, en tot cas de "color carn", Plastidecor (1988)- a les persones amb un to més fosc se'ls pot considerar "negres" (perquè tampoc ho són. En tot cas marronosos...). I tercera, perquè és com el 99,9% de la gent m'entendrà millor.
Ja de petit m'agradava el "negre" de Capità Planeta; el "negre" dels Power Rangers; el "negre" dels Caçafantasmes; el "negre" de Banyoles; qualsevol "negre" de qualsevol sèrie de dibuixos animats; els "negres" dels equips de bàsquet d'aquí, etc.
Tot i que fa uns dies vaig tenir dubtes sobre aquests gustos personals, ja que els veins de sobre són una parella de "negres" i el dia menys pensat sentiré com es disparen un tret, en plan "Hey brother, that's the fucking Bronx", de les bronques que es foten, reconec que avui m'he reafirmat en això de que els "negres" em cauen bé.
Primer, però, m'agradaria obrir un debat sobre per què és tant difícil obrir un compte corrent a l'estranger (de moment això encara és més enllà d'Espanya). Sembla una parida però no ho és! Tinc les experiències d'Holanda, Itàlia i el Regne Unit (si, sóc un wai, i què?), i en cap dels tres casos m'han posat cap mena de facilitat per obrir un compte corrent. Però, a veure, els banquers europeus, o si més no els que treballen de cares al públic, saben què significa en els temps que corren que es presenti un nanu, amb pintes més que acceptables, d'origen conegut (cal recordar que els 3 països citats coneixen prou bé la cultura, geografia i gastronomia del país que diu ser el meu passaport. Entenc que un Afghanès ho tingui més difícil en aquest sentit...), amb papers en relga, de la UE, intentant parlar en el seu idioma, i dilent les paraules màgiques "voldria obrir un compte corrent"?
No, no en tenen ni puta idea!
Per això mateix els hi traduiré les paraules màgiques "voldria obrir un compte" a un llenguatge més planer: Sóc tremendament estúpid, tinc diners que he guanyat treballant, sé que sou la principal causa de la crisi econòmica mundial actual, sou uns pirates, escanyapobres, que utilitzareu els meus diners per a finançar ves a saber a quina altra colla de lladres (polítics, empresaris, polítics, alts càrrecs, polítics, ONGs fraudulentes, polítics, etc.), que si algun pobre desgraciat us ve a demanar ajuda li fotreu la porta pels morros i amb una mica de sort li cobrareu la taca que ha fet a l'alfombra vermella de la sucrusal amb el sucedani de cafè barrejat amb salfuman que oferiu, i que molt possiblement, el dia que vulgui treure els MEUS diners de la vostra caixa em direu que heu fet fallida que el preu del diner ha caigut en picat, que no teniu liquiditat i que en el fons és culpa meva per no haver invertit en aquells plans de Pensió (amb 23 anys???) amb una rendibilitat altíssima, vora el 1,12% a partir del 54è any, que hem vau proposar fa mig any. I que en tot cas, a la porta del costat venen ciris per anar-los a posar a Santa Rita, perquè el pis hipotecat se'l queden ells, i amb els punts de la VISA no m'arriba ni pel patètic rellotge amb l'escut del propi Banc i submergible fins a 100m que "regaleu" (Evidentment que el "regaleu", perquè entenc que no hi ha ningú amb un mínim d'autoestima i el P4 aprobat que se'l comprés per anar a fer submarinisme a les illes Medes). I tot i així, sóc tant imbècil que vinc i us demano que, per favor, m'honreu amb tot aquest seguit de serveis que he enumerat i que oferiu altruistament.
Potser ara si que els quedarà clar què vol dir això d'obrir un compte, perquè fins avui no ho tenen molt clar...
Per sort, el meu àngel de la guarda "negre" m'ha donat un cop de mà. M'ha obert un compte corrent sense fer-me les preguntes que m'havien fet als altres llocs, bancs i països i que ja quasi em sé de memòria:què fas aquí? estudies? treballes? quins recursos tens? on vius? ja tens casa? no estàs empadronat aquí? Tens el paper A? Tens el paper B? Ja has sol.licitat el full C? Quin dia vas registrar-te en el document D? Ensenya'm el teu paper E! (per què cony necessiten tants papers si al final només t'acabaran obrint un compte, el més senzill que tinguin, perquè hi fotis els diners, sense opcions a tarjes de crèdit, ni préstecs, ni res, però podent ells cobrar comissions, taxes, interessos i mil merdes més?).
En Michael, després de saludar-me amb un "Hi there, man", només m'ha fet una fotocòpia dels meus documents d'identitat, m'ha demanat el meu e-mail i telf, i que si m'anava bé em passés d'aquí una setmana a recollir la meva tarja de dèbit, tot donant-me la mà i allargant-me la seva tarja de visita.
Reconec que m'he quedat amb cara de tonto, esperant un ram de flors de la regidora del programa d'humor "videos of first" i aplaudiments dels extres de la sala. Però res de res. Per això només em cal dir:
Thanks Michael!

Madrid 2064

Després del tercer fracàs consecutiu de Madrid com a candidatura per a ser la seu d'uns Jocs Olímpics, crec que és el moment de fer un anàlisi seriós de tema. Senyors Gallardón, Aguirre, ZP, i tota la banda de cutres varis de la movida madrileña, aquí us "regalo" un estudi, que, com molts dels que fa la Generalitat últimament, és totalment inútil, tot i que per sort (o per desgràcia), en aquest cas, no me l'encarrega cap amic, parent, conegut o saludat.

Abans però, cal dir que crec que aquesta mena de show d'escollir una ciutat per a fer-hi els Jocs Olímpics ja sóna una mica a concurs d'Eurivisión. D'entrada hi envien la plana major de cada país (ZP, Aguirre, Juanca the first, Gallardón, Samaranch, etc), tots amb el seu pin i americana de la candidatura (la Espe amb un mocador), et passen un video super wai de les virtuts de la ciutat, on hi surten en Gasol, la Mengual, en Raul, en Nadal (i l'Alonso????), que per cert, calculo que el 2016 qui més qui menys de tots aquests ja estaria bastant retirat eh... però suposo que el servei d'intel.ligència espanyola no li va passar per alt aquest detall i ho plantejava, en aquest cas, com a futurs seleccionadors nacionals. També vull pensar que no han donat la candidatura a Madrid perquè l'encarregat de portar el Video "Madrid: mola mazo" no es va confondre i els hi va fotre l'últim capítol que tenia grabat de Callejeros.
Però el que dèiem, analitzem el cas de Madrid. Cal repetir Madrid cada any com a candidatura olímpica fins que, per aburriment, els la donin? O cal un pla estratègic més ben pensat? També cal pensar que, tot el que ja han construit, molt intel.ligentment, per als Jocs (estadis, viles olímpiques, línies de metro, noves terminals a Barajas, etc.) poc a poc es va fent vell, i és clar, als senyors comissaris olímpics potser els cansa venir cada any a Madrid i que els hi ensenyin les mateixes infrastructures, no? No crec que la Espe convencin a ningú dient: "Sr. comissari, se'n recorda de l'estadi olímpic que vam construir pensant en els Jocs del 2008, i que ja li vam ensenyar fa 4 anys? doncs ara hi hem canviat la gespa i el color de les cadires! Oi que queda més mono en blau que no pas en blanc? Ah, i sap que ens va dir que faltaven WC per a persones amb minusvalia? Doncs hem aixecat un 9è pis i són tots allà dalt! Què li sembla sr. comissari? Mola mazo eh?"
En aquest sentit, donada la crisi que pateix Espanya i que Don Florentino torna a estar a dalt de tot, caldria plantejar-se fotre-ho tot a terra i començar de nou. Tot nou! Crearien així una altra vegada molta ocupació en el sector de la construcció, tot el món dels transportistes revifaria transportant runes d'aquí cap allà, caldrien enginyers i arquitectes, i en definitiva tot el sector immobiliari recuperaria la seva quota de mercat perduda últimament.
Però el que realment importa és fixar un horitzó. És a dir, enlloc de repetir-se més que l'all, i cansar els pobres Srs. comissaris amb viatges aburridíssims cada 4 anys, en Hotels de luxe, partits gratis a la llotja del Bernabeu i sopars a Ca l'Arola, pensem en una data realista per a la qual Madrid pugui ser realment escollida Seu Olímpica.
Aquesta data, doncs, no és una altra que el 2064. No és una data escollida a l'atzar, no. Algú podria pensar que és un estudi fet segons el mètode Millet: intentar inflar al màxim el número final. No és així. Exposem la tesi doncs: La ciutat escollida sol anar rotant de continent en cada edició dels jocs. És a dir, existeixen 6 continents. Entenent que els pròxims Jocs es celebraran a Londres (2012), ja hem utilitzat Europa doncs. Els següents seran a Río (2016), sud-Amèrica; Pel 2020 ja toca Àfrica, el continent oblidat; El 2024 retornarien a Nord-America, ja que els útims foren a Atlanta, i no se li podria dir No a la Hillary Clinton i la seva candidatura per Springfield (el nivell d'aquest estudi permet fer prediccions fins i tot d'aquest tipus...); El 2028 caldria una ciutat d'Oceania, preferiblement de Nova Zelanda; El 2032 de nou Àsia, segurament amb Japó com a seu; Ja ens n'anem al 2036, data clau, perquè seria el torn d'Europa, però molt em temo que els Srs. comissaris, que van fer la carrera de comissaris olímpics i saben com quedar bé amb tothom, preferirien aquesta vegada un país de l'Europa de l'est, per allò de potenciar-los i obrir-los al Món i permetre'ls especular i forrar-se amb les seves noves infrastructures, ja que hi tenen tant dret com els altres. Aposto per Kosovo, que ja serà independent. Madrid, Un altre tren perdut... El 2040 tornaria a començar el cicle amb una ciutat sud-americana (em decanto per Quito. A veure si tenen ous de batre récords en els 100m els americans a 2.850m d'alçada). Bé, seguint aquest esquema anirien escollint ciutats dels diferents continents fins el 2060, on de nou tornaria a tocar a Europa. Però, diria que el 2060, existiria ja un nou continent: l'Antàrtida. Recordem que el 2060 és bastant probable que no quedi ni gel, ni foques a l'Antàrtida, per tant només hi quedarà un munt de m2 urbanitzables, en mans de ningú (o del primer que ho invadeixi. Obama, pren nota nen!). Per tant, possiblement el 2060 s'enduria els Jocs l'Antàrtida, o en el millor dels casos Mart, si és que ja hi hem arribat i el preu del transport del totxo fins allà no és molt car.
Conclusió: Centrar la pròxima campanya de Madrid com a seu Olímpica en una data realista, l'any 2064!

London

Inici de la 2a temporada de Van der Bir, aquest cop a London.

Cronologia d'una Champions

Los sin entrada en Roma

País petit

Ara fa uns dies que s'ha iniciat un nou debat sobre la independència del meu país, Catalunya. El tema prové del fet que, fa pocs dies, el moviment intern d'ERC conegut com a R.Cat i encapçalat per Carretero, va publicar en un article la possibilitat de crear un nou partit polític de cares a les eleccions del 2010, amb l'independència de Catalunya com a objectiu transversal, però que a diferència de l'actual ERC, ocupés un sector més ampli de la societat, tant d'esquerres com de dretes. Criticava l'oficialisme d'ERC i que els seus objectius en polítiques socials haguessin deixat en un segon (o tercer) pla l'independentisme, fent-lo servir massa sovint com a bandera sense voler-lo assolir realment.

Des del meu punt de vista, no és una mala notícia. En el pitjor dels casos, el que pot succeïr és que dividim més encara a la societat catalana nacionalista, sumant-hi un nou partit (a més de CiU i ERC), i que per tant, el pes de cadascun acabés devilitant-se i repartint-se en nº al Parlament i/o Congrés.

Tot i això, si al final la unitat entre aquests acabés formalitzant-se, podríem veure de nou un Govern català nacionalista (si, evidentment, els votants així ho volguéssim) que representés pràcticament tots els sectors del nacionalisme i independentisme a Catalunya. De fet, crec que per aconseguir la independècia a Catalunya cal unir tots els sectors socials catalans que en siguin favorables: dretes, esquerres, patronals, sindicats, societat civil, etc. I per tant,potser, aquest era un buit que mancava a Catalunya, una centre-dreta independentista (entenent que el centre-esquerra l'ocupa ERC. O potser no?).

"El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país."

País petit, Lluís Llach

Article AVUI:
http://www.avui.cat/article/opinio/58649/erc/exigeix/explicacions/carretero.html

Bracons' Gate

Ara ja fa dies que no faig un escrit seriós, i ja toca.
Bé, de fet, com que sóc wai hauria de dir "post" enlloc de dir "escrit" perquè mola més, però a vegades em surt la vena més rural d'Olot. Perquè Olot (o la Garrotxa) ja és una mica això segons alguns, un lloc rural, tancat, per civilitzar, on els McDonald's fracassen perquè resulta que tenim cultura de fesols amb carn de perol enlloc de tenir la de McChicken amb patates Deluxe, i les cerveses es fan de Fajol enlloc de fer-les de civada, com a tot arreu. I a sobre tenim volcans! Ens arriben a donar 2 anys més i segur que trobem alguna espècie de Dinosaure que encara campa per la Fageda! I clar, quina por! camps de lava a totes hores, dinosaures, neandertals amb un tros de cuir tapant-los les vergonyes, i una llarga llista de perills i fets paranormals que feien d'Olot un lloc per explorar, juntament amb Mart i les illes Caimán.

Però per sort de tothom ens han construït una porta al món civilitzat! El túnel de Bracons!
Això és canela fina es veu. Dic es veu, perquè encara no he tingut el privilegi de veure'l ni passar-hi. Però vaja, 2 carrils per banda, túnels amb tecnologia punta i robòtica intel.ligent (què vol dir "túnels intel.ligents"? Què els de Bianya només saben la taula del 3 i aquest saben fer Integrals?), redueixen el temps per anar a Vic (Sort! Era fart de sentir a la pobra gent d'olot dient "Òstia, avui he d'anar a buscar el pa a Vic i tinc 2h de cotxe. Saps què, ja en menjarem la pròxima setmana!"), la teisa baixa els preus, ens han millorat el paisatge ja obsolet de la Vall d'en Bas (Ja cansava eh! Sempre el mateix, sempre aquells conys de camps de blat de moro, la Cooperativa allà al mig fotuda, el Mallol, el Salt del Sallent...! Siusplau, que ja som al S.XXI, ja cansava 21 segles veient el mateix!), etc.

Però per sobre de tot m'agradaria destacar un punt: L'arribada de la raça humana perfecte, millorada genèticament i elevada a la enèssima potència. és a dir, els de Barcelona. Éssers suprems amb uns dots brutals per anar pel món. A partir d'ara res de Jurassic Parcs, ni camps de lava, ni tancar McDonald's! Comença una nova era a la Garrotxa! En breu podrem veure com l'arribada de vida intel.ligent a la comarca ens permetrà descobrir la més avançada ciència i cultura barcelonina.
En primer lloc esdevindrem una potència mundial en el camp de la Sostenibilitat, ja que degut a la seva arribada caldrà retirar tot el bestiar garrotxí, per pudors, sorolls i contaminació! Si, si, contaminació! Les ventositats del bestiar suposen a Espanya (això cau a l'altra banda del Túnel de Bracons) el 5% del total de CO2 que emet. Per tant, gràcies a la cultura barcelonina, es pròxim protocol no es signarà a Kyoto, sinó a Riudaura. Esperem que Ryanair vegi viable fer un nou aeroport al Pla de Politger, perquè per acollir l'Air ForceOne de l'Obama, l'aeròdrom de St. Joan no ens serveix. Això si, abans d'un canvi tant radical com serà treure tot el bestiar de la comarca, proposo anar pas a pas, i començar per posar-hi mims a les nits perquè fagin callar els gossos i els galls i els reparteixin follets informatius, tal i com ells ja fan molt sàviament pel Raval i Gòtic.

També cal pensar en anar fent un Parc de Recerca Científica, ja que aquests éssers suprems són grans amants de la ciència i la investigació. Reconoixereu els seus científics perquè, tot i que van de camuflatge per no despertar sospites, solen dur elements que els delaten. Els científic barceloní sol dur sabates de muntanya noves, recentment estrenades, marca Quechua (Decathlon) ja que això els permet caminar i salvar tots els perills i dificultats topogràfiques autòctones de la zona, com ara els carrers asfaltats, les voreres, els adoquins, i en el pitjor dels casos, gespa; Si el científic és de ranc major, sovint se'l pot veure també amb un bastó d'alumini de trekking, molt útil si fas unes olives al Firal i veus que no et porten palillus. L'armilla amb 23 butxaques també sol ser un element que els delata. Allà hi solen portar tot tipus d'instrumental per a fer treball de camp: la navalla suïssa, per si enmig de la Fageda els surt el dinosaure; també una brúixola, llenterna petita, sopa deshidratada, tirites, piles, les pastilles pel mareig, pasta de dents i una mosquitera, per si es perden pels milers de camins salvatges del Parc Nou, i els cal passar 3 nits a l'intenpèrie. Els científics BCN també solen fer estudis antropològics a la població local, intentant dialogar en les llengües primitives de la zona. Per tant, fàcilment l'identificareu en un mercat o botiga per la seva salutació del tipus "Déu vos guard mestre!", tot treient-se la gorra NorthFace que aguanta fns a -20º de temperatura, i seguida d'una molt sutil interpretació. Amb la interpretació, el científic intentarà saber més coses de la població local indígena, amb un recurs senzill i eficaç. Així, dirà a la mestressa de la parada de verdures:
"Posssseu-me (sempre es parla de vós als indígenes) una mica de monyeta tendra d'aquesta de color verd (senyalant els pèsols encara dins la seva baina) i dos yangonisssas (senyalant un bull negre)."
La dependenta indígena de la parada li servirà monjeta tendra, no pas pèsols, i dues llangonisses d'Oix, no pas bulls negres. El científic, molt astutament, agrairà l'ajuda i marxarà tot satisfet amb el resultat de la seva recerca, ja que a l'hora de dinar podrà presumir dhaver fet dues descobertes. La 1a, els pèsols aquí els conservem dins d'una mena de mongetes tendres enlloc de fer-ho en bosses de plàstic a la secció de congelats. La 2a, la població local pateix una lleugera deficiència identificativa, ja que ell li havia demanat clarament, i senyalant-li, 2 yangonissses i la dependenta li ha servit un fuet gran sense polvos blancs per fora, d'aquells que donen un puntet de salat.

Davant d'aquest panorma tan esperançador, espero que pròximament els inversors del descomunal projecte de Las Vegas als Monegros s'ho repensin, i estudin seriosament la opció de la Garrotxa com a seu per albergar el nou paradís del joc i la diversió. I en el pitjor dels casos, si no poguéssim atraure als inversors estrangers, sempre podem optar a una candidatura als Jocs Olímpics. Les infrastructures hi són, només caldria les ganes!

Gràcies Bracons!

Vitamina Sol

Un dia que te sobren vitamines,
sa casa i sa teulada tan intenses,
s'al·lota s'entretén amb una planta
i deixa sa terrassa com sa Terra.
Canvies s'aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb s'hipoteca.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
Ses quatre i es carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard ses dependentes
i baixes que tens hora a en Buades,
li diràs que en es costat es 3 i que a damunt es 4
I fregues una cuina de tres dies
i granes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer el hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.

Cançó d'Antònia Font que explica prou bé com ha estat el meu 1er matí de SOL (és una mena d'astre rodó que viu a l'univers, que a part de fer llum també escalfa, es pot veure si mires cap al cel, tot i que millor fer-ho amb ulleres fosques, o, de Sol, és clar. Depèn de la part del plaeta on et toqui viure, però, pot ser que passis llargues temporades sense veure'l tot i saber que existeix, com gairebé tot lo bo) i fins i tot una mica de calor des del mes d'Agost!

Ponts

Els ponts han estat i seran un element arquitectònic que uneix dos espais separats per un element físic (normalment un riu), però sovint també solen ser una unió entre dues realitats que aquest mateix element físic separa.

Escric alguna cosa sobre els ponts per la senzilla raó que fins fa ben poc no m'havia adonat que he viscut els darrers 5 mesos en una ciutat on la seva icona és un pont (el pont Erasmus a Rotterdam), i que els pròxims 6 els viuré en una altra ciutat on un altre pont també n'és gairebé l'icona, el Ponte Vecchio (Florència).
George Steiner defineix a La idea d'Europa la pròpia Europa en base a 4 característiques que són pròpiament del vell continent, segons ell: els seus cafès; els noms dels seus carrers denoten una història, un passat; som l'herència de Grècia i Jerusalem; Europa es pot fer a peu, mai et trobes prou allunyat del campanar veí. És en aquesta darrera en la que crec que podem emmarcar els ponts com a símbol d'unió entre territoris, i com a element, sovint imperceptible, d'aquest nostre paisatge comú europeu. No estic fent apologia europeista, simplement estic en aquell moment en el que t'adones del que has après realment després d'uns mesos vivint a l'Europa de veritat. Aquella a la que suposo que molts dels nostres polítics ens voldrien fer arribar algun dia. Però, pel que he après, encara falten masses ponts entre nosaltres i ells. No és una crítica, és simplement que de Cadis a la Jonquera hi ha un bon tall, imagina del Pertús a Oslo... Una cosa és veure Europa des de la seva capital política, des d'on París, Amsterdam, Londres, Dusseldorf, Copenhaguen, etc. et queden a 1h, i per tant, pots sentir-te a prop d'aquesta Europa. I una de diferent és veure-la des d'Atenes, Faro, Santiago de Compostela, Dublín o, evidentment, Istambul.

Tot plegat m'ha fet parar a pensar en si parem prou atenció o no als ponts. De vegades tan sols els creuem o ni ens n'adonem que hi són, però no està mai de menys pensar en com seria de diferent el paisatge sense ponts. Seguirien existint les diferències socials entre la riba nord i la riba sud de la ciutat X que és atravessada per un riu? Es mirarien amb recel els musulmans que viuen a la banda nord i els cristians de la banda sud i que no tenen manera de travessar el riu? O s'ignorarien? Pensaria el jove empresari en fer xalets adosats a l'altre banda de la vall que ara es salva amb una collada de 2h? O, veuria el petit dictador disfressat de demòcrata una medalla més a la seva solapa si unís la península i aquella illa a tan sols 3km?

Ja sé que sona un pel estúpid però també he de dir que volia escriure alguna cosa al blog i em calia un tema estúpid.

(Erasmus; Rialto; Tower of Bridge; Vecchio; Oresund, uneix Dinamarca i suècia; Carles IV a Praga)
(Viaducte de Millau; Pont del Bòsfor; Mostar; Pont Neuf de París; Calatrava a Sevilla; Camprodon)

(Boca sud de Bracons)