Abans però, cal dir que crec que aquesta mena de show d'escollir una ciutat per a fer-hi els Jocs Olímpics ja sóna una mica a concurs d'Eurivisión. D'entrada hi envien la plana major de cada país (ZP, Aguirre, Juanca the first, Gallardón, Samaranch, etc), tots amb el seu pin i americana de la candidatura (la Espe amb un mocador), et passen un video super wai de les virtuts de la ciutat, on hi surten en Gasol, la Mengual, en Raul, en Nadal (i l'Alonso????), que per cert, calculo que el 2016 qui més qui menys de tots aquests ja estaria bastant retirat eh... però suposo que el servei d'intel.ligència espanyola no li va passar per alt aquest detall i ho plantejava, en aquest cas, com a futurs seleccionadors nacionals. També vull pensar que no han donat la candidatura a Madrid perquè l'encarregat de portar el Video "Madrid: mola mazo" no es va confondre i els hi va fotre l'últim capítol que tenia grabat de Callejeros.
Però el que dèiem, analitzem el cas de Madrid. Cal repetir Madrid cada any com a candidatura olímpica fins que, per aburriment, els la donin? O cal un pla estratègic més ben pensat? També cal pensar que, tot el que ja han construit, molt intel.ligentment, per als Jocs (estadis, viles olímpiques, línies de metro, noves terminals a Barajas, etc.) poc a poc es va fent vell, i és clar, als senyors comissaris olímpics potser els cansa venir cada any a Madrid i que els hi ensenyin les mateixes infrastructures, no? No crec que la Espe convencin a ningú dient: "Sr. comissari, se'n recorda de l'estadi olímpic que vam construir pensant en els Jocs del 2008, i que ja li vam ensenyar fa 4 anys? doncs ara hi hem canviat la gespa i el color de les cadires! Oi que queda més mono en blau que no pas en blanc? Ah, i sap que ens va dir que faltaven WC per a persones amb minusvalia? Doncs hem aixecat un 9è pis i són tots allà dalt! Què li sembla sr. comissari? Mola mazo eh?"
En aquest sentit, donada la crisi que pateix Espanya i que Don Florentino torna a estar a dalt de tot, caldria plantejar-se fotre-ho tot a terra i començar de nou. Tot nou! Crearien així una altra vegada molta ocupació en el sector de la construcció, tot el món dels transportistes revifaria transportant runes d'aquí cap allà, caldrien enginyers i arquitectes, i en definitiva tot el sector immobiliari recuperaria la seva quota de mercat perduda últimament.
Però el que realment importa és fixar un horitzó. És a dir, enlloc de repetir-se més que l'all, i cansar els pobres Srs. comissaris amb viatges aburridíssims cada 4 anys, en Hotels de luxe, partits gratis a la llotja del Bernabeu i sopars a Ca l'Arola, pensem en una data realista per a la qual Madrid pugui ser realment escollida Seu Olímpica.
Aquesta data, doncs, no és una altra que el 2064. No és una data escollida a l'atzar, no. Algú podria pensar que és un estudi fet segons el mètode Millet: intentar inflar al màxim el número final. No és així. Exposem la tesi doncs: La ciutat escollida sol anar rotant de continent en cada edició dels jocs. És a dir, existeixen 6 continents. Entenent que els pròxims Jocs es celebraran a Londres (2012), ja hem utilitzat Europa doncs. Els següents seran a Río (2016), sud-Amèrica; Pel 2020 ja toca Àfrica, el continent oblidat; El 2024 retornarien a Nord-America, ja que els útims foren a Atlanta, i no se li podria dir No a la Hillary Clinton i la seva candidatura per Springfield (el nivell d'aquest estudi permet fer prediccions fins i tot d'aquest tipus...); El 2028 caldria una ciutat d'Oceania, preferiblement de Nova Zelanda; El 2032 de nou Àsia, segurament amb Japó com a seu; Ja ens n'anem al 2036, data clau, perquè seria el torn d'Europa, però molt em temo que els Srs. comissaris, que van fer la carrera de comissaris olímpics i saben com quedar bé amb tothom, preferirien aquesta vegada un país de l'Europa de l'est, per allò de potenciar-los i obrir-los al Món i permetre'ls especular i forrar-se amb les seves noves infrastructures, ja que hi tenen tant dret com els altres. Aposto per Kosovo, que ja serà independent. Madrid, Un altre tren perdut... El 2040 tornaria a començar el cicle amb una ciutat sud-americana (em decanto per Quito. A veure si tenen ous de batre récords en els 100m els americans a 2.850m d'alçada). Bé, seguint aquest esquema anirien escollint ciutats dels diferents continents fins el 2060, on de nou tornaria a tocar a Europa. Però, diria que el 2060, existiria ja un nou continent: l'Antàrtida. Recordem que el 2060 és bastant probable que no quedi ni gel, ni foques a l'Antàrtida, per tant només hi quedarà un munt de m2 urbanitzables, en mans de ningú (o del primer que ho invadeixi. Obama, pren nota nen!). Per tant, possiblement el 2060 s'enduria els Jocs l'Antàrtida, o en el millor dels casos Mart, si és que ja hi hem arribat i el preu del transport del totxo fins allà no és molt car.
Conclusió: Centrar la pròxima campanya de Madrid com a seu Olímpica en una data realista, l'any 2064!
Però el que dèiem, analitzem el cas de Madrid. Cal repetir Madrid cada any com a candidatura olímpica fins que, per aburriment, els la donin? O cal un pla estratègic més ben pensat? També cal pensar que, tot el que ja han construit, molt intel.ligentment, per als Jocs (estadis, viles olímpiques, línies de metro, noves terminals a Barajas, etc.) poc a poc es va fent vell, i és clar, als senyors comissaris olímpics potser els cansa venir cada any a Madrid i que els hi ensenyin les mateixes infrastructures, no? No crec que la Espe convencin a ningú dient: "Sr. comissari, se'n recorda de l'estadi olímpic que vam construir pensant en els Jocs del 2008, i que ja li vam ensenyar fa 4 anys? doncs ara hi hem canviat la gespa i el color de les cadires! Oi que queda més mono en blau que no pas en blanc? Ah, i sap que ens va dir que faltaven WC per a persones amb minusvalia? Doncs hem aixecat un 9è pis i són tots allà dalt! Què li sembla sr. comissari? Mola mazo eh?"
En aquest sentit, donada la crisi que pateix Espanya i que Don Florentino torna a estar a dalt de tot, caldria plantejar-se fotre-ho tot a terra i començar de nou. Tot nou! Crearien així una altra vegada molta ocupació en el sector de la construcció, tot el món dels transportistes revifaria transportant runes d'aquí cap allà, caldrien enginyers i arquitectes, i en definitiva tot el sector immobiliari recuperaria la seva quota de mercat perduda últimament.
Però el que realment importa és fixar un horitzó. És a dir, enlloc de repetir-se més que l'all, i cansar els pobres Srs. comissaris amb viatges aburridíssims cada 4 anys, en Hotels de luxe, partits gratis a la llotja del Bernabeu i sopars a Ca l'Arola, pensem en una data realista per a la qual Madrid pugui ser realment escollida Seu Olímpica.
Aquesta data, doncs, no és una altra que el 2064. No és una data escollida a l'atzar, no. Algú podria pensar que és un estudi fet segons el mètode Millet: intentar inflar al màxim el número final. No és així. Exposem la tesi doncs: La ciutat escollida sol anar rotant de continent en cada edició dels jocs. És a dir, existeixen 6 continents. Entenent que els pròxims Jocs es celebraran a Londres (2012), ja hem utilitzat Europa doncs. Els següents seran a Río (2016), sud-Amèrica; Pel 2020 ja toca Àfrica, el continent oblidat; El 2024 retornarien a Nord-America, ja que els útims foren a Atlanta, i no se li podria dir No a la Hillary Clinton i la seva candidatura per Springfield (el nivell d'aquest estudi permet fer prediccions fins i tot d'aquest tipus...); El 2028 caldria una ciutat d'Oceania, preferiblement de Nova Zelanda; El 2032 de nou Àsia, segurament amb Japó com a seu; Ja ens n'anem al 2036, data clau, perquè seria el torn d'Europa, però molt em temo que els Srs. comissaris, que van fer la carrera de comissaris olímpics i saben com quedar bé amb tothom, preferirien aquesta vegada un país de l'Europa de l'est, per allò de potenciar-los i obrir-los al Món i permetre'ls especular i forrar-se amb les seves noves infrastructures, ja que hi tenen tant dret com els altres. Aposto per Kosovo, que ja serà independent. Madrid, Un altre tren perdut... El 2040 tornaria a començar el cicle amb una ciutat sud-americana (em decanto per Quito. A veure si tenen ous de batre récords en els 100m els americans a 2.850m d'alçada). Bé, seguint aquest esquema anirien escollint ciutats dels diferents continents fins el 2060, on de nou tornaria a tocar a Europa. Però, diria que el 2060, existiria ja un nou continent: l'Antàrtida. Recordem que el 2060 és bastant probable que no quedi ni gel, ni foques a l'Antàrtida, per tant només hi quedarà un munt de m2 urbanitzables, en mans de ningú (o del primer que ho invadeixi. Obama, pren nota nen!). Per tant, possiblement el 2060 s'enduria els Jocs l'Antàrtida, o en el millor dels casos Mart, si és que ja hi hem arribat i el preu del transport del totxo fins allà no és molt car.
Conclusió: Centrar la pròxima campanya de Madrid com a seu Olímpica en una data realista, l'any 2064!
3 comentaris:
Sir, tu també tens corazonades?
Jo també, però la meva em diu que MAI organitzaran uns jocs olímpics...abans petarà la terra, segur.
M'alegro que hagis tornat a obrir això! et segueixo,
Laia
Hehehehe!
Definitivament, la conclusió és brutal Bir! està geogràficament demostrat que aquests madrilenys els hi costarà moolt arribar a fer una cosa tan gran, quan a Barcelona, ja veus, va bastar amb 1992! Estic content de tornar a llegir els teus articles, molts dels quals demostren un enginy i una ironia que a personatges de més baixes esferes com jo som incapaços d'arribar a escriure! Salut amic! I sort per London!
Publica un comentari a l'entrada