Humor Gallec

Galícia sempre ha estat terra de Meigas, Vieiras, Orujo, hilillos de plastilina, pluja i bons humoristes. Qui no s'ha partit, per posar un exemple clar, amb en Rubianes, actor galaico-catalan?

Però és que l'escola gallega ve de molt més enrrere, amb el gran Moncho Borrajo, per exemple, o, clar està, el nostre Manolo! Ai Manolito! Quants grans humoristes s'han inspirat en el nostre Manolo!? Tots recordem el Gilipolles de "Una altra cosa" d'en Buenafuente, on l'humorista intenta imitar el caminar del nostre Manolo; o a les pel.lícules del gran Torrente, on el seu pare (Tony Leblanc) calca la veu del nostre Manolo!

I és que en Manolo sempre ha estat font d'inspiració arreu. Què seria dels nostres estius sense els bikinis que ell mateix va importar de Suècia? I sense els Paradors, ruines en desús que reconvertí en centres lúdico-culturals? O sense les peregrinacions en massa dels turistes cap a Palomares, per fer-hi un bany i curar-se miraculosament de cangrena, leprosisme, nacionalisme i altres malalties contagioses i terminals, degut a les altes concentracions de Plutoni en les seves aigües manantials? O sense les les estones de mal de panxa de tan riure que ens han brindat humoristes de la seva vella i Popular escola, com Federico el Cojo (ara humorista radiofònic); Aznares y Aceves; Mariano "hilillos de plastilina"; i un llarg etc.

Però, com bé diuen, les figures sempre apareixen en els moments en els que se'ls necessita. I ara, en plena crisi, i deprés d'un temps a l'ombra, per allò de deixar a les noves generacions despuntar, el nostre Manolo "silueta bombona de butano", com se'l coneixia en els temples de l'humor en els bons temps, ha ressorgit per regalar-nos, potser, una de les seves darreres perles!

"Els nacionalistes s'haurien de penjar d'algun lloc"

El que passa és que, més enllà de l'humor descollonant i intel.ligent que sempre ha practicat, i que es desprén de les seves paraules, crec que cal llegir-hi entrelínies uns aires de retirada.
I és que quanta raó Manolito! Quins temps aquells en els que lligàvem els gossos amb llangonisses, eh! Ara, amb la crisi (culpa segurament dels nous humoristes de fira, que es pinten el nas Roig!), si n'haguéssim de lligar o penjar hauria de ser amb cordill i del barato!

Ai, qui pogués tornar a ser jove Manolo!
Passar temporades a Anglaterra, o sortir al carrer a buscar el diari (no l'ABC o el Madrid, que sé que no eren del teu gust) a crits de: "la calle es mía", com feies antany! O simplement fotre una bona mariscada (a la gallega, és clar, però amb aquell toc de Prestige que et destacava) als jardins de can Pazo de Meirás!

Si en el fons tots mirem espanyolades de l'Ozores els diumenjes a la tarda, perquè no reconeixer que en Manolito sempre serà el nostre humorista número 1, tot i el pas del temps?

Per això, des d'aquí li volia fer un homenatge, i em proposo de cares al 2109, tot esperant celebrar el centenari de la se va mort, fer el camino de Santiago (la seva terra) de genolls, amb els ulls benats, de recules i amb sis bidons de xapapote (o bombones de butano, que encara seria més emotiu) lligats a la cintura. Segurament, al pas per pobles i viles se m'unirà gent, que com jo, vol celebrar la diada, i arribarem tots a la plaça de l'Obradoiro, on solia sortir ell al balcó, i ens penjarem junts se guint les seves paraules! Ens penjarem junts un cartell que, com feia la cançó que et dedicaren, dirà: "Ole Manolo, España es tuya!"

Put a "caganer" in your life

Everybody should put a Caganer in their own life!

I have found this funny expression somewhere in the internet, and I've decided to add it in Van der Bir's blog. I have no idea about why I've done it, but, probably, because I'm missing "my" Catalan Christmas.
A couple of days ago, I read something about a guy who was explaining how everywhere in Catalunya, my country, is tuning itself and becoming ready for Christmas time. I'm pretty sure that it happens in my place, but also in almost every country. But it is then, when you spend few month abroad, when you realize that, for example, Sinterklaas can be from Spain, but is not really yours (even if he was from Santa Pau), that Zwarte Piet (his black helpers) can be very funny, even if they are not black because of the chimney, but there is nothing compare with the Tió and the Caganer.

What can be better than a piece of wood, that you have to hit it if you want him "to poop" some presents? What can be better than a piece of wood that you have to hit while you are singing aloud what you want from him (he is supposed to be a male trunk)? What can be better than a piece of wood that you must feed with mandarins some days before his public humiliation? What can be better than a piece of wood that you hit, but with compassion, because we have short hitting breaks in which you can pray, you can wet your stick or whatever, to let him shit the presents?

And still more. What can be better than making a large manger recreating what happened 2008 years ago in Betlem with small figures? What can be better than one of these figures could be a man having shit behind a tree? What can be better than creating every year new celebrities pooping to add them to our manger?

Well, I don't really know what's the problem between Catalan people and shit at Christmas time. Perhaps, in the past, we had some bad harvests, and we decided to implement some subliminal elements in our Christmas traditions in order to improve the agricultural efficiency.
Who knows...

Rotterdam-BCN-Venècia-Amsterdam-Rotterdam

Que wais que som quan volem...!

Des de que vai anar al NAi, i vaig veure d'aprop lo wai que podia arribar a ser la gent, suposo que inconscientment, jo també ho he volgut acabar essent.
El wai, per definició, és un tiu culte, amb estudis, amb inquietuts culturals, amant dels viatges alternatius i/o diferents, que sap saborejar els petits plaers de la vida, que no es prendrà mai un Vinya del Fadrí si es pot prendre un vi de collita pròpia de la vall de la Burgonya, d'uns amics yuppies americans, que vestirà amb les darreres tendències del que es porta al Soho de NYC i no a la passarel.la Cibeles, que viurà en un loft al Raval, que tindrà un apartament a les illes gregues al poble més autèntic que quedi, que haurà viscut a Budapest a casa del seu amic pintor mentre escrivia la seva tesi sobre arquitectura comunista a les ciutats post-fordistes, etc.

Bé, aquest definició podria tenir 23.539.061 variables, que són tantes com wais tinc comptabilitzats al món. Però després d'aquestes darreres setmanes, crec que cal fer la meva pròpia definició de lo wai que sóc.

He estudiat a Barcelona una carrera alternativa com és Geografia, que ja pel simple fet de no saber de que cony va, la gent, que és molt educada, o bé et demana què és, o fa veure que ho sap i no diu res més. Per tant ja fa que mig quedis com algú diferent que no ha estudiat econòmiques amb 500 persones més, sinó amb 15 més (dic econòmiques perquè li tinc un especial apreci); això ho he estudiat a Barcelona, amb tota la moguda que comporta viure com a estudiant a BCN, fer kebabs, falafels i llaunes de Xibeca pel raval, anar a fer mojitos a Gràcia, veure cinema afganès als Verdi, anar a una festa privada a casa d'uns artistes amics d'un amic del teu company de pis on coneixes a un argentí que resulta que l'endemà toca el saxo al Jamboree, fer una cassolada a la plaça de la Virreina en contra dels abortaments del camaleó verd nigerià, anar a patinar al CCCB, sopar a un restaurant egipci regentat per una parella de Surinam, veure teatre en el llenguatge dels signes al local social de la colla de l'assossiació de joves socials i cooperants sense ànim de lucre del barri de Collserola, i un llarguíssim etc.; Després de la meva etapa de formació bàsica per a la vida, decideixo anar a estudiar a Rotterdam, que no és ni tant comercial com Amsterdam, ni tant cool com Utrecht i on hi ha tots els Erasmus; A sobre hi estudio un Master anomenat MEMR (Management of the European Metropolitan Region), cosa que no cal ni explicar després de dir el nom, perquè parla per si sol; El rollo holandès sempre ha vestit i vesteix molt; Cal afegir que els meus nous amics i classmates són de Bèlgica, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Holanda...; Vaig en bici a tot arreu, per tant sóc sostenible i concienciat amb el medi i el canvi climàtic, a mñes de crear-me una imatge de mi mateix més que molona; Ens hem fet fans del club de futbol més alternatiu de la ciutat, l'Excelsior, integrant-nos així molt a fons amb la societat holandesa, el seu dia a dia, problemes d'hipoteques, la crisi, el preu del cogombre cada cop més car al mercat del dimarts, etc.; a sobre, em permeto el luxe de tornar a Barcelona des d'Eindhoven, estar-m'hi 5 dies, anar al teatre, fer una xocolata al carrer Petrixol, recordar les nits Barcelonines, passejar pel Born, entrar a Sta. Maria del Mar per admirar-ne les claus de volta, i també pujar a Olot i passejar-hi amb l'orgull d'estar lluint el teu rollo wai pel teu poble; Just l'endemà de tornar a Barcelona, l'agenda del wai és així de wai, agafem un avió, no pas a Rotterdam, a Dusseldorf (Alemanya) cap a Treviso (Itàlia), per passar 3 dies a Venècia, parlant italià, menjant a casa d'uns parents del professor que cuinen una pasta que segons diuen és la millor d'Itàlia (què més wai que això...), sortint de festa per Venècia i els seus canals, fent gots de vi en gòndoles privades d'un cosí de l'italià de Sardenya i visitant els llocs menys turístics i alternatius de la ciutat; De tornada a Rotterdam, l'emdemà agafem un tren cap a Amsterdam on hi passarem el dia i la nit amb uns amics que estan de passada per la ciutat i que els portem als locals més smarts de la ciutat, fora del circuit comercial guiri; el dia següent Utrecht, sopant en una antiga bodega amb música italo-cubana en viu, fent birres d'importació i dormint a casa uns altres amics (ja he dit ke el bon wai en té molts); Finalment, tornada a Rotterdam per seguir amb les masterclass de professors invitats d'arreu del món.

Aviat Nadal i Cap d'any, però no sé que faré... Probablement, el segon el passaré a Austràlia, i 5min més tard, agafaré un avió i el tornaré a celebrar a Quito...

Keks

Keks, una cervesa de fajol dissenyada pel cuiner, assessor i dinamitzador gastronòmic Pep Nogué en col·laboració amb el fabricant de confitures Gerard Bech per elaborar i distribuir aquesta cervesa d'alta fermentació.

Keks és la primera cervesa gironina i la primera cervesa de fajol de Catalunya i de tot l'Estat espanyol. La seva principal característica és l'us del fajol en la seva elaboració, donant una nova sortida comercial a un dels productes més característics de la Garrotxa.

Els ingredients de Keks són:aigua, malta d'ordi, fajol, flocs de civada, flor de llúpol i llevat.

És una cervesa artesanal natural. No es filtra i, per tant, fa pòsit per la presència de llevats. No es pasteuritza, per la qual cosa és una crevesa viva que evoluciona. Té una vida de nou mesos i es recomana conservar-la en llocs secs, frescos i foscos, sense que hi toqui el sol i sense que no hi hagi gaires variacions de temperatura.

Es recomana beure-la a una temperatura d'entre 6 ºC i 8 ºC. Té una graduació alcohòlica de 3,5% Alc.Vol. Es pot pendre sola, com aperitiu i també marida molt bé on no arriben els vins: ous, espàrrecs, carxofa o formatges.

A més, s'assembla molt a "kets" que a La Garrotxa (i potser a d'altres pobles també) significa el mateix que en molts llocs de Catalunya les "bambes", o sigui, sabates d'esport.

És hora de tornar a casa

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portara
anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba
el meu dia perquè:

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via
marca el ritme perquè...

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.

Sinterklaas

Sinterklaas seria l'equivalent al Pare Noel Holandès i Flamenc (nord de Bèlgica).

Quan em van explicar la història i llegend que hi ha al darrere d'això vaig veure clarament que havia d'escriure-ho perquè realment no té preu.

El tema és el següent. En Sinterklaas és l'equivalent al Pare Noel, és a dir, en Santa Claus americà, però per als holandesos i flamencs. Així com passa en moltes cultures, també porta regals per als nens, està basat en la figura de Sant Nicolàs i la seva imatge és la d'un homa vell amb barba blanca, tot i que enlloc del gorro vermell porta un capell de bisbe. A diferència, però, de Catalunya, en Sinterklaas arriba el dia 5 de Desembre.

Aquí comença lo bo de veritat!

El "cachondo" d'en Sinterklaas arriba en vaixell a Holanda des d'Espanya! No de Finlàndia i de Rovaniemi (Pol Nord), no, del país de la Sangria i la paella!

I el segon punt més bo és que ve acompanyat per una mena de patges/esclaus negres! I ja per rematar-ho, es veu que en Sinter d'Holanda és bastant bon home, però el belga és més cabron, i si els nens no es porten bé se'ls pot endur cap a Espanya!

Nooooooo! Els nens belgues amb raó deuen anar més rectes que un pal!

1300km de viatge de tornada, cues infinites als cinturons de Brussel.les, peatges caríssims a França, lavabos amb pudor de pixum a les estacions de servei de la Jonquera, menús de camioner rescalfats, i tot això amb la malallet que deu arrossegar un Pare Noel espanyol que el fan treballar pel Pont de la Constitutció!

Entenc doncs, que potser aquest any no arribai al Port de Rotterdam pel tema de la crisi, i agafi un Ryanair a Girona (si al final resulta que és català) o s'acopli a l'excursió a Holanda del IMSERSO si és de cap a Mèrida. Tampoc sé com estarà el tema de subcontractar "esclaus negres", perquè el sector del transport està molt malament i ja no es troba mà d'obra barata i eficient que a sobre compleixin el requisit de ser negres (o almenys deixar-se pintar) ja que el preu de la benzina i la última baga de trasportistes va fer trontollar el negoci. En tot cas sempre li puc recomenar en Tresserres, que no és negre, però tal com està la cosa, segur que li fa per un bon preu el això de portar els regals cap aquí dalt.

Així doncs, pel que sembla, "cuando en Flandes se hablaba la lengua del imperio en el que nunca se ponía el Sol" la cultura del Imperio va fer estralls i va arrelar fins a punts espectaculars!

Espero no descobrir mai, doncs, que el tió no és un tronc amb cara de dir-se Jaume i barretina que caga regals, sinó un estri de turtura que s'utilitzava en èpoques de Felip V perquè els camperols paguessin al rei per Nadal, amenaçats de morir empalats per un tronc si no complien...

Excelsior

El passat divendres vam ser "investits" com a supporters oficials del Excelsior, ja que vam anar a veure el nostre primer partit: Excelsior vs. Top Oss.

L'Excelsior és el 3er equip de Rotterdam, després del Feyenoord i del Sparta Rotterdam. Dic el 3er perquè dels tres és l'únic que està a 2a divisió holandesa, tot i que pel que sabem, el Feyenoord poc li falta perquè va últim de 1a (amb Gio i Makaay!). Pel que ens van dir, però, fa uns tres anys van coincidir els tres equips a 1a. I aquest any, si seguim bé, pot tornar a pujar perquè ja anem segons!

Vam escollir ser de l'Excelsior per vries raons: primer perquè el camp està a davant de la Universitat, a 5min de casa, i des del nostre 17è pis veiem cada dia com enrtenen. Segona, per qüestió lògica de preus, ja que surt més a compte fer-se de l'Excelsior. I tercer, per allò de que els equips cutres tiren més, cauen més bé com a mínim.

El partit va començar com tants altres. A les 8h del vespre, ben abrigats i cap al camp, ja que havíem acabat els examens i volíem distreure'ns una estona. Vam comprar una bossa de patates fregides amb maionesa (producte gairebé insignia del país), vam comprar les entrades al Gol sud, ens van "catxejar" els segurates, si és que se'n podien dir així, amb en Teix fins i tot li van mirar si la càmera de fotos era una mena de arma, i vam anar cap al Gol. Res de pujar escales ni pisos. Entres per una porta i ja ets al mig del camp gairebé. Tot plegat molt casolà! El camp seria entre el de l'Olot i el figueres. La qüestió és que la vam ben encertar amb les entrades del Gol: estàvem al sector "radical bon rotllo", perquè just al mig del Gol no hi havien seients, nomñes es podia estar dret. Curiosament, tothom es va anar posant cap a aquest sector i des del minut 0 fins al 93 van estar cantant i animant, sense tirar bengales, ni ensenyant cap mena de bandera "xunga" ni res d'això. El més radical que van fer va ser fer sonar els tambors tot el sant partit, tots drets, i tirar cintes de colors en sortir els jugadors al camp. Un exemple!!! Sobretot fa molta gràcia sentir el "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual...) en holandès.

El partit no va tenir res d'especial. 2 a 1, tot i que perdíem 0 a 1. Qualitat, la justa, futbol ben poc, i més tenint en compte que no sé a quin equip de 2a hi juga el gran Overmars. Feia gràcia imaginar-se allà mateix a Cocu, Gabri, o fins i tot a Van Gaal a la banqueta dels visitants ara deu fer tres anys.

Total, que seria l'equivalent a un partit de costellada del diumenje al migdia Puigpardines vs. Oix. Però almenys un bon nou entreteniment el que hem descobert. Encara ens comprarem la bufanda i tot!

Telemadrí (II)

No em fa especial gràcia tenir enargumens d'aquesta talla al meu blog, però crec que val la pena. Tampoc dedicaré més de dos escrits a la gent de Telemadrid perquè no val la pena.


Aquest és el pallasso que durant l'entrevista diu: "Sobretodo de Cádiz y de Huelva tienen problemas, claro. No es lo mismo poner bocadillo que poner o leer entrepà, entrepà de formatxa, que es un bocadillo de queso"


Em tranquilitza bastant saber que només tenen problemes els de Huelva i Cadis, tot i que dubto bastant de la fiabilitat d'una font amb aquesta pinta. Entenc que la professionalitat de Telemadrid fa que entrevistin a una persona (per dir-li d'alguna manera) a l'atzar, enlloc de fer-ho a personatges que han anat a buscar expressament, de certes idees polítiques (si és que tenen idees), i que per tant, la resposta sigui òbvia. El que no entenc és perquè no escriuen ells, per allò de donar exemple, el nom de la fantàstica reportera en castellà, i enlloc d'apareixer com a Berta Queralt, fos Norberta Queralte.

Així doncs, suposo que la costa catalana té un model de turista com el que veiem: legionarios retirats (no per l'edat sinó per haver-se empassat 23 forquilles en una aposta per veure qui es quedava el flam de postres); amb ulleres de Sol en plan marine (cal recordar que són gent concienciada amb el canvi climàtic i l'importància de protegir-se dels raigs ultraviolats de baixa freqüència),;collar del gos penjat al coll (amic dels animals. No és que dugui el gos (tipus Pit-Bull o superior) deslligat, no! El seu altruisme social fa que sempre dugui un altre collar al coll per si veu algun inconcient amb el gos deslligat), culturalment solen ser uns pioners, amb tatuatges familiars per arreu; no faré comentaris sobre la samarreta; i solen tenir ex-novies de Cadis o Huelva, que els van deixar per un coleguilla amb millors alerons al Citroen Saxo o per no tenir el politono d'en Dj rulas. D'aquí la seva compresnsible adversió per les dues provincies.

Telemadrí

Avui m'han passat l'enllaç d'una notícia/reportatge que va emetre Telemadrid aquest estiu. Us copio l'explicació del video que en fan al mateix portal on es pot veure pels qui no us el mireu, i així sabeu de què va el reportatge que dura 2 min.

http://comunicacio.e-noticies.cat/telemadrid-denuncia-la-persecucio-del-castella-18828.html

"Nos disponemos a pasar una semana de vacaciones en una localidad de la costa catalana". Amb aquest anunciat va presentar el servei d'informatius de Telemadrid un reportatge fet a Catalunya en el qual es pretenia demostrar els problemes que comporta la llengua catalana pel sector turístic. La periodista desplaçada explicava el desconcert que li havia provocat -i suposadament també a la resta de turistes- el fet que per 'alquilar un coche' hagués d'anar a un lloc amb un rètol on s'indiqués 'lloguer de cotxes', que un 'helado' fos 'un gelat', un 'zumo', un 'suc', i un 'bocadillo', un 'entrepà'. La periodista va compartir la seva inquietud amb un turista que lamentava que estigués "todo en catalán", atès que "estamos en España". Per a assegurar-se dels problemes que causa el català entre els turistes, també interrogava a un home que lluïa una samarreta amb símbols d'Espanya, que criticava que "si vienen de Huelva o Cadiz, sí que tienen problamas, claro". La periodista també reconeix que va trigar la setmana sencera de vacances en descobrir que "fruita" es 'fruta', així com a desxifrar la senyal de trànsit que prohibeix aparcar als dos costats de la vorera. "Aunque no lo entendamos, seremos sancionados", denunciava. Aquest reportatge de carrer venia precedit de la notícia on es recollia l'adhesió de la Mesa del Turisme, i on Telemadrid denunciava les "trabas, perjuicios y un grave daño a la imagen del turismo español". "En juego está el auténtico motor de la economia española", expressava la cadena pública madrilenya. "Por primera vez el sector se une contra algo que lleva tiempo sufriendo", afegia Telemadrid, amb el cant d'Els Segadors de fons. Els informatius recordaven igualment la polèmica d'Air Berlín, l'afer de Finques Nevot, o la "nueva policia lingüística en Mallorca" per a demostrar "un suma y sigue que hace del turismo español una sus principales víctimas".

He de reconeixer que m'he partit en veure el video! No us perdeu la banda sonora de fons dels segadors en un moment del reportatge, no té preu!

És realment de "Los payasos de la tele" això ja! La conclusió és: si no retolem en espanyol/castellà/argentí/colombià/canari/bolivià/peruà resulta que els turistes no entenen el que hi diu. Clar. La lògica aplicada per la èlit del coneixement i saviesa madrilenya és la següent:

1 guiri alemany --> rètol on diu: heladeria --> el guiri relaciona "heladeria" amb un lloc on venen gelats.

1 guiri alemany --> rètol on diu: gelateria --> el guiri relaciona "gelateria" amb un lloc que desconeix el que s'hi fa i s'hi pot trobar. Potser oficines? Potser els bombers? Potser una botiga del Barça? i pensa... "Què deu ser això tan curiós que en diuen "gelats" i que és de colors i que la gent llepa!?"

Perquè no sé si mai us heu adonat, però una gelateria no es veu el que és fins que no ho llegeixes!

Sort que ara que sóc a Holanda he llegit alguna vegada "Bar", perquè sinó, mai hauria entès ni endevinat que cony deu ser un lloc on hi ha cambrers servint birres, on la gent beu i menja en taules o a la barra. I sort que ho han escrit en espanyol i no en holandès perquè els madrilenys quan vinguin ho entenguin! Sinó els passaria com a la costa catalana.

Allà hi veuen "forn de pa" i els tiu flipen! No saben què és! La gent hi entra, paga i s'emporta una mena de troncs de color marró clar, a vegades més arrodonits, alguns fins i tot en trenquen un tall i se'l mengen! D'altres compren unes coses en formes de banyes que en diuen "croasants"... Clar. Ningú els ha dit als pobres guiris de Liverpool o de Móstoles que allò és una "panadería" i que s'hi pot comprar "pan" i "mediaslunas"

La cosa ja es complica en veure una altra botiga on hi diu "fruiteria". Això els hi perdonem. S'entén la confusió. Una cosa és una "fruiteria" i una altra una "frutería", i si comences a veure-hi coses de colors i formes extranyes, el col.lapse mental madrileny és inqüestionable i comprensible.

Quin maldecap quan un francés, i talià o anglès entri en una Restaurant (sort què així ho posarà a fora, en espanyol) i a la carta hi llegeixin "oli" !!! Mare de Déu! el francés no ho relacionarà amb "huile", ni l'italià amb "olio", ni l'anglès amb "oil", no pas! Es veuran perduts i marxaran corrents buscant un Restaurant on hi digui "aceite", que això si que queda clar!

Esperem que aviat posin en els busos de la costa catalana un rètol on hi digui "autobus", sinó els de madrid es pensaran que allò és la comparsa dels "Titots" de la rua del carnaval.

El més fort, però, arriba ara. He llegit que els McDonald's de Catalunya i Mallorca tenen menus en català! Quina desgràcia! Com podran entendre els de Getafe o Dortmund el que hi diu? Com podran demanar un BigMac? o un McChicken? o una Coca-Cola? o un McFish?

La crisi que estem vivint ara no és res comparat amb el que ens ve a sobre, el turisme fugirà, i Catalunya serà la regió més pobra i aillada d'europa!

Fires

És de les útlimes coses que m'hauria imaginat fer a Holanda, anar a les fires.

Aquest vespre, després d'estudiar hem decidit que ens calia aprofitar la proposta que ens havien fet d'anar a una mena de fires que feien aquesta setmana a Rotterdam.

Això de la globalització és una canya!

Resulta que eren fires de veritat, o el que tothom enten com a "caballitus"! No tenen massa raó de ser, perquè ni eren les festes ni res d'això. Simplement dues vagades a l'any hi són durant una setmana.

Hi havia de tot. El primer que he vist han estat els grans Ratones Molones, que només havia vist a les fires de Girona i dels que en tinc fotos; la casa de la por; el tiro, però no hi he vist en Simón per enlloc, tot i que he estat a putn de preguntar si els meus 150punts que duia a la cartera em servien per aconseguir en Nemo. Les màquines que hi tires 1€ hi pots treure un nino amb aquella mena de "ganxo"; més xunga era la que amb aquest "ganxo" podies agafar una PSP, una Wii, una Play 3, etc. Evidentment, allà hi havien tots els, per dir-ho d'alguna manera, nois de barri amb gorra de xandall, kecks i una mena de tic que els fa escupir cada 15 segons. Tampoc sé què hi feien allà, perquè just al darrere, hi havien els cotxes de xoc. Oh, els cotxes de xoc... Música màquina a tope, "malotes" per tot arreu, nens de 17 anys, o menys, que no tenen carnet encara, donant-se-les de Carlos Sainz conduint l'auto amb una mà i l'altre per fora del cotxe, posant cara de "ara faré un trompo per la penya, perquè quan tenia 6 anys jo ja aparcava el cotxe del meu pare".

El que m'ha sorprès ha estat la tòmbola. Ni Cristo. Jo que em pensava que ja de lluny veuria la muntanya de papers al terra que s'acumulen davant de les tòmboles, i la veu d'en Manolo cridant "Venga, venga, que ya se me han llevado 3 mini-scooters, la Super Nintendo y 2 freidoras ésta noche!". Però res... En Van der Manu fotia una cara de fred i d'aburrit pobre. No m'extranya per això, el més atractiu que tenia a la tòmbola era una bicicleta. Manu... Bicicletes a Holanda? Però que te les regalen amb tres codis de barres de les ampolles d'aigua gairebé!

El saltamontes també hi era present. El tren de la Bruixa era al costat.

El que més he trobat a faltar, però, ha estat l'ànima de les Fires Mediterranies: la parada on sopar. Aquella parada d'estovalles de quadres vermells i blancs, cadires de fusta, bombetes de la Feria de Abril, camarers de tota la vida, pinxos, calamares, chocos, paella, torrades amb pa amb tomàquet i all, i aquella "vidilla" dels barris estil St. Roc!

Això si que són les Fires!

Curiositat

La ciutat de Rotterdam té tres equips de futbol professionals: el Feyenoord, l'Sparta de Rotterdam i l'Excelsior. Els dos primers estan a la primera divisió holandesa, mentre que el darrer juga a la segona divisió del país.

Paraula

Rust = Fira

Cert

"Hi ha moments a la vida en els que trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les.

Somia el que vulguis somiar, vés on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.

Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç. Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, provablement també n'hi farà a aquella persona.

La majoria de la gent feliç no necessàriament té el millor de cada cosa, ells només agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides.

La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan tu vas néixer estaves plorant, i tothom del teu voltant estava rient. Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin. Aquest missatge és per aquells que signifiquen alguna cosa per tu, a aquells que han tocat la teva vida d'una manera o altre, a aquells que et fan somriure quan realment ho necessites, a aquells que et fan veure el cantó brillant de les coses quan estàs deprimit, a aquells a qui vols fer saber el molt que aprecies la seva amistat."

Aquest missatge no l'he escrit jo, l'he trobat en un algun racó, però crec que diu grans veritats.

Partit de futbol

Avui ha arribat el dia del gran Match de futbol!

Professors contra alumnes. Dins d'un pavelló, 5 contra 5. Teòricament amistós. Per ells no sé si ho era un amistós, sobretot en veure'ls escalfar en plan equip de Champions, tots amb samarreta blau cel i pantalons negres, al més pur estil equip cutre de 3a regional finlandès (o finès), qui més qui menys intentant imitar un ànec corrent, blancs com la llet que els ha faltat de petits, perquè tot el que els sobrava a alguns els faltava a d'altres, i amb un porter que podia ben bé haver estat el pare d'en Ramallets.

Tot pintava molt bé abans de començar, però hem perdut 10 a 9.

Excuses: ells podien fer canvis, nosaltres erem 5 justos; ells ja havien jugat junts, nosaltres mai; sempre fa pena xutar a un pobre home gran, i mires de tirar-li la pilota a les mans perquè no s'hagi d'ajupir a collir-la; la setmana que ve hi ha examens i no seria aconsellable tenir-los emprenyats; no veniem tampoc a fer sang; era només un partit per passar-ho bé; etc...

El gran moment, crec, ha estat quan jo, Van der Bir, ha fet el seu únic gol. He recuperat una pilota tot llançant-me al terra just a la frontal de la nostra àrea, en el que podia haver estat un gol clau a favor seu, m'he aixecat, he avançat i atravessat mig camp, amb la classe de l'estil de joc de la Masia i la màgia dels gens de la terra que ha donat estrelles de renom (Miquel Soler, Arnau, Damià, un que es veu que ara juga a l'Espanyol...), un cop al camp rival he passat el primer jugador per velocitat, el segon l'he enganyat amb un teva-meva marca de la casa, i un cop arribat a la mitja lluna de la frontal de l'àrea, he aixecat el cap, he vist el porter lleugerament desplaçat a la seva esquerra, i he connectat un xut net entremig dels dos defenses que ha acabat en un gran gol per la dreta del porter rival. La película del gol no pot ser més clara crec.

Quan hem acabat, ens han invitat a cerveses i una mena de croquetes en forma de pilotilles que podies sucar a la salsa blanca o a la verda, i que de dins eren de color marró i més "líquides" que la pasta de croqueta de tota la vida. Segons en Bart, el nostre coordinador holandès (hem descobert que només té 22 anys!!!) es veu que als McDonald's d'aquí tenen una hamburguesa que la fan d'aquesta croqueta per en forma allargada o de Hot-Dog enlloc de forma de pilotilles.

Curiositat

La selecció holandesa va jugar aquí a Rotterdam el passat dissabte dia 11 d'Octubre al camp del Feyenoord contra Islàndia, guanyant per 2 a 0.

Paraula

Voetbal = Futbol

Tardor

Aviat ja farà 2 mesos que vaig marxar de casa, i, de fet, 2 mesos duren el que duren 2 mesos, aquí, a Surinam i a la Xina Popular. El que passa és que 2 mesos a Rotterdam potser si que semblen una mica més del que ho podrien ser on fins ara estava acostumat a passar els mesos de dos en dos.

En 2 mesos (i els que em falten) fora de la teva "realitat" pots adonar-te'n de moltes coses: que aquí no hi ha Cola-Cao ni bon cafè, que no saps quin Xampú és el de cabells secs, que el bitllet del tram és més difícil d'entendre com funciona que el Teorema de Bolzano, que no aprendràs holandès ni de conya, que llegeixes i segueixes els diaris i la informació de casa teva més del que feies quan hi eres, que trobes a faltar coses, que no en trobes a faltar d'altres, que val la pena marxar fora un temps i que mai havies tingut tant de temps per pensar com ara.

Si escrivís el Blog en Marc potser avui tocaria ja d'una vegada alguna cosa més nostàlgica, però l'escriu en Van der Bir, i s'ha de ser fidel a un estil.

L'altre dia em va passar una cosa curiosa, i és que anava amb bicicleta a la tarda-vespre cap a comprar quatre coses que em faltaven, i tot pedalejan em vaig adonar que feia temps de tardor ja, pel fred, pels arbres, pel vent, etc. Però no feia olor de tardor! No fa olor a castanyes al Firal, ni a fulles seques, ni a sotabosc d'alzines, ni a cacaolat calent amb entrepà de llom/bikini, ni a "Marcelino" recent tret de l'armari un any després... Ja sé que això no tothom ho entendrà... però és la tardor d'en Marc. Però és que no cal oblidar que en Marc ara estaria fent Budokais, aixecant-se a les 7h per anar d'excursió o en bici, en el millor dels casos dormint fins les 12h, llegint fins les tantes, menjant galetes tot mirant qualsevol cosa a la TV al tard, quedant per les tardes per anar a fer el toc, anar de concert, sopar en una pizzeria, quedar a la nit per anar a Girona i Figueres, veure el Barça en un Bar tot fent unes Braves...

En Van der Bir, però, està a Rotterdam. Aquí no hi ha ni Braves, ni castanyes, ni alzines, ni fa olor a tardor! Però és que això és el país d'en Van der Bir. Aquí anem amb bici cada dia, no només els caps de setmana, l'aigua és més cara que els cacaolats, ens fem entrepans de Pa Bimbo, sempre pots escoltar l'autopista o alguna carretera des de qualsevol punt del país (o això diuen), aquí tenim el Feyenoord, el formatge tou, l'anglès perfecte, l'única excursió que pots fer és al dipòsit de bicicletes, el Sol està de vacances i els d'aquí les fan a la costa Brava, i no fa olor de tardor! Curiós...

Curiositat

El Vaalserberg ("Mont Vaals") és un turó de 321 metres d'alçada, el punt més alt dels Països Baixos. El Vaalserberg és també significatiu perquè és el punt on les fronteres de tres països conflueixen (Holanda, Bèlgica i Luxemburg), de manera que al seu cim se li dóna el nom de Drielandenpunt ("Punt dels Tres Païsoss", en holandès).

Paraula

Herfst = Tardor

Xop com un ànec

Així és com he quedat avui just en tornar de classes.
Diuen que el temps a Holanda és molt variable i que en cinc minuts pot canviar radicalment. Collons si pot...!

Com que fe les classes al 17è pis d'un edifici, i Holanda és totalment plana, des de les finestres pots anar veient si plou al poble del costat, o al de més enllà, o potser si ho fa a l'edifici on vius, mentre que on estàs no fa res, o fins i tot fa Sol. 5 minuts més tard, tornes a mirar per la finestra i ja no veus res més que Gris: està plovent on ets tu (i potser al poble del costat ara fa Sol).

Avui però, ha estat un dia d'aquells de llibre de meteorologia! Aquí els del temps de TV3 disfrutarien com bojos.

Des de la universitat a casa hi ha 15 minuts a peu o 10 en bici (contant que has d'anar fins a l'aparcament de bicis, desfer els Super-candaus, tornar-los a lligar en arribar, etc.). O sigui, que estem a uns 500m.

Ens hem llevat de color Gris (en majúscules perquè és el color oficial del país, jo diria) i amb molts números perquè acabés plovent (encara som uns tristos aprenents...); quan ens ha tocat anar cap a la universitat fotia un Sol més o menys maco com per dir "va, ja hi podem anar amb bici"; arribem a la universitat (recordeu, 10 minuts) i ja queien gotes de no sé on; les 2h primeres ha anat fent això que li agrada tant fer aquí, estar gris i caure gotes sense ploure; al primer break que hem fet hem baixat els 17 pisos i fotia un vent que a gent no podia ni caminar (no exagero, es veu que aquí passa això...), feia por i tot, i seguia plovent; a les 5h, en acabar classes ha estat el gran moment. Hem sortit, feia fred i Gris, però sense ploure. Temps he tingut d'anar a buscar la bici i pujar-hi, comptar fins a 5 i començar a caure gotetes, que s'han transformat en gotes, gotarres i pedra! Perfecte!
Per qui no hagi experimentat la sensació, quan cau pedra, plou i vas en bici quedes moll al moment, no sé ben bé per què... M'he parat sota un arbre fins que la pedra ha parat, que, lògicament, ha estat baixar de la bici i parar. He seguit un tros més, ja que no queia pedra, però, 1 minut més tard li ha agafat per començar a ploure com Déu mana i fer vent. Per tant, encara més moll del que ja estava.

El millor de tot és que en arribar a casa no feia res ja, ni una gota. I la gent en veure'm arribar xop de dalt a baix, gotejant, ni s'extranyava, com pensant "mira aquest, deu venir del carrer de dalt".


Curiositat
Des del S.XVI, els Països Baixos han estat governats per la Casa d'Orange. Potser d'aquí el seu fanatisme per identificar-se amb el color taronja (no pas el Gris).

Paraula
Regen = Pluja

"Desde que amanece, apetece"

Quin gran títol!

No és pas cap frase autobiogràfica, o el títol d'una guia d'autoajuda, o el comentari d'algun erasmus español que visqui per aquí l'edifici.

El que passa és que ahir abans d'anar a dormir em va venir de gust mirar una peli a la web cinetube.com (gran web, perquè pots veure pelis i sèries on-line sense pagar o haber d'esperar que es descarreguin), ja que el partit del Barça tampoc és que fos per llançar cuets, encara que guanyés. Per això ja tenim la Mercè.

Total, que tenia ganes de riure i vaig pensar, busca una peli de riure. Com que el repertori de película americana de riure no va més enllà de festes universitàries amb ties "bones" i nanus que sembla que tinguin 15 anys, o bé alguna mena de película de policies deficients que no paren de fer acudits dolents, o la típica "dos tontos...", "dos idiotas...", "dos colegas...", "dos hermanos...", "aterriza como puedas...", i un llarg etc. de rius d'imaginació americana, vaig decidir que valia la pena decantar-me per un producte "nacional".

De pelis espanyoles n'hi ha de 2 tipus també:

1. Estil Peeeeeedro: història de barri xungu de perifèria, on algun membre d'una família desestructurada surt de la presó, perquè havia estat o puta, o delinqüent, o yonki, o picava la dona, o era un xulo, d'una banda nazi, etc. que intenta refer la vida, però que degut a la seva jerga no acabo d'entendre mai de què va la película.

2. Charlotadas dels anys '60 aplicades al món actual: Totes les d'en Segura, Carbonell, i família, que no són més que l'herència dels Pacos Martínez Sòria, Alfredos Landa, etc. Però que acabes rient de la guarres i cutres que són.

Per tant, com que volia riure, em vaig decantar per la 2a opció. Comèdia de l'espanya profunda que es deia "Desde que amanece, apetece". És del 2005, i els protagonistes són bàsicament en Gabino Diego, Arturo Fernàndez i Loles León. Quines perles! Però he de reconeixer que vaig riure i m'ho vaig passar bé, que el que pretenia.

Per resumir de què anava, es tracta d'un nanu d'un poble d'Astúries mig apamplat (Gabino, el clava) i que sembla que de petit hagués caigut per un barranc, que se'n va a la capital del reino, Madrid, a fer-se un home al costat del seu tio Lorenzo (Arturo F.) que dirigeix una mena de club de showgirls, però amb boys enlloc de girls. Només diré que entre els boys n'hi ha un de Cruz i Raya... Però resulta que el negoci no va bé, i decideixen montar una agència de "Machos ibérios" per fer serveis a domicili, on el Gabino (que tot el rato parla en Asturià) acaba essent el semental num.1.

La gràcia de la peli està en que l'Arturo Fernández actua com si fes encara una peli dels '60, amb el seu típic "Chatín", corrent tota l'estona amunt i avall, amagant-se en llocs estúpids quan algú el persegueix, donant les típiques "collejas" de pallassos de circ al nebot aturat, etc, etc.

Evidentment no passarà a la història ni molt menys, però l'objectiu de la película és entretenir-te i riure una mica, i ho aconsegueix. Bé, això també va a gustos i sentits de l'humor, és clar!

Suposo que el fet d'estar fora de casa també fa que, coses que abans no t'hauries plantejat mirar, ara t'hi acabis fixant o mirant pel simple fet de que les sents més pròximes. Això tampoc vol dir que ara m'aficioni a les espanyolades eh!
O pot ser si...?


Curiositat
Holanda compta amb varis festivals de cine internacionals: el “Festival Internacional de Cine” a Rotterdam i el “Festival Internacional del Documental a Amsterdam”. Altres festivals importants són el “Festival Mundial de Video” i el “Festival Holandès” de Cine a Utrecht.

Paraula
Huidje = Película

NAi

Quan la gent és culta, és culta i punt.

Aquesta tarda hem anat alguns del Master de museus. Bé, de fet hem anat a un museu i mig.

La idea va sortir del "nucli belga" un dia de classe, ja que Rotterdam té algun dels museus més importants dels Països Baixos (la resta deuen ser a Amsterdam i L'Haia, tampoc queden gaires més opcions...).

Les opcions eren o bé el NAi (Nederlands Architectuurinstitut) o un museu d'art contemporani que ara no recordo el nom, però que pronunciat per un holandès fa molta gràcia. Quin hem escollit? Estem fent un Master d'Urban Management, quines preguntes!!!

Un cop decidits pel NAi, hem entrat a l'edifici, segurament dissenyat per un arquitecte avanguardista post-figurista amb influències Minimals, que viu en una barca al canal gran de Rotterdam, o en un caseta de l'arbre a les muntanyes del nord...

Reconec que sóc un ignorant, però els museus actuals no els entenc, ho sento!

Planta 2a: Una sala fosca amb un projector passant imatges mudes en una paret blanca que es repetien cada 20seg. ensenyant carrers amb blocs de pisos (com juguen eh amb els conceptes "carrer", "cases" "museu d'arquitectura"). A l'altra paret planols i esborranys de dissenys de barris dins d'uns marcs iluminats perquè, és clar, la sala era fosca. I això si, un petit anfiteatre per seure i contemplar els 20seg. de pel.lícula muda del carrer. No m'hi he assegut perquè no volia semblar més "guai" del que ja sóc ara anant a aquesta mena de llocs.

Planta 3a: Exposició dels espais públics de les ciutats i el seu ús actual. És a dir, fotografies d'espais públics de ciutats on es dóna un ús també públic. Aquí ja m'hi he entretingut més, sobretot en arribar a les fotografies de Catalunya (no dic espanya perquè no n'hi havien crec). Girona: foto d'uns cubs gegants de ciment enmig d'un riu. Barcelona: Dos nanus jugant a bàsquet en un playground de barri xungu; un skater fent un oli davant del MACBA. Begues (baix llobregt): L'abocador.

Fantàstic! És el que passa quan ets artista, que vols fugir tant dels tòpics dels barrets mexicans a les Rambles, les tapes de calamares i la Sangria Don Simón, que no se'ls acut res més que reflectir l'autèntica realitat catalana...

Planta 1a: Una sala central amb 8 projectors, 2 per paret, repoduint una mena de paranoia sobre els edificis que proposen per a la candidatura de Rotterdam als Jocs Olímpics del 2016 o 2020. Rodejant aquesta sala, una exposició de tots els jocs olímpics des dels d'Atenes de 1896, amb 2 fotos dels estadis construïts, la mascota, els patrocinadors (Kodak ho ha estat des del 1896. De les poques coses que he après, és que estava poc receptiu) els esports i el lema. Curiós.

El millor del museu ho hem trobat aquí: una PlayStation amb un joc de bicicletes (lo dels holandesos ja és una malaltia eh!) que havies de pedalejar en una bici estàtica. Total, que en Teix i jo hem estat, doncs, culturalitzant-nos i descobrint la connexió i ambigüitat relativa entre la play i el joc de bicis, amb els jocs olímpics, l'edificació que se'n deriva i la seva aplicació als espais públics.

No em mal interpreteu eh!

Els museus són cultura, i la cultura és coneixement i poder-lo transmetre.

Això no és cultura, això és un lloc on anar per poder explicar als teus amics wais com tu que has estat al "Institut d'Arquitectura Holandès" on vas veure una exposició ultra mega interessant que et va fer reflexionar molt sobre el futur de l'arquitectura contemporània, i sense voler vas coneixer un arquitecte alternatiu danés, però de pares australians i jamaicans, que prenia un te Rooibos a la taula del costat teu del bar del museu, i que resulta que construeix cases amb palillos (ho sento, jo en dic així) i llaunes de Sprite als barris desestructurats i marginals de l'europa de l'est, especialment a Macedònia i la regió independentista de Moldàvia, on hi ha un rollo i unes mogudes underground molt xules últimament!

Em sap greu pels wais del món (i potser jo també en sóc), però dediqueu el vostre temps a fer coses útils siusplau!

Curiositat

EL Randstat és una regió urbana i econòmica holandesa, format per una cadena de ciutats i aglomeracions urbanes que s'extenen per l'oest dels Països Baixos des del centre geogràfic fins al Mar del Nord, i comprèn ciutats com Amsterdam, Utrecht, Rotterdam i l'Haia. La cadena forma una espècie d'anella, en el centre de la qual hi trobem una zona relativament despoblada i rural coneguda com a "Cor verd" (en holandès Groene Hart).

Paraula

Alternatief = alternatiu

Bicis !!!

Per fi ha arribat el gran dia!!!

Ja tenim bicis!!!

Això d'aconseguir una bici aquí a holanda, amb pressupost d'estudiant és dificilíssim!

Primer vam estar preguntant tota la setmana passada preus en botigues, i la més barata (nova) val 400€, per tant descartat.

A les mateixes botigues vam preguntar per bicis de 2a mà, i, les més barates valien 100€, i no les voldria ni el xatarrero d'en Bas.

La tercera opció era un mercat que fan els dimarts i dissabtes on una de les parades té bicis de 2a mà. Allà els preus voltaven entre els 75 i els 100€ per bicis acceptables.

La última opció era comprar-la a una mena de yonkis que tot el dia estan per aquí el barri, i que es dediquen a robar bicis i a revendre-les per 20 o 30€ al primer que passi. Evidentment no vull saber a on o què van destinats els 20 o 30€, però segur que no són per poder anar al Zoo, comprar-se cacauets o fer una donació a Intermón per als nens de Ruanda. Aquesta opció és la més econòmica a priori, però per contra té punts molt negatius:

1. Si et pilla la policia et cau una multa de 500€ (i molts dies volten per aquí, encara que no sé que cony venen a fer pel matí si és a la nit quan roben).

2. Possiblement estiguis comprant la bici del teu company d'habitació a qui li han robat per la nit.

3. Estimules el mercat negre de bicis holandès, cosa que em fot perquè vol dir que encara tinc més números de que vagin a per la meva bici "nova".

4. Mai he cregut que fer donacions monetàries a les ONGs sigui la solució per canviar el món, erradicar la fam o salvar els nens desnutrits de l'Àfrica. D'això ja se n'ocupa el Barça portant Unicef a la samarreta...

Finalment hem tornat al mercat del dimarts i dissabte i ens hem comprat una bici de segona mà.

I espero que demà no la vegi passant pel meu costat amb algun paio que no conegui de res amb cara de felicitat i pensant: "Ja tinc bici, i només per 20€!"

Curiositats

L'Haia (en holandès Den Haag) situada a la mateixa regió que Rotterdam, i és on es troba el Parlament holandès, tots els ministeris, el Tribunal suprem i el seu Senat. Alhora, també és coneguda per ser la seu del Tribunal Internacional de Justícia.

Paraula

Fiets = Bicicleta

Wreldhavendagen

Aquest nom tan friki vol dir algo com "el festival mundial del port" de Rotterdam, és clar.

Això és el que hi ha hagut aquest cap de setmana aquí.

Per resumir de què es tracta, imagina el port més gran del món (o el 2on, després de Singapur), posa-hi tots els vaixells que et puguis imaginar, i montes una mena de fira de St. Lluc amb parades de totes les empreses que hi ha al port fent-se propaganda (no sé ben bé de què, perquè no aniré a posar gasolina a la BP perquè em donin caramels gratis, ni compraré contenidors de 1000tones per gurdar-hi els llibres de P5 perquè em reglin un calendari 2008-09, ni m'apuntaré a l'exèrcit holandès perquè em deixin veure els seus tancs i vaixells de guerra i pintar-me la cara de camuflatge, etc. però suposo que és un tema de marketing que no domino gaire). Això és el festival del port de Rotterdam que hem visitat aquest cap de setmana.

El més divertit de tot, va ser veure com aquí també tenen una cosa semblant d'havaneres. Són grups d'holandesos grans, més o menys uns 20, vestits de mariner (gorra de mariner blanca, samarreta de ratlles horitzontals i nàutiques) i cantant com una coral cançons de taverna, tot i que aquí, amb un particular aire de "borrachines". No hi ha guitarra, però si acordeó. Molt curiós!

A la nit van fer una "desfilada" de vaixells de vela antics fins al pont Erasmus, i, després, focs artificials, amb la col.laboració de no sé quina cantant holandesa en plan "dance" i un rotllo electrònic (tot i que no ho tinc molt clar si era de per aquí perquè ningú no la va ni aplaudir quan va acabar la única cançó que va cantar, per sort per la nostra salut i la del temps dels pròxims dies).

Si més no, va servir per tornar a quedar amb la gent de classe i seguir coneixent-nos. Bé els belgues no, perquè com que són tots d'Anvers i queda a una hora en tren, ells fan com fem nosaltres a barna: el cap de setmana se'n van a casa.

Avui volíem anar a IKEA a comprar algun cosa que ens faltava, però estava tancat... La segona opció ha estat anar a Delft, a 15 minuts de cotxe de Rotterdam. Guapo i petit, però molt holandès: canals, pluja, bicicletes, gris, bon rotllo i gent molt maca als bars i cafès (no coffee shops eh!! allà el bon rotllo sempre hi és!).

That's Netherlands!


Curiositat
El 10 de Maig de 1940 Alemània va invadir Holanda. 4 dies després els bombarders Luftwaffe començaren la destrucció de Rotterdam. El 14 de Maig en un atac sense interrupció de 10 minuts arrasaren el centre de la ciutat, Kralinguen i rodalies. 2400 cases, 1200 petits negocis, 500 cafès i 70 escoles foren destruides. La ciutat va quedar coberta de fum durant tres dies i alguns incendis van durar 2 mesos.

Paraula
Vriendin = Amic

Barcelona

Avui he conegut tres estadítiques que m'han fet pensar molt:

· Barcelona és la 1a ciutat del rànking mundialpel que fa a valoració del nivell de vida (per davant de Ginebra, Estocolm, Nova York, Londres, París, etc.)

· Barcelona és la ciutat que més a millorat com a ciutat (fent un mix en termes econòmics, de nivell de vida, culturalment i socialment, infrastructures, etc) de totes les ciutats europees des del 1990.

· Barcelona és la 4a ciutat del rànking mundial a on desitjarien les empreses instal.lar la seva seu (superada tan sols per Londres, París i NY).

Conclusió: Som uns privilegiats en poder viure en una de les ciutats que més pes ha guanyat a nivell mundial, des d'una visió global de la ciutat, ja que econòmicament parlant segurament Shangai, Beijing, Bombai i altres estarien per sobre.

De fet, Barcelona la pots arribara odiar si, com jo, ets de "poble" i hi vius durant 5 anys, perquè acostumat a un ritme més tranquil penses que allò és un no viure, i que els qui els ha tocat viure-hi des de sempre "ja els planyes". I, de fet, fins fa poc temps seguia tenint aquesta visió.

Amb això no vull dir que 3 enquestes realitzades per un grup de recerca a 100 empreses internacionals i els seus treballadors m'hagin canviat en 5min l'opinió de BCN. Però te n'adones que les coses les has de valorar amb prespectiva i no quan estàs al mig de l'assunto. I això fa que amb la poca (o molta) perspectiva que dóna un estiu a casa, una setmana a NY, i una a Rotterdam, n'hi hagi prou com perquè opinis com la majoria de gent de fora que coneix i ha estat a Barcelona: és una ciutat magnífica per viure-hi (evidentment el spanish/catalan way of life hi ajuda molt), per estar-hi de vacances, per estudiar-hi, per treballar-hi (cada vegada més, multinacionals i grups de recerca internacionals escullen BCN) i en definitiva per fer-la la teva ciutat.

Un altre exemple podria ser la película de Woody Allen.

Bé, després de fer aquesta publicitat de Barcelona, deixaré el meu num. de compte perquè en Maragall, Clos, Monti, Hereu i companyia em transfereixin el que vam acordar en el seu dia!

Curiositat
Un dels records més típics d'Holanda (a part dels esclops) són les galetes Speculaas, fetes de canyella i que es mengen el dia de St Nicolau.

Paraula
Stad = Ciutat

Nice to meet you

Nice to meet you.

Aquesta ha estat la frase més repetida avui, 1er dia de "classe". De fet ha estat la típica introduction class, que pel que sembla els Erasmus els dura 1 setmana, festes, excursions, i activitats incloses. Allà on estem és algo més serio.

Ha durat 3 horetes, temps suficient per presentar-se els 3 coordinadors, (2 holandesos i 1 italià), fer una presentació curta de cadascun, explicar-nos de què va la història i fer un mini tour per l'edifici i la universitat.

Gent molt maca, amb un anglès molt bo, i la majoria amb masters i amb feines o experiència suficient com per sentir-te una mica petit allà el mig. Però en part millor, perquè sempre és millor estar en un lloc amb un nivell superior que inferior, així segur que progresses. Això ja passa fins i tot quan ets petit i jugues en un equip (del que sigui), el dia que vas a jugar amb els "grans" (d'una categoria per sobre de la teva) t'hi has de fer el doble i intentar atrapar el seu ritme, i això és el que et fa ser més bo i millorar.

Ens hem de posar les piles ja, perquè això ja ha començat de veritat i aquí el tren no sé si ens esperarà ni l'haurem d'esperar (per sort aquí no hi ha RENFE, tot i que els trens són caríssims). Cada dia has de llegir papers per la classe del dia següent, cada 8 setmanes una d'estudi i una d'examens, és a dir, a mitjans d'octubre i després de nadal. Si aprobem i no ens cal el febrer per recuperar, perfecte. Això vol dir que tenim fins al març per redactar el que seria el projecte de la tesis, que ja te l'has d'anar pensant durant el curs, en base al que t'agradaria fer i sobretot on, ja que el destí final de la estada et marca molt el tema crec (Rotterdam, Copenhaguen, Barcelona, Anvers, Venècia, una uni d'Anglaterra o Shangai).
El que he trobat que està molt bé és que a partir de llavors ets lliure de treballar com vulguis. No tens ni horaris ni obligacions, simplemement el teu tutor, que lògicament et farà un seguiment, i una data per presentar-la, i una per defensar-la en públic(segurament a Barcelona el pròxim setembre).

Això és el que hi ha, feina, hores, esforç i una recompensa (m'ha quedat com si fos un pare o un capellà això eh! Serà que ens han posat a ratlla ja el 1er dia...).

Curiositats
Rotterdam està a 6 metres per sota del nivell del mar i es troba en una de les zones més deprimides del món.

Paraula
Huis = Casa